D'un tros de lavabo a una moto: la "pluja d'objectes" que els policies haurien rebut l'1-O

Els agents abonen el relat que proposa la Fiscalia però neguen el que pregunten les defenses

El judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Les últimes sessions de judici oral s'estan convertint en una acumulació de relats repetitius de les vivències dels policies que van actuar l'1 d'Octubre als col·legis electorals. Es tracta d'unes declaracions homogènies, en què els agents expliquen una versió d'hostilitat i agressivitat ciutadana durant l'interrogatori de la Fiscalia que valida les hipòtesis del fiscal que pregunta. Més enllà de cops, empentes i alguna puntada, molts testimonis han parlat de llançament d'objectes. Aquest dimarts un agent d'ordre públic que va actuar a l'Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, tal com ja havien anticipat aquest dilluns dos altres funcionaris, ha assegurat que els ciutadans van tirar "una moto a sobre" dels policies. En aquell col·legi també van volar tanques d'obra, cons i fins i tot "un tros de sanitari", segons han explicat, que s'afegeixen a ampolles i encenedors en el llistat d'objectes que van ploure sobre els agents durant l'1-O. 

Aquest agent, amb número TIP 104476, ha parlat d'entrada d'una "resistència activa molt violenta" a l'Escola Pia Sant Antoni, per bé que després ha concretat que no va veure "agressions directes a la cara", sinó "puntades i escarafalls per obstaculitzar la tasca policial" quan els agents intentaven arrencar els ciutadans de terra. L'inspector amb TIP 087588, que va presenciar la intervenció al Dolors Monserdà de Barcelona, ha tingut dificultats per concretar la violència que prèviament havia anunciat. "La gent estava entrellaçada amb més força i hi havia una senyora amb un cotxet de bebè... Quan se'ls retirava, vaig veure un paraigua volant. Se'ls retirava d'un en un fora del perímetre i semblava que avançava gent un altre cop perquè potser tenien la intenció de traspassar la línia policial", ha relatat el testimoni. 

L'actuació a l'Escola Pia Sant Antoni està sota investigació judicial al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona. De moment hi ha dos policies investigats: un agent antidisturbis i un funcionari d'informació que va donar una puntada de peu a un votant que ja era a terra, tal com va avançar l'ARA.

Un funcionari que requisava urnes, investigat per haver pegat a votants l'1-O

El jutge del cas, Francisco Miralles, no ha apreciat en els vídeos aportats a la causa cap de les imatges explicades pels agents que han declarat com a testimonis al Suprem. Ni vàters ni motos volant per l'aire. De fet, el jutge explica en la seva resolució que a les imatges no es veu "cap agressió" cap als policies. Per contra, els agents carreguen "sense previ avís" cap als ciutadans que estaven "de peu, amb les mans enlaire i enganxats a la paret" del centre, tot i que no els impedien circular per la calçada, explica.

"Sense que se senti cap avís previ o cap advertència, els agents comencen a agafar les persones i les llencen a terra o les empenyen cap enfora, sense cap mirament i utilitzant certament una violència desproporcionada a la situació que s'hi donava", considera el magistrat del jutjat d'instrucció 7, que ho descriu en la interlocutòria en què cita com a investigats dos agents. Un d'ells és membre de la unitat d'Informació, que "dona una puntada a un ciutadà que acaba de ser llençat a terra, de manera absolutament innecessària". Assenyala dues accions "gratuïtes". La d'aquest funcionari d'informació i la d'uns altres agents que acaben donant cops de puny, puntades de peu i agafant pel coll un altre ciutadà. 

Cop d'urna al cap

El responsable de la policia judicial a l'Institut Torreforta de Tarragona, amb TIP 056742, ha explicat que els ciutadans els van intentar prendre les urnes que prèviament havien requisat. Un altre policia assegura que a ell li van "esclafar a la part dreta del cap" una urna que finalment va ser sostreta als agents. Va rebre assistència mèdica l'endemà i no va agafar la baixa. Un altre policia ha explicat que va acabar amb el pantaló esgarrat des de l'engonal fins al turmell i amb una sabata treta.

Amb caràcter genèric, en canvi, els policies neguen les alternatives que els proposen els advocats de les defenses. Malgrat que alguns han reconegut l'ús de porres, han defensat haver-les utilitzat de manera reglamentària, i han negat els abusos policials. Aquest dimarts un agent que va intervenir a l'IES Tarragona ha assegurat que no va veure puntades de peu, cops a ciutadans a terra ni cops de puny per part de policies. El CEIP Verd de Girona és un dels centres on els policies van intervenir amb més duresa, amb cops de porra al cap dels votants inclosos, i aquesta tarda el cap del dispositiu d'ordre públic a les comarques gironines ha situat aquests cops al cap com un fet "involuntari" i com a conseqüència del moviment dels ciutadans. El relat dels agents contrasta amb el fet que hi hagi 41 funcionaris investigats a Barcelona per la seva actuació durant el referèndum, dos concretament arran de la intervenció a l'Escola Pia Sant Antoni. 

La violència de l’1-O que obvien els informes

Marchena s'enganxa amb els advocats de Cuixart

Al judici del Suprem, els lletrats es troben amb dificultats per contrastar el relat dels testimonis. No només pel veto a l'exhibició de vídeos en aquest moment processal que Manuel Marchena ja va instaurar fa uns dies, sinó també perquè a vegades limita als advocats la manera de preguntar. Àlex Solà, membre de l'equip de defensa Jordi Cuixart, ja s'ha trobat en dues ocasions que el president del tribunal no li permet avançar en la seva pregunta alguna cosa que va succeir i que el testimoni no diu. "No suggereixi al testimoni el que segons vostè hauria d'haver vist", ha tornat a assenyalar Marchena a Solà, que s'ha queixat que el ministeri públic gaudeix de màniga ampla per induir les respostes. En qualsevol cas, la Fiscalia no ho necessita perquè s'ha anat demostrant que els agents ja ofereixen un relat satisfactori per als seus interessos, tot i que en alguns moments possibles exageracions i valoracions puguin restar-los credibilitat.

Tot i així, la representant del ministeri públic Consuelo Madrigal s'ha queixat de l'interrogatori de les defenses als agents, en què se'ls ha interpel·lat sobre contradiccions o se'ls ha preguntat per accions que es veuen als vídeos la visualització dels quals Marchena ha ajornat fins a la fase documental. "A la Fiscalia li sembla que estem en un judici contra l'actuació policial", ha protestat Madrigal durant les preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig. El president del Tribunal li ha demanat a Roig que no doni fets per absoluts abans que el tribunal vegi les imatges.

El tercer advocat de Cuixart, Benet Salellas, també ha patit una enganxada amb Marchena quan ha preguntat a un agent si entenia per "'massa' una concentració de persones manifestant-se". El president del tribunal l'ha tallat i ha considerat impertinent la pregunta perquè ha considerat que el lletrat buscava una valoració "pejorativa" de la definició que el testimoni pogués donar del concepte 'massa'. "Portem 20 sessions sentint la paraula 'massa' i ara vol una definició. No és pertinent", ha replicat Marchena, que ha ignorat que els lletrats d'Òmnium ja havien fet aquesta pregunta anteriorment. En el fons de la interpel·lació de Salellas hi ha una de les bases de la seva defensa, la vulneració de drets fonamentals, en aquest cas el de reunió i manifestació. Marchena s'ha mostrat taxatiu al llarg de les sessions del judici oral a l'hora de rebutjar debats sobre drets fonamentals amb els testimonis. 

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF