Puigdemont, al debat de Ginebra: "Parlar amb llibertat no m'és possible a Espanya, estaria a la presó"

El president conversa amb l'expresidenta suïssa, Vidal-Folch i un especialista en dret públic

Carles Puigdemont va viatjar ahir a Ginebra per participar en una conferència sobre l'autodeterminació en el marc del Festival Internacional de Cinema i Fòrum sobre Drets Humans (FIFDH) de la ciutat suïssa. Aquesta tarda intervé en un debat amb l'expresidenta de la Confederació Suïssa Micheline Calmy-Rey, el periodista d''El País' Xavier Vidal-Folch i el director del departament de dret internacional públic de la Universitat de Ginebra, Nicolas Levrat. La discussió la moderarà el periodista Darius Rochebin, una de les principals cares de la televisió pública suïssa. Prèviament a l'acte en què s'abordarà la qüestió catalana, s'ha projectat un documental francès sobre el referèndum de l'1 d'octubre. 

El festival de drets humans de Ginebra va contactar amb el govern espanyol, que va declinar debatre amb Puigdemont

Puigdemont ha començat el debat assegurant que li agradaria poder fer-lo a Barcelona o a Madrid, però ha lamentat que no pugui ser així: "Parlar amb llibertat no m'és possible a Espanya. Estaria a la presó". Per la seva banda, Nicolas Levrat, director del departament de dret públic de la universitat de Ginebra, ha confiat que un dia aquest debat es pugui fer a Espanya també perquè és on hi ha la "legitimitat democràtica" per fer-lo.

Durant la seva intervenció, Puigdemont s'ha distanciat del "nacionalisme" i s'ha definit com a sobiranista. Xavier Vidal-Folch li ha respost que un nacionalista no s'autodefineix mai com a tal. Folch també ha comparat l'independentisme amb el Brexit i l'ha situat en els "populismes" sorgits de moments de "polarització". "És una manera d'oferir solucions a la gent després de la crisi", ha argumentat Vidal-Folch, que ha afegit que Espanya "és una democràcia consolidada". Per a Puigdemont, des del franquisme hi ha hagut "progressos", però el model lingüístic, per exemple, continua "en perill", ha explicat. 

L'expresidenta suïssa Micheline Calmy-Rey, en canvi, ha defensat la idea federal helvètica. "No m'agraden els estats nació amb una sola cultura o llengua", ha dit, després d'assegurar que a Suïssa no hi ha minories sinó "parts constitutives" de la Confederació. L'expresidenta suïssa ha opinat que Catalunya vol ser "reconeguda". En aquest sentit, Puigdemont ha admès que teòricament Catalunya gaudeix d'autonomia però a la pràctica està intervinguda, ha afirmat. Amb tot, ha afegit que després de la proclamació d'independència no es va abaixar la bandera espanyola de la Generalitat perquè és un "símbol" per a molts catalans.

Per defensar la seva posició, Vidal-Folch ha posat d'exemples que les constitucions alemanya i italiana no permeten el dret a l'autodeterminació. "Espanya va ser construïda pels catalans", ha afirmat. Puigdemont, però, ha denunciat que no hi ha una proposta sobre la taula i que Madrid no ha ofert una alternativa a la independència. L'expresidenta suïssa ha intervingut per aclarir que si no es pot decidir sobre les qüestions que afecten Catalunya no hi ha una veritable autonomia. I, en aquest punt, Puigdemont ha recordat que Espanya va signar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Sobre la violència de l'1-O, el president de la Generalitat ha defensat: "Els catalans han engegat un moviment pacífic per a l'autodeterminació. La violència de l'estat espanyol és un incompliment dels tractats de la UE i dels tractats internacionals". Després del referèndum i de la declaració d'independència, el govern espanyol va aplicar l'article 155 i va cessar el Govern en bloc. Preguntat per aquesta qüestió, Puigdemont ha assegurat que encara és president "perquè el Parlament encara no m'ha retirat la confiança", ha afirmat, "fins que no hi hagi un nou president seguiré sent-ho".

Arribats a aquest punt i preguntats per com resoldre la situació política actual, el president ha demanat que es respectin els resultats de l'1 d'octubre i s'alliberin els "presos polítics". "Hem de resoldre amb diàleg la situació", ha dit. "Si en democràcia no hi ha el dret a dialogar, la democràcia no existeix", ha afirmat. Vidal-Folch, però, ha recordat que els presos ho són per decisió d'un jutge i que el govern espanyol no pot dir-li el que ha de fer. "No és competència del jutge", ha dit.

L'expresidenta suïssa, per la seva banda, ha pres la paraula per recordar que hi van haver unes eleccions i que hi hauria d'haver un diàleg amb la majoria independentista. "Si aquest diàleg no és possible hi hauria d'haver una mediació de la Unió Europea", ha afirmat. En aquest sentit, Puigdemont ha denunciat que el Suprem ha vetat la investidura de Jordi Sànchez: "Li ha prohibit assistir al Parlament".

Reunió amb Gabriel aquest dilluns

En l'acte d'aquesta tarda també hi ha l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que és a Suïssa des de fa setmanes, quan va decidir no declarar davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. A més de Gabriel, hi ha una delegació de membres de la CUP amb l'exdiputada Mireia Vehí i el cantant i activista Pau Llonch. A la ciutat suïssa també s'hi ha desplaçat el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro. 

Puigdemont està previst que es reuneixi demà amb Gabriel i al migdia assistirà en un acte dins les Nacions Unides organitzat per l'Institut de Drets Humans de Catalunya. En l'esdeveniment s'abordarà la "regressió de drets fonamentals" a Espanya i hi participarà l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Pallín, un especialista en dret internacional públic i el síndic de greuges, Rafael Ribó. 

Dimarts Puigdemont no ha fet pública la seva agenda però l'activitat sobre Catalunya seguirà a les Nacions Unides. Hi estan previstos dos actes en què participaran la consellera Meritxell Serret; la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. També hi participarà el relator de les Nacions Unides Alfred de Zayas, que es va mostrar molt crític el mes d'octubre amb la violència policial pel referèndum. Finalment, dimecres, el president ofereix una conferència a la Universitat de Ginebra. 

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF