Política 10/02/2018

L’article 155 arriba a la fossa de sa Coma

La intervenció de la Generalitat impedeix finançar la delimitació de l’espai d’enterraments massius

Miquel Barceló
3 min
El 21 de juliol de 2017, el conseller Romeva, de la Generalitat de Catalunya, i la consellera Fanny Tur varen visitar la zona de sa Coma on hi ha diverses fosses amb centenars de víctimes de la Guerra Civil, la majoria republicans catalans.

Sant Llorenç Des CardassarL’aplicació de l’article 155 de la Constitució, amb què el Govern central de Madrid del PP ha intervingut l’autonomia de Catalunya, ha anulat automàticament els projectes de recerca i excavació de fosses comunes impulsades des de la Generalitat. Entre aquests hi ha el pla de la delimitació de la fossa de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar) previst en col·laboració amb el Govern balear. En el subsol de la platja de sa Coma i dels seus voltants hi ha centenenars de soldats catalans morts en combat i presoners assassinats al mateix indret, durant l’ocupació de les tropes republicanes comandades pel capità Albert Bayo, entre el 16 d’agost i el 4 de setembre del 1936.

A hores d’ara hi una un protocol d’intencions, que s’havia de plasmar en un conveni de col·laboració entre el Govern i la Generalitat, que es va perfilar durant la visita a sa Coma del conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, la consellera de Cultura del Govern balear, Fanny Tur, i el batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, el 21 de juliol de l’any passat.

Ara, segons explica a la consellera de Cultura, “amb l’aplicació del 155, el compromís del protocol d’intencions signat amb la Generalitat de Catalunya per senyalitzar i identificar la fossa de sa Coma com a espai de memòria ha quedat paralitzat, ja que després de la signatura del protocol, amb el 155, no s’han pogut fer les passes corresponents amb Demarcació de Costes, l’Ajuntament, etcètera”, per tal de poder intervenir a la zona.

No obstant això, la Tur confia que “com més aviat millor, es puguir restituir la normalitat democràtica per continuar amb el marc de col·laboració per a la restitució, també, de la memòria democràtica”.

Front de batalla

Cal recordar que la franja costanera entre Portocristo, fins a la zona de Pula (Son Servera), d’uns 14 quilòmetres i fins a uns 7 quilòmetres terra endins a la zona de Son Carrió (Sant Llorenç) s’hi va establir, l’estiu del 1936, l’únic front de batalla que hi hagué a Mallorca, amb un resultat d’uns 1.800 morts, la majoria del bàndol republicà i comptant també els presoners que des de la zona de combat foren traslladats i assassinats a Manacor.

Sa Coma és el punt més tràgic, pel nombre de víctimes que manegen els historiadors, de la Guerra Civil a Mallorca. Es tracta d’una zona a explorar, tot i que el pla d’actuació de la Comissió Tècnica de Memòria de Mallorca no la té inclosa dins la relació d’intervencions. En part, això s’explica perquè és a Catalunya on els familiars de desapareguts, que saben que els seus avantpassats foren destinats amb les tropes de Bayo, s’han interessat per trobar les seves restes. En aquest sentit, el marc de col·laboració entre el Govern i la Generalitat havia de permetre establir, en primer lloc, una delimitació de la zona i, com a mínim, crear un espai de memòria en record del tràgic enfrontament armat que durà 20 dies.

La lluita armada a la costa del Llevant de Mallorca acabà amb el reembarcament de l que quedava de les tropes de Bayo, deixant alguns centenars dels seus combatents a terra, la majoria dels quals foren capturats i afusellats.

L’historiador i escriptor Antoni Tugores Manresa, autor de nombroses publicacions de la Guerra Civil, redactà el 2011 un estudi de les fosses de sa Coma en què analitza les pèrdues humanes del bàndol republicà. Tugores explica que “no hi ha una fossa única, sinó una àmplia extensió de terreny on es poden trobar despulles humanes de centenars de víctimes”. I subratlla: “Es pot assegurar l’existència d’una fossa de grans dimensions vora la mar (possiblement la més gran de Mallorca) a la zona més septentrional de la platja de sa Coma, i en molts altres indrets es troben evidències d’enterraments”.

Tugores recull en l’estudi el testimoni del soldat i poeta Miquel Gayà, que va escriure el llibre Històries i Memòries (Editorial Moll, 1986). En un paràgraf, explica l’historiador, hi ha el relat d’un soldat nacional que visita les fosses de sa Coma que resulta “clau, brutal per les seves descripcions”, i el cita: “Record una visita a Portocristo fet un munt de runes. I especialment la platja de sa Coma, on jo m’havia trobat l’enemic el 16 d’agost. Ara, tota aquella platja s’havia convertit en un immens cementeri. Munts d’arena, més alts que unes garberes cobrien centenars -potser milers- de cadàvers dels rojos, que hi foren supultats de pressa i de qualsevol manera. Aquells munts d’arena regalimaven pels costats un suc negrós dels cadàvers en descomposició”.

stats