L'oportunitat de l'etern successor
El president gallec arriba al capdamunt del PP després d'anys a les travesses
BarcelonaHa hagut d’esperar més del que havia imaginat, però des d’ahir Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961) ha complert la profecia que deia des de ja feia molt temps que algun dia lideraria el PP. No va ser a la primera -quan el 2016 en ple bloqueig a l’Estat alguns miraven cap a Galícia en busca d’algú que rellevés Mariano Rajoy- ni a la segona -quan ja el 2018 la corrupció feia caure l’expresident espanyol i s’obria la cursa per la successió al partit-, però sí a la tercera. La cruesa de la inesperada guerra oberta entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso ha brindat al president gallec l’escenari que sempre havia desitjat: una catifa vermella que el fes aparèixer com l’esperança per salvar el PP.
Perquè aquest ha estat sempre un dels relats que han alimentat el nou líder dels populars a l’Estat; el de ser algú capaç d’unir sensibilitats. Nascut a Os Peares -una vila dividida entre dues províncies (Ourense i Lugo), quatre ajuntaments i tres rius-, Feijóo ha presumit sempre de valorar la unitat, que ja va ser una de les seves principals obsessions quan va substituir Manuel Fraga al capdavant del PP gallec i va haver de conjugar les dues ànimes del partit: els de la boina -en al·lusió als dirigents sorgits del món rural- i els del birret -com es coneixien despectivament els dirigents formats a les universitats de les principals ciutats gallegues-. Ara té per davant el repte de recosir un partit encara en xoc per la batalla fratricida que va fer caure Casado.
Per fer-ho compta amb l’autoritat que li dona dins de la formació el fet d’haver obtingut quatre majories absolutes a Galícia -la primera el 2009, en un dels moments més baixos del partit- i el rol de far del partit que ha exercit sempre que hi ha hagut debats rellevants entre les files populars. A Feijóo li agrada dosificar les seves intervencions per donar-los una gravetat afegida, per això és una incògnita com gestionarà ara la major exposició que comporta inevitablement el càrrec i que ja li ha jugat males passades durant la seva gira per l’Estat, amb alguna relliscada.
L’altra incògnita és qui serà el pinyol de Feijóo al PP. “El cercle de Feijóo és Feijóo”, subratllen amb ironia els veterans del partit per explicar les maneres hermètiques del nou líder del PP, que té com a guàrdia pretoriana un equip molt reduït comandat per la seva cap de comunicació, Mar Sánchez, i que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva carrera des que va fer el salt a l’administració de José María Aznar primer -amb càrrecs a l’Insalut i Correus- i a la Xunta després com a conseller, vicepresident i finalment president.
La taca a l’expedient
L’aterratge ara a la política estatal revifarà també la polèmica per la seva relació d’amistat amb el narcotraficant Marcial Dorado, amb qui el 1995 compartia vacances amb banyador en una barca. La taca de crema solar d’aquella foto que va trobar la Guàrdia Civil el 2004 a la casa de Dorado i que va publicar El País l’any 2013 es va anar estenent fins a convertir-se en la principal ombra de la seva trajectòria i l’arma amb què aspiren a desgastar-lo la resta de competidors.
