JxCat busca el vot socialista desencantat amb el 155
La llista també detecta que exvotants de CiU opten ara per Iceta
Mollerussa / Parets Del VallèsUn dels reptes de Junts per Catalunya és superar les fronteres del seu votant habitual per aplegar el màxim de suports en un 21-D marcat per dos blocs: el front sobiranista i el constitucionalista. I més quan les enquestes assenyalen que perilla la majoria independentista al Parlament. Davant dels votants del PP, Ciutadans i el PSC, la sala de màquines de JxCat creu que en aquesta campanya pot esgarrapar algun vot socialista que s’ha allunyat del partit arran de l’aval a l’article 155. La llista de Carles Puigdemont s’hi pretén acostar de dues maneres: a través del missatge i, per una altra banda, amb persones de la candidatura com els exconsellers del PSC Ferran Mascarell i Marina Geli o la número dos per Tarragona, Teresa Pallarès, que havia sigut subdelegada del govern espanyol durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquesta situació s’accentua a la circumscripció de Lleida, on fonts de JxCat defensen que el vot fronterer és més pronunciat que a la resta de circumscripcions. La hipòtesi es va plasmar ahir en el míting de Junts per Catalunya a Mollerussa, davant unes sis-centes persones aplegades al Teatre de l’Amistat, en què Puigdemont va situar el PSC com a “col·laborador necessari” dels empresonaments i de la intervenció de l’autogovern mentre intentava fer creure que havia aconseguit una aplicació “suau” del 155. El missatge no arribava per casualitat, ni en el temps ni el lloc. Puigdemont feia aquestes declaracions un dia abans que es faci efectiu el trasllat de les obres de Sixena -ara mateix al Museu de Lleida, on governa Àngel Ros (PSC)- per ordre del ministeri de Cultura. Un dels efectes del 155 que més malestar ha generat al territori. “Quan vinguin amb les llàgrimes de cocodril, no ens els creurem”, va sentenciar el president en una connexió en directe des de Brussel·les. El número dos per Lleida i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va abonar la mateixa tesi i va instar els “socialistes catalanistes” a optar per Junts per Catalunya. També va apel·lar al paper dels alcaldes socialistes en el referèndum de l’1 d’octubre, la majoria dels quals es van negar a cedir locals. Sense anar més lluny, l’alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros. “No tots els alcaldes han fet el que vam fer nosaltres l’1-O perquè la gent pogués votar”, va etzibar.
Però el traspàs de vot no va en una única direcció. Fonts de JxCat admeten que també hi ha exvotants de CiU que ara es plantegen optar pel PSC de Miquel Iceta. “Hi ha empresaris que tenen por de la inestabilitat”, explica un dels consultats, que creu que el fitxatge de l’exconseller d’Unió Ramon Espadaler pot ajudar a captar aquest perfil de votant. De fet, les mateixes fonts expliquen que, d’acord amb els seus números, l’últim escó per Barcelona podria ballar entre ells i el PSC. Per frenar la fuga d’electors, en cada míting electoral Junts per Catalunya insisteix en el mateix missatge: els socialistes són del bloc del 155 i, si poden, faran presidenta Inés Arrimadas. Creuen que aquesta possibilitat pot fer canviar d’opinió el votant catalanista. Ahir la cap de campanya, Elsa Artadi, va definir Miquel Iceta com el “cavall de Troia” de la política catalana i el va acusar de perpetrar un dels “pitjors atacs” a les institucions de l’autogovern. Puigdemont, a més, va voler llançar un avís davant les últimes enquestes, que situen JxCat frec a frec amb Ciutadans i ERC. “Si governen els del 155 el que hem vist fins ara serà un joc de nens”, va sentenciar, i va afegir que aquest suposat tripartit “faria por”.
La indignació de Turull
Ahir va ser un dia especial per a Jordi Turull, que va centrar el seu primer míting a Parets del Vallès -el seu municipi- després de sortir de la presó. Amb un nus a la gola i davant 400 persones al Teatre Can Rajoler, va compartir la seva experiència a Estremera i va agrair l’escalf de la gent que ha ajudat la seva família durant aquest mes. L’emoció, però, no va esfumar el missatge polític que va llançar, en la mateixa direcció que els seus companys de files: va definir com a antidemòcrates els del 155 i va deixar Iceta com un frívol. “Mentre ell ballava, a nosaltres ens emmanillaven”.
