TRIBUNALS

El jutge del 13 admet ara que investigava el referèndum

Drets estudia querellar-se contra ell per falsedat i prevaricació

La investigació del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va començar amb una querella de Vox contra Santi Vidal, Lluís Salvadó i Carles Viver i Pi-Sunyer per delictes de malversació, desobediència, revelació de secrets, rebel·lió i sedició, entre d’altres. Però a la pràctica es va convertir en la primera investigació sobre el referèndum de l’1 d’octubre i en la palanca gràcies a la qual el 20 de setembre de l’any passat la Guàrdia Civil va escorcollar diverses dependències de la Generalitat i va detenir una quinzena de persones. Ara bé, malgrat això, aquest magistrat havia evitat confirmar que investigava l’1-O. Fins ara. En el marc d’una querella del col·lectiu d’advocats Drets contra la Guàrdia Civil, el titular del jutjat número 13 admet dues coses que prèviament havia negat: que ha investigat la celebració del referèndum des del març del 2017 i que va ser ell qui va ordenar els interrogatoris que va fer la Guàrdia Civil a càrrecs del Govern sobre la web del Pacte Nacional pel Referèndum.

El jutjat número 13, en una resolució en resposta a l’Audiència Provincial de Barcelona a la qual ha tingut accés l’ARA, afirma que des del març del 2017 la instrucció oberta arran de la querella de Vox contra Santi Vidal ha incorporat les “actuacions i despeses directament encaminades a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació”. I afegeix, en la mateixa resolució, que va ordenar a la Guàrdia Civil els interrogatoris als càrrecs de la Generalitat. Segons fonts de Drets, la resposta del jutge és contradictòria amb les que ell mateix va donar anteriorment. D’una banda, el jutge va dictar una resolució el juliol del 2017 –mesos després d’iniciar la investigació– dirigida a la CUP en què afirmava que la causa que instruïa “no tenia per objecte l’organització política ni la convocatòria d’un referèndum” i que per això rebutjava la personació d’aquest partit polític en el procés judicial. D’altra banda, el jutge va negar el juliol del 2017, a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ordenés els interrogatoris als alts càrrecs del Govern sobre el Pacte Nacional pel Referèndum. “Les diligències que està fent la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial, i no han sigut sol·licitades pel magistrat d’instrucció número 13”, va afirmar el TSJC en aquell moment a través del seu compte oficial de Twitter. En canvi, en aquesta última resolució el jutge afirma que la web del Pacte Nacional pel Referèndum s’investiga des del maig del 2017 i que per això es va procedir a prendre declaració a tots aquells que poguessin haver “intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament” d’aquesta pàgina web, que va acabar, segons el magistrat, en mans d’Òmnium.

Des de Drets mantenen que el jutge del 13 ha estat instruint “una causa general contra el moviment independentista per evitar el referèndum i que per algun motiu el jutjat ho havia negat, i ha faltat públicament a la veritat”, la qual cosa –creuen– podria comportar la “nul·litat” de la causa. Per tot això, el col·lectiu estudia presentar una querella per falsedat, prevaricació i vulneració de drets fonamentals contra el jutge i la seva secretària judicial, que signa la resolució remesa a l’Audiència Provincial i que, a més, va ser la lletrada que va assistir a l’escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu d’Economia el 20 de setembre del 2017. En aquella operació, la lletrada va acabar sortint per la teulada del departament per evitar els manifestants que hi havia a les portes de la seu, i s’ha convertit en un testimoni clau en la causa per rebel·lió que investiga el Tribunal Suprem –també sobre el referèndum– per provar un suposat tumult durant la protesta. “Serà important saber quina va ser la seva actuació dins el departament i per què des del jutjat número 13 s’havia negat que s’estigués investigant l’1-O, quan ella mateixa ha acabat certificant que sí que ho feia”, afirmen des de Drets.

Els antecedents del cas

Drets va querellar-se contra la Guàrdia Civil per falsedat documental perquè el juliol del 2017 havia citat a declarar els càrrecs de la Generalitat dient que ho feia per ordre del jutjat número 13. Una petició que en aquell moment el TSJC va negar que hagués fet el magistrat. L’Audiència Provincial va considerar que s’havia d’admetre a tràmit la querella –malgrat que havia sigut arxivada prèviament per un jutjat de Barcelona– per aclarir si la Guàrdia Civil “havia faltat a la veritat” en dir que actuava en el marc de la investigació del jutjat número 13. Finalment, però, ha sigut el mateix magistrat qui s’ha esmenat.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF