JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El jutge del 13 diu ara que no pot investigar per rebel·lió i sedició

Rebutja la querella contra Mas i Lloveras en considerar que no és competent per investigar els delictes

“En la causa [de l’1 d’octubre], sobre els delictes de rebel·lió i sedició, ja s’ha resolt que la competència és del Tribunal Suprem, respecte als investigats aforats, i de l’Audiència Nacional respecte als no aforats, per la qual cosa correspondria interposar la querella per aquests delictes davant aquests òrgans”. D’aquesta manera, el jutjat d’instrucció número 13 rebutja una querella de Vox per rebel·lió i sedició contra l’expresident Artur Mas i l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras en una resolució del 14 de setembre a la qual ha tingut accés l’ARA. És a dir, el magistrat considera que, d’acord amb la interpretació que han fet la Fiscalia General i els alts tribunals de l’Estat, a ell no li correspon investigar aquests delictes en el cas de l’1-O.

La resolució ha agafat per sorpresa diversos encausats personats en aquesta investigació, ja que fins ara el magistrat s’ha referit contínuament a la rebel·lió i la sedició en les seves resolucions (va admetre la querella de Vox per aquests delictes), a banda d’altres delictes relacionats amb l’administració pública, com la malversació de fons públics, la desobediència o la revelació de secrets. De fet, aquest diari ha tingut accés a una resolució del mateix jutjat número 13, del mes de juny d’enguany, en què aclareix, a petició d’un alt càrrec del Govern investigat, per quin delicte se’l persegueix: assegura que se li “atribueix la participació com a autor, còmplice i fins i tot encobridor d’un delicte de rebel·lió”, o d’un “abús de funcions públiques” i que va incórrer en delictes de malversació de fons públics, desobediència i revelació de secrets.

Diversos advocats consultats, personats en la causa, asseguren que això ha succeït amb una “vintena” més d’investigats -en tota la causa es calcula que n’hi ha una quarantena.

En la posterior resolució del 14 de setembre, el jutjat número 13 assumeix el posicionament de la fiscalia, que en el seu escrit assegura que, amb la presentació de la querella contra els Jordis i el Govern, la tardor de l’any passat va quedar determinat que els competents per investigar aquests delictes són l’Audiència Nacional i el Suprem en el cas dels aforats. Una tesi, però, que el jutge del 13 no ha assumit fins ara. L’escrit del ministeri públic, que s’oposa a l’admissió de la querella contra Mas i Lloveras, diu: “La fiscalia ja va exposar en el seu dia que la competència [pels delictes de sedició i rebel·lió] correspon a l’Audiència Nacional perquè és qui ha d’instruir els delictes contra els organismes de la nació i la forma de govern”. El ministeri públic ho justifica així malgrat que afegeix que aquests articles no apareixen ara en aquests termes en el Codi Penal actual sinó que es tracta d’una interpretació provinent del text aprovat el 1973 (encara en l’època de la dictadura franquista).

El jutjat número 13, a banda de declarar-se incompetent per als delictes de rebel·lió i sedició, també rebutja investigar ara Mas i Lloveras per desobediència, malversació i prevaricació, com demanava Vox. Argumenta que no van tenir una “intervenció directa en la convocatòria i desenvolupament” del referèndum. També recorda que el Suprem va desestimar processar-los per rebel·lió perquè “no hi ha cap element provatori” que els vinculi amb la “violència”, afirma, del dia 20 de setembre i 1 d’octubre.

Demanar la nul·litat

Els advocats consultats no aclareixen quines conseqüències pot tenir l’última resolució del jutjat número 13. “Anem acumulant irregularitats i quan arribi el moment demanarem la nul·litat de la causa”, assegura una de les defenses. De fet, recorden que no és el primer cop que el magistrat es contradiu: recentment va admetre que ha investigat el referèndum de l’1 d’octubre des de fa un any i mig, malgrat que ho havia negat prèviament en una altra resolució -tal com va publicar l’ARA dimecres passat-. Fonts jurídiques expliquen que el moment més adequat per assenyalar les irregularitats serà quan el cas arribi a l’Audiència Provincial, si un cop tancada la instrucció el jutge creu que hi ha prou indicis de delicte. Ara per ara, a diferència dels casos a Madrid -s’ha dictat el processament dels encausats-, el jutjat número 13 segueix citant nous investigats.

Una interpretació qüestionada pels lletrats de l’1-O

La interpretació de la fiscalia sobre la competència per investigar la rebel·lió i la sedició (que ara es fa seva el jutjat d’instrucció número 13) ha estat qüestionada des del principi pels advocats dels investigats per l’1-O al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional. “En circumstàncies normals, el jutjat de primera instància o el TSJC serien els competents”, diu un dels lletrats. Diversos advocats personats en la causa han defensat que s’està fent una interpretació de la llei que contradiu la jurisprudència i consideren que aquest pot ser un argument per acudir a Estrasburg -ja que sempre ha de jutjar un fet el tribunal predeterminat per llei-. Els lletrats consultats argumenten que la fiscalia s’agafa a una versió del Codi Penal preconstitucional i al fet que el Procés afecta tot Espanya per argumentar que és competència de l’Audiència Nacional. El Tribunal Constitucional recentment ha admès un recurs d’empara d’Anna Gabriel i Mireia Boya en aquest sentit.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF