El Congrés aprova d'urgència la limitació de la justícia universal
La llei, que suposa un revés per casos com el del càmera José Luis Couso, la repressió xinesa al Tibet o els crims de la dictadura de Pinochet, ha estat aprovat en solitari pel PP. Tota l'oposició veu inconstitucional la reforma
MadridEl Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb 180 vots a favor i 137 en contra la proposició de Llei del PP per a la limitació de la justícia universal. Ho ha fet únicament amb el suport dels populars. Tots els grups de l'oposició hi han votat en contra i han criticat el que consideren una maniobra que posa impediments per a l'aplicació dels Drets Humans. A la pràctica, la modificació —impulsada per complaure la Xina— impedeix que els magistrats espanyols actuïn en casos com el de José Luis Couso (el càmera de Tele 5 mort a l'Iraq), la repressió xinesa al Tibet o els crims de la dictadura de Pinochet a Xile, i suposarà l'arxiu en breu d'una dotzena de sumaris oberts.
L'aprovació s'ha produit després que el PP rebutgés l'esmena a la totalitat que havien presentat UPyD i el PSOE, així com la d'ERC. La majoria dels grups de l'oposició han advertit que la norma pot ser inconstitucional, i el PSOE es planteja presentar un recurs al TC. En canvi, el PP defensa que la llei amplia la llista de delictes sobre els què es pot actuar per incloure-hi també delictes contra la integritat sexual i transaccions econòmiques intercontinentals.
El cert és que el text suposarà un revés per a molts dels processos que estan en marxa, com el de Couso o la imputació de l'expresident xinès per genocidi al Tibet. Els populars inclouen a la normativa una disposició transitòria que estableix que en el moment en què s'aprovi la llei quedaran arxivades totes les causes que es trobin en tramitació "fins que no s'acrediti el compliment dels requisits establerts".
El PP argumenta que d'aquesta manera els jutges cenyiran les seves actuacions "dins dels límits de la seva sobirania territorial" i que la norma no qüestiona la possibilitat d'estendre la jurisdicció "quan es tracta d'interessos que són titularitat de l'Estat o de delictes comesos per espanyols".
Què suposa la reforma?
La reforma suposa que només es puguin investigar i jutjar a Espanya delictes greus comesos fora del territori espanyol com els de genocidi i lesa humanitat quan la causa es dirigeixi contra espanyols o estrangers que hagin adquirit la nacionalitat espanyola després de la comissió del fet o l' extradició hagi estat denegada per les autoritats espanyoles.
La iniciativa ha estat defensada pel diputat del PP José Miguel Castillo , que ha assenyalat que és legal que s'hagi tramitat com a proposició del PP i no com a projecte de llei pel procediment d'urgència amb lectura única —sense debat en comissió—, ja que és una possibilitat prevista en el reglament i que ha fet servir el PSOE "desenes de vegades" .
Els grups de l'oposició han estimat que aquesta via d'urgència ha evitat en el Congrés un debat i ha evitat que es pronunciessin òrgans consultius com el Consell d'Estat i el Consell General del Poder Judicial. Han considerat que la iniciativa suposa en la pràctica l'eliminació de la justícia universal a Espanya i l'arxiu de casos com la investigació de la repressió al Tibet i la mort del càmera de televisió José Couso a la guerra de l'Iraq, i han considerat de dubtosa constitucionalitat seu efecte retroactiu a causes en curs .
José Miguel Castillo ha mantingut que cap conveni internacional reconeix el principi de jurisdicció universal entès com un dret d'un Estat per perseguir sense limitació fets comesos en un altre, ni tan sols quan aquest no els persegueixi, i ha recordat que ja han introduït limitacions en aquest camp països com Alemanya, Itàlia, Dinamarca i Bèlgica.
Per al parlamentari popular "Espanya no pot seguir sent diferent" i ha afegit que una altra solució seria transformar l'Audiència Nacional, com ja ha passat en alguna ocasió, en una mena de tribunal penal internacional. A més, considera que l'actual normativa crea falses expectatives ja que el resultat de les investigacions en la majoria dels casos és l'arxiu.
"Xantatge" xinès
El portaveu del PSOE, Julio Villarrubia, ha advertit que la renúncia que en la pràctica suposa la reforma a perseguir aquest tipus de delictes greus llança un missatge d'impunitat als seus autors, que quedaran sense càstig. Ha aclarit que el fet que hi hagi una Cort Penal Internacional no garanteix sempre la persecució d'aquests crims ja que països com la Xina, els Estats Units i Israel no han signat el conveni. El diputat de l'Esquerra Plural Gaspar Llamazares calcula que aquesta reforma és fruit de la "pressió" i el "xantatge" d'empresaris xinesos que es neguen a reunir-se amb els espanyols mentre no s'aprovi.
Per CiU, Jordi Jané ha demanat al PP que rectifiqui la iniciativa al Senat i, pel PNB, Emilio Olabarria l'ha qualificat de "vergonyant". La representant d'UPyD Irene Lozano ha coincidit que la iniciativa és fruit de "les pressions de la Xina, a les quals s'accedeix per debilitat governamental" i per "un xantatge perquè no es toqui a cinc jerarques" del país. També han expressat el seu rebuig al text i a la seva forma de tramitar-lo els diputats d'ERC, Compromís, BNG i Amaiur.
