INVESTIDURA

La jugada electoral de Sánchez condueix a la incertesa

Els experts avisen que la desmobilització no es detecta als sondejos

La nit del 28 d’abril els votants d’esquerres tenien dues coses clares. D’una banda, que no volien un govern socialista amb Ciutadans, com van fer-li saber a Pedro Sánchez des del carrer Ferraz amb el càntic “Amb Rivera no”. I, d’una altra, com exposa a l’ARA la politòloga i presidenta de l’Associació de Comunicació Política, Verónica Fumanal, que en pocs dies hi hauria un govern entre el PSOE i Unides Podem “per l’experiència de la moció de censura”. L’horitzó de la repetició electoral, reflexiona, era “impensable”.

Però, lluny d’acostar posicions, les eleccions generals van contribuir a augmentar la distància entre els dos partits i la desconfiança entre els seus líders. El resultat: un primer debat fallit al Congrés. “Des del fracàs de la investidura del juliol, els rails per a la repetició electoral estan posats”, reflexiona el politòleg Pablo Simón. Ara per ara, les enquestes somriuen al vencedor dels comicis, el PSOE, però els experts consultats per aquest diari llancen un avís: els sondejos només són una fotografia d’un moment concret. “Les enquestes no poden pronosticar l’última hora”, apunta Fumanal, que explica que l’electorat és “força susceptible als canvis” i que, cada cop més, els ciutadans acaben decidint el sentit del vot “l’última setmana”.

La professora de ciències polítiques de la UOC Ana Sofía Cardenal coincideix amb Fumanal i afegeix: “Les enquestes tampoc capturen el nivell de desmobilització”. Un comportament electoral que la politòloga creu que pot tenir “un efecte important” en els resultats d’una nova cita amb les urnes el 10 de novembre. “És possible que uns nous comicis comportin un vot de càstig”, insisteix Cardenal.

Tot i que els experts reconeixen que és “precipitat” interpretar escenaris electorals d’acord amb uns sondejos duts a terme abans de la investidura fallida, sí que coincideixen en dir que una davallada en la participació afectaria, majoritàriament, l’esquerra. “Sospito que pot afectar més l’esquerra, els joves o els vots més moderats i que, per tant, podria perjudicar el PSOE, UP o Ciutadans”, indica Simón.

L’exemple inèdit del 2016

En aquesta mateixa línia, Fumanal recorda la repetició electoral de l’any 2016 -l’única feta fins ara a l’Estat- i destaca que la participació va caure quasi quatre punts respecte a la primera votació. “Sánchez sobreestima les seves possibilitats”, opina la professora Ana Sofía Cardenal, que creu que els votants dels partits de dretes [el PP, Ciutadans i Vox] “han pres nota del 28 d’abril” i que si “es coordinen mínimament” poden arribar a capgirar la situació i alçar-se com una “alternativa de govern”.

Una anàlisi que no comparteix Simón, que creu “poc probable” que la dreta acabi sumant. Tanmateix, el professor de la Universidad Carlos III de Madrid matisa que és alhora poc factible que l’hemicicle del Congrés es mantingui com ara. “Petits canvis poden tenir importants implicacions polítiques”, dedueix, i posa com a exemple un escenari en què la repetició electoral penalitzi l’esquerra i el PSOE necessiti el vot explícit d’Esquerra Republicana.

L’horitzó judicial: 1-O i cas dels ERO

Però el suport que els republicans ofereixen ara als socialistes podria trontollar en tan sols dos mesos quan s’hagi fet pública la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents impulsors de l’1-O. “La campanya i el seu marc seran importants”, vaticina el politòleg. Així, i amb el veredicte judicial sobre el cas dels ERO a la Junta d’Andalusia que s’ha de saber en les pròximes setmanes, l’experta en comunicació política observa que les “dues grans reserves de vot socialista [Catalunya i Andalusia] veuran alterats els suports”.

En aquest context, les dues politòlogues dubten de l’estratègia electoral que sembla perseguir Sánchez i la qualifiquen de “perillosa”. “Els ciutadans han de saber per què se’ls crida a les urnes”, deixa anar Fumanal, en al·lusió a la decepció que els ha generat la incapacitat dels dos partits de formar govern. I afegeix: “Quan s’obren les urnes, ningú sap què pot passar”.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF