Crisi a la monarquia
Política 26/02/2021

Joan Carles I comunica que ha pagat gairebé 4,4 milions per "rendes de viatges i serveis"

L'advocat de l'emèrit detalla en un comunicat que no hi havia un requeriment previ d'Hisenda

ARA
3 min
El rei Joan Carles I, amb el rei Felip VI, en una imatge recent

MadridSegon intent de Joan Carles I d'eludir un delicte fiscal. Després que el desembre passat pagués a Hisenda fins a 678.393 euros per evitar una investigació fiscal sobre les targetes opaques, ara ha fet una segona regularització per un valor molt més alt: més de quatre milions d'euros, segons va avançar dijous a la nit El País i aquest divendres ha confirmat l'advocat de l'emèrit en un comunicat. El total de diners no declarats en diferents exercicis és de més de vuit milions d'euros per regals en espècies d'una fundació que esquitxa Felip VI. Això és el que es recull en una declaració voluntària que ha presentat la defensa del rei emèrit, fugat a Abu Dhabi, a l'Agència Tributària per un total de 4.395.901,96 euros, incloent-hi els interessos de demora i les recàrregues per retard en el pagament.

El comunitat, emès per l'advocat Javier Sánchez-Junco, subratlla que no hi ha hagut cap requeriment previ per part d'Hisenda i que es tracta de "rendes derivades de l'assumpció, per part de la Fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats per S.M. i de les quals es podrien derivar determinades obligacions tributàries que han quedat regularitzades".

En concret, es tracta dels vuit milions que Joan Carles I va rebre en concepte de vols d'una companyia de jets privats pagats fins al 2018 per la fundació Zagatka, propietat del seu cosí llunyà Álvaro de Orleans. Rebre aquest tipus de regals es considera un pagament en espècies que hauria de tributar com a IRPF a Hisenda. Constituïda el 2003 amb seu a Liechtenstein, aquesta fundació tenia com a objectiu fundacional reconèixer la contribució del llavors cap d'estat a la democràcia espanyola.

Però els seus negocis no afectaven només Joan Carles I. Felip VI hi apareixia com a beneficiari, al costat del seu pare, fins al novembre de l'any passat, després que el fiscal suís la posés en la diana. Va ser justament per aquests vincles que l'actual monarca va castigar el seu pare farà gairebé un any, quan, el mateix dia que entrava en vigor l'estat d'alarma per la pandèmia a Espanya, va anunciar que renunciava a qualsevol tipus d'herència i li retirava l'assignació.

De fet, la fundació Zagatka tenia fins fa poc en l'objectiu dels seus estatuts "garantir l'assistència financera a la família del fundador". I la quantitat acumulada fins a l'any passat no era poca: 10 milions d'euros, superior a la quantitat per la qual ara Joan Carles I ha pagat impostos a Hisenda. Segons el cosí llunyà de l'emèrit, l'únic objectiu era protegir la vida privada de la família reial però en cap cas fer de testaferro, com apunta el fiscal suís que investiga els negocis tèrbols de Joan Carles I.

La investigació de la Fiscalia

Ara caldrà veure com el ministeri públic respon a aquesta nova regularització. El desembre passat, quan va fer la primera, va avisar que n'investigaria "l'espontaneïtat, veracitat i completesa", però aquesta investigació no ha tingut de moment cap resultat, així com tampoc la resta que té en marca la fiscalia del Tribunal Suprem.

La llei estableix que qualsevol ciutadà pot presentar una declaració voluntària, sempre que l'Agència Tributària no l'hagi denunciat o bé s'hi hagin querellat. Fer-ho no es considera admetre el frau fiscal, perquè es podria donar la circumstància que hi hagués un error en la declaració de la renda i Hisenda premia el pagament a les arques de l'Estat. Ara bé, des del febrer del 2019 la doctrina del Suprem exigeix que es faci el pagament abans de saber-se que hi ha una investigació oberta.

Segons El País, si Joan Carles I ha tardat tant en pagar a Hisenda de nou, és perquè tenia dificultats per aconseguir els diners, el que podria posar en dubte la procedència dels diners i també un article clau del Codi Penal, el 305.4, que exigeix que qualsevol regularització sigui "completa i veraç" perquè les autoritats tributàries i la Fiscalia la considerin correcte. El fet de presentar-ne dues de seguida podria ser un indici que la primera no va ser completa.

En total, Joan Carles I té obertes tres línies d'investigació a la fiscalia del Tribunal Suprem. La primera pel comprament de comissions il·legals en les obres de l'AVE a La Meca i que van ser el primer cas que van posar en la diana Joan Carles I. La segona, per l'ús de targetes opaques procedents d'un empresari mexicà tant per part seva com per també la reina Sofina i alguns dels seus nets. I la darrera, per blanqueig de capitals a través de diferents societats.

stats