El president del Govern, Quim Torra, va iniciar una ronda de contactes abans de l’estiu amb partits, entitats, sindicats i patronals per copsar les impressions davant d’una més que probable sentència condemnatòria contra els líders del Procés. Aquelles reunions van acabar sense cap document de consens i van prosseguir, ja només amb els sectors independentistes, en cimeres a Suïssa i reunions de treball a Catalunya. Torra, però, va voler comptar també amb assessors externs i, segons ha pogut saber l’ARA, durant aquest temps s’ha reunit, entre d’altres, amb l’exconseller d’Unió i expresident del Parlament Joan Rigol i amb l’exdiputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch. Tots dos li van fer arribar aportacions perquè siguin incorporades al document que el president té previst portar al Parlament tan bon punt es conegui la sentència. Un text del qual, ara per ara, només se sap que girarà a l’entorn de la llibertat dels presos polítics i que subratllarà el compromís amb el dret a l’autodeterminació.
L’independentisme busca desobeir sense posar en risc les institucions
Una part del sobiranisme rebutja mobilitzacions que perjudiquin l’economia
BarcelonaDes que el Parlament va avalar la desobediència institucional el 26 de setembre no s’ha sentit cap veu dins l’independentisme que hagi agafat aquella proposta de resolució -que la Moncloa ja ha impugnat al Tribunal Constitucional- com a model per respondre a la imminent sentència del Tribunal Suprem. La CUP en va ser la promotora i, tot i intentar aigualir-la, JxCat i ERC es van veure finalment arrossegats a votar-hi a favor. Però ¿estan realment disposats el Govern i el Parlament a desobeir a partir de la setmana que ve? Fonts dels partits independentistes apunten que l’executiu quedarà al marge d’aquesta desobediència i que, en funció del criteri del Tribunal Constitucional (TC), es podria arribar a aplicar només en el cas del Parlament.
Com? El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar dimecres que la resposta institucional del Govern, basada en la llibertat i l’autodeterminació, es portarà a la cambra catalana perquè sigui votada al ple. El president del Parlament, Roger Torrent, i la resta de la mesa hauran de decidir si la tramiten, tenint en compte que el TC ja n’ha advertit els membres perquè impedeixin que s’aprovi qualsevol document que desenvolupi, entre d’altres, el dret a l’autodeterminació. Dijous Torrent es va mantenir ferm i va assegurar que no farà entrar la “censura” al Parlament.
Per compartir responsabilitats, la CUP s’ha ofert a entrar a la mesa del Parlament i entomar les possibles conseqüències penals derivades d’una hipotètica desobediència. Els representants sobiranistes de la mesa anterior, presidida per Carme Forcadell, estan pendents precisament d’un judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver permès que es tramitessin les lleis de desconnexió. En canvi, els anticapitalistes han rebutjat reiteradament qualsevol oferiment per incorporar-se a l’executiu pel seu caràcter “autonòmic”, tal com remarquen cada cop que se’ls planteja aquesta possibilitat.
Com pitjor, millor?
Sigui com sigui, fonts dels principals partits independentistes prefereixen circumscriure la resposta a la desobediència civil, que pilotaran entitats, estudiants i alguns sindicats, i al rebuig polític a les condemnes, que tot apunta que acabaran sent pel delicte de sedició. I fins i tot en aquest punt hi ha disparitat de criteris. Divendres van ser representants d’ERC i de JxCat els que van qüestionar que hi puguin haver temptacions d’afectar l’economia per oposar-se a la sentència. L’expresident de la Generalitat Artur Mas va rebutjar la proposta que, per exemple, ha plantejat l’exconseller Toni Comín aquesta mateixa setmana -i de la qual es va desmarcar immediatament la consellera d’Empresa, Àngels Chacón-. En una entrevista a SER Catalunya, Mas va argumentar que no vol que el preu sigui “ensorrar” l’economia i descarta la idea que es puguin perdre llocs de treball pel camí. Una “alteració de l’ordre públic”, segons ell, podria portar a conseqüències negatives per a l’independentisme.
L’expresident es va desmarcar del “com pitjor, millor”, i en els mateixos termes es va expressar el portaveu d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián. “Em sona a com pitjor, millor, i en soc molt reticent”, va opinar en referència, també, a les paraules de Comín. “És com l’ Espanya ens roba, un eslògan nefast, perquè a mi no em roba una persona de Lavapiés, sinó Rodrigo Rato, Luis Bárcenas i fins i tot Pujol”, va apuntar en una entrevista a TV3.
Per a Rufián, la via per demostrar la indignació davant les probables condemnes del Tribunal Suprem contra els líders independentistes no pot ser “complicar l’accés a la feina a la gent cada matí”. Declaracions que des de l’entorn de la CUP es van rebre amb desaprovació. “Dilluns trieu bé equip, el meu no és aquest”, li responia l’exdiputada cupaire Mireia Boya.
Igual que Mas i Rufián s’expressa en una entrevista a l’ARA el cap de llista dels comuns el 10-N, Jaume Asens. Els talls de carreteres “poden ser més contraproduents que útils”, diu, i apunta que “la dreta està desitjant que hi hagi situacions de gran col·lapse per utilitzar Catalunya com a excusa”. Els comuns no se sumaran com a organització a accions que impliquin talls de carreteres o ocupacions d’infraestructures bàsiques, i tampoc defensaran la desobediència institucional. Asens sí que empara la desobediència civil en forma “de segudes o manifestacions” per reclamar la llibertat dels presos polítics.
Fonts judicials apunten que dilluns es farà pública la sentència, tot i que encara no hi ha data oficial. Els partits hi arriben amb un acord polític de mínims i amb la incògnita de saber quina serà la resposta del carrer. Ara per ara, el consens bàsic és el rebuig frontal a una sentència que serà considerada “injusta”.
