Misc 25/03/2018

Espanya va triar a consciència el lloc per arrestar-lo

El president disposava de prou temps per abandonar preventivament Finlàndia

i
Ernesto Ekaizer
2 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va pronunciar una conferència a la Universitat de Helsinki.

Ves per on, Carles Puigdemont ha sigut detingut a Alemanya, el país europeu d’on els pares de la Constitució van copiar l’article 155. Fonts de la fiscalia i del Tribunal Suprem no amagaven ahir, després de la detenció, la seva confiança que el ministeri públic alemany defensarà als tribunals la sol·licitud d’entrega de Puigdemont i que aconseguirà que la justícia en concedeixi l’extradició a Espanya.

Un cop Puigdemont va abandonar sigil·losament Finlàndia divendres a la nit per evitar la seva detenció, els serveis d’intel·ligència espanyols, a través de la Interpol, van localitzar el seu recorregut amb cotxe cap a Brussel·les. Havia de travessar Suècia i Dinamarca i dirigir-se per l’A-7 cap a Hamburg per arribar a la frontera amb Bèlgica. És com si haguessin marcat una creu al mapa: Alemanya és l’escollida, millor que Suècia i Dinamarca.

Puigdemont sabia que amb l’ordre de processament Pablo Llarena reactivaria les ordres de detenció europea i internacional. La fiscalia es va plantejar demanar-ho quan va saber que viatjaria a Finlàndia, tal com va publicar l’ARA dijous passat al matí. Puigdemont tenia prou temps per abandonar preventivament Finlàndia dijous mateix i arribar a la seva residència de Brussel·les divendres. El seu experimentat advocat Paul Bekaert, alhora, presumia temeràriament ahir al matí que Bèlgica no en concediria l’extradició i que, si bé podia revelar on era Puigdemont, no ho faria per raons de confidencialitat.

Quina importància té això ara? Les possibilitats que Alemanya l’extradeixi són notablement més altes que en el cas de Bèlgica. Els Codis Penals d’Espanya i d’Alemanya permeten a la fiscalia germànica defensar l’existència del delicte de rebel·lió en el d’alta traïció, que ni tan sols parla de separar una part del territori, sinó de canviar l’ordre constitucional amb “l’amenaça de violència”. En la interlocutòria, Llarena desenvolupa que aquesta amenaça de violència estaria representada per la mobilització de la “massa” i el control de 17.000 Mossos. Aquesta és la idea que el ministeri públic espanyol intentarà que la fiscalia alemanya descrigui per fer encaixar la doble incriminació del delicte de rebel·lió i el d’alta traïció.

A més, Alemanya té una visió semblant a Espanya sobre què es pot votar en un land. Segons la sentència del Tribunal Constitucional del maig del 2017 sobre la llei de consultes populars del Parlament del 2010, a Alemanya les Constitucions d’alguns lands regulen certes modalitats de consulta popular, incloent-hi les referendàries, per modificar aquestes mateixes Constitucions. I adverteix: “Els referèndums d’àmbit infraestatal han de tenir sempre per objecte afers de competència del land, de manera que els seus efectes es projectin només en l’àmbit del land o regió i les seves institucions”. Aquest límit material intrínsec a la utilització del referèndum en l’àmbit regional està recollit expressament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional Federal.

stats