Miquel Oliver: “El teixit industrial que hem perdut s’ha d’intentar recuperar”

ManacorMiquel Oliver Gomila (Manacor, 1974) és el primer batle d’esquerres elegit per majoria absoluta en un municipi tradicionalment de dretes. Fa quatre anys formà també un govern municipal en minoria amb els mateixos socis (PSOE i Unides Podem), però només durà 144 dies. Ara arriba a la batlia amb una llarga experiència com a cap de l’oposició.

Començau el mandat amb reptes que s’arrosseguen des de fa molts anys.

Hi ha grans prioritats, com tenir aigua potable, una nova ordenació urbana, pacificar els nuclis urbans, que la gent se senti segura per on passeja amb uns carrers nets i il·luminats. Si no assolim aquests objectius no haurem aconseguit que la gent torni a creure en la classe política.

Què us demana la gent pel carrer?

Molts ens feliciten i ens diuen que tenim quatre anys per endavant, fent referència encara a la moció de censura que patírem el 2015. El que en general ens demana és aplicar l’acord de govern, que recull els nombrosos objectius semblants que hi ha en els nostres respectius programes electorals.

Aigua potable, Pla General, més neteja als carrers... Quin objectiu us veis capaços de complir primer els partits del Pacte?

El projecte de potabilització depèn d’Abaqua, i de la pressa que tingui aquest organisme a fer arribar la seva xarxa a Petra, abans de prolongar-la a Manacor. Continuarem amb la tasca de reduir les fuites a la xarxa de la ciutat i també alguna acció de tractament d’aigua que podem fer des de l’Ajuntament a escala local. En principi, en menys de dos anys no crec que puguem dir que tindrem aigua potable. Pel que fa al Pla General, la tramitació supramunicipal ja ha acabat i després de l’aprovació provisional i definitiva possiblement aquest serà el projecte que arribi primer. En recollida de fems i neteja estam disposats a controlar la concessió amb un supervisor, un tècnic amb càrrec de confiança que serà assessor de l’àrea de Medi Ambient, i també es vigilarà la concessió de l’enllumenat.

Hi ha haurà més vies per a vianants?

Convertir una via en zona de vianants no vol dir empedrar. Entenem que hi pot haver un model tan simple com prohibir circular o instal·lar un disc d’Acire, cosa que ens permetrà fer unes proves a determinats carrers i veure com respon la gent i com afecta els veïns.

Fer arribar el tren a Artà exigeix que travessi la vostra ciutat, i l’antiga via està ocupada ara per un passeig per a vianants.

La solució tècnica dependrà de la Conselleria de Mobilitat. No posarem traves si es fa una proposta mesurada compaginable amb la circulació. A títol personal, no veig malament una solució com un tren tram, que es dona a altres llocs, com pugui ser l’enllaç Palma-Aeroport.

Estant a l’oposició reivindicàveu municipalitzar determinats serveis, com la recollida de fems, la neteja urbana...

Hem de començar a fer feina per quan acabin les concessions. Creim que el millor és aprofitar la Societat Anònima Municipal i fer un estudi per analitzar la viabilitat d’una gestió pública.

Fomentar la participació ciutadana és un dels vostres grans compromisos.

Tenim una Llei de consultes aprovada pel Govern que s’ha de desenvolupar a través d’un reglament. Pel que fa als pressupostos participatius, n’hem de millorar el procés i també la dotació, per tal que els ciutadans elegeixin de manera directa què volen que es faci amb els seus doblers. Volem recuperar les assemblees que vàrem impulsar el 2015, com a llocs de debat on explicar la gestió que facem els que governam i recollir les propostes de la ciutadania.

A l’estiu, Cala Varques rebenta.

S’ha de cercar una solució. Cala Varques te dues classes de pressió: la gent que va a la platja i la gent que hi arriba en barca. S’ha de calcular la capacitat d’acollida de la zona, i si s’hi ha de fer algun aparcament limitat. Tot i que és una solució que no m’agrada, l’acceptarem si es planteja de manera consensuada.

La vostra antecessora, Catalina Riera, deia que la indústria cultural pot ser un dels grans motors de l’economia local. Compartiu aquesta visió?

Núria Hinojosa du l’àrea de Desenvolupament Local, i quan se li planteja això diu que de cap manera podem renunciar a la indústria que ha donat caràcter a Manacor. Igual que ella, crec que tot el teixit industrial perdut s’ha d’intentar recuperar. I, d’altra banda, crec que sí que s’ha d’aprofitar el potencial cultural, malgrat que tenim el teatre infradotat i instal·lacions insuficients per acollir l’activitat que genera el sector. També s’ha de donar ajuda al comerç local. Ser capital de comarca no és només dir-ho, sinó que també es practica en col·laboració amb els altres municipis.