JxCat i ERC valoren que el PSOE s'assegui a dialogar, però demanen "prudència"

BarcelonaL'endemà de la primera trobada de la taula de diàleg, les primeres reaccions han començat a aflorar. La trobada és vista amb bons ulls per la majoria de dirigents polítics que hi van participar, des de l'independentisme fins a les files del govern espanyol. La conceben com un primer punt de contacte, que ara ha d'avançar cap a la negociació. Ara bé, des de les posicions sobiranistes, tot i veure amb bons ulls que el PSOE estigui disposat a seure i parlar, demanen "prudència" perquè entenen que ara toca treballar per trobar una solució al conflicte català.

Així, per exemple, la diputada de JxCat, Elsa Artadi, és una de les veus independentistes que ha receptat "prudència" a l'hora de valorar la taula de diàleg i, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha subratllat que s'ha d'aprofitar l'oportunitat d'un PSOE que vol dialogar i que "se sent fort". Ara bé, també ha recordat la llista d'incompliments dels socialistes i les diferents cares, ha dit, del president espanyol, Pedro Sánchez. En aquest sentit, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha celebrat que el govern espanyol "torni a la taula de la qual no s’hauria d'haver aixecat mai", però ha reclamat propostes: "Ahir vam fer el sit i ara ens toca fer el talk. Transformar la taula de diàleg en una de negociació".

Artadi també ha remarcat que l'amnistia i el dret a l'autodeterminació no són objectius "maximalistes" i que de moment el govern espanyol no ha posat cap alternativa sobre la taula. En el mateix sentit, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, que com Artadi també va participar a la reunió d'aquest dimecres, ha explicat que la delegació catalana va traslladar al govern espanyol que no pretenien que la taula solucionés només el tema dels presos i exiliats. "Aquí hi ha un conflicte polític. Si solucionem el tema dels presos i exiliats, hi seguirà havent un conflicte polític. Això els va sorprendre", ha explicat en una entrevista a RAC1. De fet, segons Vilalta, en la trobada d'aquest dimecres no es va parlar explícitament de l'alliberament dels presos, però sí que l'independentisme va plantejar l'amnistia.

Vilalta ha explicat que els representants polítics del Govern van intervenir un per un –igual que els del govern espanyol– i que cadascú va posar sobre la taula un determinat tema que prèviament ja havien acordat. Així, quan els representants del Govern van plantejar l'autodeterminació, la portaveu republicana ha assegurat que no van rebre resposta del govern espanyol i que tampoc no va oferir la seva proposta política per solucionar el conflicte català. Per a Vilalta, l'autodeterminació i l'amnistia són "dos grans consensos" que el Govern va voler defensar a la reunió d'aquest dimecres. Dos pilars que, segons la dirigent d'ERC, també avalen l'espai dels comuns i "votants del PSC" que defensen un referèndum. "La voluntat no era representar només l'independentisme sinó aquests dos grans consensos", ha explicat Vilalta.

El govern espanyol insisteix en trobar fórmules "imaginatives"

Per la seva banda, la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha descartat que la independència sigui una sortida possible pel problema a Catalunya i aposta per trobar la manera que els catalans puguin "votar" altres solucions que ara per ara no existeixen. En una entrevista a la Cadena SER, Calvo ha explicat que, quan després de la reunió la ministra portaveu, María Jesús Montero, parlava de trobar "fórmules imaginatives" per a Catalunya, es referia a trobar la manera de poder "votar sortides que en aquest moment no existeixen". Ara bé, Calvo ha assegurat que "l'autodeterminació no és una sortida" perquè representa "una ruptura".

En la mateixa línia, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha explicat que en la primera reunió de la taula de diàleg d'ahir no es van "posar límits", i, preguntada sobre una eventual reforma de la Constitució per encabir-hi les demandes independentistes, Darias s'ha limitat a contestar que "exploraran" totes les opcions: "Mirarem solucions imaginatives". Segons ha explicat Darias en una entrevista a Catalunya Ràdio, però, ahir no es va "aprofundir" en aquesta qüestió perquè la reunió va ser una "primera presa de contacte". Així, ha recordat que el govern espanyol aposta per la "necessitat d'aprofundir en l'autogovern".

Precisament, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat en declaracions a RAC1 que es va parlar sobre els presos polítics i el "suposat" dret d'autodeterminació de Catalunya, tot i que no es va aprofundir en cap tema. Montero ha remarcat que el govern espanyol no és "ingenu" i té clar quina és la posició dels independentistes, però amb "honestedat" i "empatia", ha assegurat, es pot trobar una solució per millorar la convivència entre catalans, i entre catalans i espanyols. En aquest sentit, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assegurat que la taula de diàleg és una mostra de pluralitat.

Per la seva banda, el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha assegurat que és una "bona notícia" que la taula de diàleg "comenci a arrencar" i ha afirmat que els dos governs estan "mostrant la voluntat necessària per encaminar per vies sensates un conflictes que ha fet molt de mal a Catalunya". Als passadissos del Congrés, Iglesias –que aquest dimecres no va poder assistir a la reunió per una forta amigdalitis– admet que "el procés serà llarg i enormement complex". També que hi haurà "moments difícils" i "diferències" i ha lamentat no haver pogut ser-hi present.

La trobada també és ben valorada per la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, que l'ha titllat de "fructífera" i celebrada "en un clima de respecte i amb total transparència". En aquest context, ha assegurat que el mediador no és necessari i que en "una situació complexa i amb discrepàncies", l'única via política que funciona és "el diàleg, la negociació i el pacte". Ara bé, ha manifestat que "el diàleg és incomplet si no es promou també entre les forces catalanes". També ha volgut recalcar que qualsevol acord que sorgeixi de la taula de negociacions ha d'estar emmarcat en la seguretat jurídica, que "és sinònim de compliment i respecte de la llei".