L'independentisme i Podem reclamen poder fer ús del català en institucions com el Congrés i el Suprem

També volen que tots els funcionaris de l'Estat a Catalunya tinguin el "deure" de conèixer la llengua

Deu grups polítics, entre els quals Unides Podem, ERC, JxCat, el PDECat i la CUP, han registrat aquest dijous una proposició no de llei (PNL) al Congrés en què reclamen que les institucions de l'Estat acceptin l'ús de les llengües cooficials, entre les quals el català. En concret, plantegen que "l'administració de l'Estat funcioni en les diferents llengües independentment de la seva ubicació" i posen exemples concrets: volen que es pugui parlar català -i la resta de llengües cooficials- al Congrés, al Senat, al Tribunal Suprem, al Constitucional, a l'Audiència Nacional i en les gestions davant l'Agència Tributària o la Seguretat Social.

La PNL també porta la firma de Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i Més País. Amb tot, quan es voti al ple de la cambra espanyola necessitarà el suport almenys del PSOE si vol tenir alguna possibilitat de prosperar. Per ara, els socialistes no subscriuen la iniciativa. Si s'aprovés, tampoc suposaria una canvi immediat, ja que les PNL són demandes que es formulen al govern, però no tenen efectes vinculants.

El text que s'ha presentat al registre del Congrés també planteja altres qüestions, com per exemple garantir que els funcionaris que treballen "en territoris amb llengua pròpia" tinguin el "deure" de conèixer-la. Es considera que s'hauria de capacitar "tot el personal de totes les administracions públiques", inclosa la justícia, perquè puguin fer un "ús generalitzat" de les llengües cooficials. Per exemple, els ciutadans no haurien de tenir cap problema per poder fer ús del català en les seves relacions amb els tribunals.

Albert Botran, el precedent més pròxim

La PNL també denuncia que hi ha hagut una "imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal" i conclou que cal emprendre "una política decidida per acabar amb les discriminacions lingüístiques i per difondre el coneixement i el respecte per totes les llengües de l'Estat". Actualment, per exemple, no es pot parlar en català des de la tribuna del Congrés i, si algun diputat ho intenta, se li retira la paraula. De fet, una de les firmes que porta la PNL és la del cupaire Albert Botran, que fa dues setmanes va veure com la presidenta de la cambra, Meritxell Batet (PSC) no el va deixar continuar amb la seva intervenció perquè la feia en català. "Senyor Botran, haig de demanar-li que faci ús de la llengua comuna d'aquesta cambra, que és el castellà, i a la qual ens devem reglamentàriament", li va dir Batet. Com que Botran no va acceptar-ho després de cap dels tres advertiments que va rebre, se li va retirar la paraula. 

En l'escrit que han portat al registre i que intenta que episodis com el de Botran no es repeteixin, els vuits grups polítics impulsors conclouen que només d'aquesta manera es podrà garantir una "societat justa, realment plural i democràtica".

Meritxell Batet retira la paraula a Albert Botran per parlar en català al faristol del Congrés

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF