Imatge de la manifestació de la Diada

LA DIADA

L’independentisme manté el pols després de l’any més convuls

Un milió de persones desborden l’avinguda Diagonal en el preludi d’una tardor de mobilitzacions

Imatge de la manifestació de la Diada / ROSER VILALLONGA/ ANC

Ni desmobilització ni retirada. Si la Diada d’enguany havia de mesurar l’estat d’ànim de l’independentisme després del seu any més convuls, la resposta va ser clara: la gent segueix disposada a sortir al carrer. Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, van desbordar la Diagonal per deixar clar que la mobilització persisteix malgrat la repressió, la gestió posterior a l’1-O -decebedora per als que somiaven fer efectiva la República- i la desorientació que afecta l’independentisme, orfe d’un horitzó definit des de la victòria del 21-D.

Els dubtes sobre si la muntanya russa de l’últim any passaria factura a l’independentisme es van esvair a mesura que els carrers de la capital catalana s’anaven omplint de samarretes de color corall. L’onada sonora que va recórrer de cap a cap la Diagonal demostrava que el suport a la independència resisteix i que, també malgrat tot, el moviment no ha perdut el seu caràcter pacífic i festiu. La tensió dels últims mesos -exemplificada en l’estèril pugna pels llaços grocs- va desaparèixer ahir en una jornada que no va registrar cap incident remarcable.

La musculatura independentista, doncs, segueix intacta i la incògnita ara és saber cap a on dirigeix la seva energia. La Diada va constatar també la falta d’un full de ruta compartit més enllà d’esperar el judici als principals dirigents independentistes per l’1-O. La conferència amb què el president de la Generalitat, Quim Torra -a la capçalera de la manifestació-, va obrir el curs polític no va aportar concrecions, i ahir les entitats van instar el Govern a posar fil a l’agulla per superar els obstacles que separen Catalunya de la independència -ahir convertits simbòlicament en uns murs gegants que representaven la monarquia, l’article 155 de la Constitució i el “processisme”.

La crida a no caure en el processisme -el terme pejoratiu amb què es fa referència a les propostes que endarrereixen l’arribada de la independència- va ser també una de les claus destacades de la manifestació d’enguany. Després d’anys en què la sintonia entre la via institucional i les entitats sobiranistes havia sigut gairebé absoluta, ahir la presidenta de l’ANC va posar deures al Govern i als partits. Elisenda Paluzie va instar l’executiu català a deixar “d’implorar permisos a l’Estat que no arribaran mai” i a tornar-se a “preparar per a un embat democràtic”. A més, després que Torra hagi insistit els últims dies a reclamar una mobilització permanent fins al judici, va criticar que es fiï l’estratègia dels pròxims mesos a la possibilitat “que tot ho ha de fer la gent del carrer”.

Amb tot, la cruesa amb què l’independentisme ha copsat la repressió de l’Estat després dels fets de la tardor passada ha allunyat dels discursos de les entitats les presses i els terminis. Només la representant dels Comitès de Defensa de la República (CDR) va exigir al Govern desobediència: “No us vam votar per negociar la rendició”. “No us demanem impossibles, però sí rigor, honestedat i determinació”, va apuntar per la seva banda Paluzie. “Això potser no serà ràpid ni fàcil, però treballarem sense descans per assolir aquesta República de tothom i per a tothom”, va reblar el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que a diferència de Paluzie va adreçar els seus principals missatges al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui va recordar que el que genera consens en la societat catalana és el referèndum. “Ja no ens valen estatuts que ells mateixos es carreguen”, va avisar. També Torra va intentar posar la pressió de la manifestació sobre el líder del PSOE, a qui va demanar que “escolti” el carrer i “doni una resposta diferent de la del PP”.

La suma amb els comuns

L’única petició que Mauri va fer a l’independentisme va ser “unitat i sentit d’estat” per afrontar els passos que cal fer. La polifonia entre els que defensen que ara cal pragmatisme i els que volen mantenir àlgid l’embat amb l’Estat s’ha accentuat els últims mesos i ahir es va fer evident també a l’escenari principal. És un altre dels missatges clau que deixa la Diada d’ahir. Abans de pensar en fulls de ruta, caldrà que l’independentisme es posi d’acord internament. Aquest serà un dels principals reptes dels pròxims mesos i tindrà la seva primera prova de foc al debat de política general amb què el Parlament obrirà el curs a l’octubre.

Ara per ara, el mínim denominador comú continua sent la voluntat de convertir el judici de l’1-O en una oportunitat per denunciar internacionalment la repressió de l’Estat. És l’episodi clau del curs que comença i el que marcarà, segur, el futur de la legislatura. L’independentisme ja anuncia mobilitzacions multitudinàries i compta que les protestes afavoreixin l’entesa amb els comuns. En un gest simptomàtic, ahir al matí l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja s’havia deixat veure a l’ofrena floral a Rafael Casanova amb un llaç groc a la solapa. A la tarda van ser altres dirigents de Catalunya en Comú els que van ser presents a la manifestació de la Diada.

De moment, ahir l’independentisme va tornar a demostrar que està preparat per a la “marxa cívica” que reclama Torra des d’ara fins al judici, i va evidenciar que malgrat els desencisos, la repressió i la desorientació segueix disposat a sortir al carrer. Que, malgrat tot, la remor persisteix.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF