TRES ANYS DEL REFERÈNDUM

La incògnita de les ordres marca les causes per les càrregues de l'1-O, que miren a Europa

Les causes no han pogut determinar qui va ser el màxim responsable de l’operatiu, però buscaran una resposta en la justícia europea

Fins a 127 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat en el punt de mira pel dispositiu de l’1-O, que en alguns casos l’Audiència de Barcelona ha qualificat de “desproporcionat”. Les causes no han pogut determinar qui va ser el màxim responsable de l’operatiu, però buscaran una resposta en la justícia europea.

Barcelona insisteix en la cadena de comandament

La causa per les càrregues a Barcelona és la que suma més investigats: 63 policies nacionals  i tres més pendents de declarar, entre els quals hi ha l'autor de la puntada de peu voladora a l'IES Pau Claris. Després d’arribar fins als vuit caps de nucli a la ciutat, els advocats dels lesionats miren ara cap als seus superiors, el cap dels antiavalots que aquell dia feia servir el sobrenom de Mart i el cap de la brigada d’informació. “L’Audiència considera que els ciutadans estaven exercint el dret de reunió. Qui va dissenyar l’operatiu policial no va tenir-ho en compte i per això hi va haver extralimitacions”, afirma l’advocada Marina Roig. De moment el jutge ha rebutjat investigar aquests dos comandaments i els advocats han presentat un recurs a l’Audiència, que també té sobre de la taula una altra petició de la Fiscalia per arxivar tota la causa. Recentment Òmnium s’ha incorporat al cas com acusació popular.

Girona, a l’espera de si s’obre judici o s’arxiva

La causa judicial per les càrregues de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis afronta un moment clau. El jutjat d’instrucció número 2 de Girona dona la instrucció per tancada i ara ha de decidir si envia el cas a judici o l’arxiva. “Hi ha indicis clars dels delictes que vam presentar a la querella de lesions i tortures”, assegura el portaveu del col·lectiu Dret de Defensa, l’advocat Albert Carreras. Però de l’actuació a Sant Julià de Ramis no s’ha pogut investigar cap dels guàrdies civils que van carregar al pavelló on es preveia que votés el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Al jutjat han declarat 25 policies nacionals com a investigats que van intervenir a Girona i tres guàrdies civils que van actuar a Aiguaviva, on també van llançar gas pebre.

Cinc investigacions obertes a Lleida

Els jutjats de Lleida van obrir diverses causes per les càrregues de l’1-O. Tres anys després algunes s’han arxivat, dos policies nacionals han quedat absolts per dues actuacions i cinc continuen obertes. Les denúncies “es van trossejar” entre jutjats, recorda l’advocada Esther Sancho, del col·lectiu Advocacia per la Democràcia. De les cinc que queden, una investiga la intervenció al punt de votació Benestar Social de Lleida, per la qual han declarat tres policies nacionals com a investigats -els responsables del dispositiu-, explica Sancho. El jutjat ultima la instrucció d’aquesta causa, que entremig es va arribar a arxivar, i en manté una altra d’oberta per l’agressió a un veí de Lleida que va patir un atac de cor. En aquest cas encara han de declarar cinc policies nacionals dels sis que estan investigats, diu l’advocada Anna Llauradó, que critica els “bastons a les rodes” que posen la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Dues de les tres altres causes pendents són per delictes lleus de policies nacionals i la restant ara està en un procés de mediació.

La causa del Bages busca una escletxa al TEDH

Les causes per les càrregues al Bages són les que s’han investigat més ràpidament. Tant la jutge del cas com l’Audiència de Barcelona van avalar el dispositiu de Castellgalí. L’equip d’advocats que representa els ferits va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i, davant la nova negativa, ha presentat una demanda al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH). L’advocat David Casellas creu que “s’han vulnerat drets recollits a la declaració de drets humans”, com ara no haver escoltat alguns dels lesionats, i apunta que “l’acció de la Guàrdia Civil va constituir una tortura, entesa com un ús innecessari de la força”. El lletrat considera que les causes de Callús -amb tres guàrdies civils investigats- i Fonollosa poden acabar també a Europa. A Sant Joan de Vilatorrada hi ha quatre agents més investigats i la jutge ha ordenat al cos identificar l’agent que va lesionar l’exregidor Jordi Pesarrodona. El tinent coronel que va liderar l’operatiu al Bages va declarar com a testimoni i va revelar que l’1-O es van comunicar per mòbil. Segons Casellas, això “fa impossible” esbrinar qui va ordenar carregar.

Un capità, al punt de mira a la Ràpita

La causa per les càrregues al pavelló de Sant Carles de la Ràpita ha sumat nou guàrdies civils investigats últimament -en total són 14- després que la jutge encarregués als Mossos unificar les gravacions aportades pels veïns i que el cos identifiqués tots els agents amb TIP (targeta d’identificació professional) visible que alçaven la porra contra algun ciutadà. L’advocat Josep Canicio, que representa els lesionats, ha insistit a demanar la declaració com a investigat del capità de l’operatiu. L’Audiència de Tarragona ja va constatar que els informes “provaven” que aquest comandament havia estat sobre el terreny aquell dia. La seva declaració pot fer llum sobre qui va ordenar carregar. Canicio admet que “neden a contracorrent”, després de més de dos anys i amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en contra, però assegura: “Farem el que calgui per arribar a judici i condemna”. Confia que es pugui acusar els agents per les lesions i no descarta atribuir-los un altre delicte pel tracte degradant infringit als votants. De moment, ja han passat pels jutjats.

Òmnium prova la via internacional


Òmnium Cultural ha obert un nou front per aconseguir que la justícia internacional es pronunciï sobre les càrregues de l’1-O. L’entitat ha denunciat l’Estat davant de les Nacions Unides i el Consell d’Europa per haver incomplert els tractats internacionals i no haver investigat per iniciativa pròpia l’operatiu policial durant la jornada del referèndum. Tot i que hi ha diferents causes judicials obertes a Catalunya per la violència policial de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, Òmnium considera que l’Estat no està col·laborant per aclarir els fets. “Si l’Estat no investiga, no dona garanties que uns fets així no es repetiran”, considera l’advocat de l’entitat a Europa, Olivier Peter. “Espanya té l’obligació d’investigar-los”, insistia ahir també Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF