Política 16/04/2021

La incerta recuperació tensa la política econòmica del govern

Calviño esmena Montero i diu que no hi haurà cap pujada d’impostos “a curt termini”

3 min
La ministra de Treball i nova vicepresidenta tercera, Yolanda DÌaz, la ministra d'Economia i nova vicepresidenta segona Nàdia Calviño i la nova ministra de Drets Socials Ione Belarra
Disponible en:

BarcelonaEls anhelats miracles econòmics de la primavera no han arribat encara i això complica especialment l’escenari a les economies més bolcades en els serveis i el turisme. Bona prova d’això és el nerviosisme que sembla haver-se apoderat de l’executiu espanyol en els últims dies.

Aquest dilluns la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, anunciava la comissió d’experts que afrontarà el tràngol d’harmonitzar els impostos entre comunitats autònomes i anunciava que el govern espanyol ja inclourà als pressupostos generals de l’Estat de l’any 2022 els canvis fiscals a tributs com societats, patrimoni o successions. Aquesta harmonització implicava apujar tipus als impostos i era la resposta al dúmping fiscal que es dona com a conseqüència de les diferents polítiques fiscals de les comunitats, i on Madrid apareix com a principal element distorsionador amb la seva política d’impostos mínims blindada per l’efecte capitalitat.

Però l’anunci no ha trigat a ser desmentit. La seva companya d’executiu i de partit, la socialista Nadia Calviño, era ahir mateix clara en una entrevista: “De cap manera estem parlant d’apujar impostos, i menys a curt termini”. “Ara bé, hem de modernitzar el nostre sistema fiscal, fer-lo més sòlid i progressiu”, afegia la titular d’Economia.

Calviño, erigida com a ariet de l’ala més liberal del PSOE i la més alineada amb les velles receptes de l’austeritat que les institucions mundials denoten en la crisi actual, ha mantingut al llarg de la legislatura topades públiques tant amb ministres de Podem com Yolanda Díaz, l’ascendent titular de Treball, com amb socialistes, com és el cas de José Luis Escrivá.

Context electoral

La situació macroeconòmica és extremadament difícil de mesurar a causa de l’enorme dependència de l’economia mundial de fenòmens relacionats amb la pandèmia com ara el ritme de vacunació, els problemes amb les diferents vacunes i la incidència de la quarta onada que impactarà directament en la retirada de restriccions. A aquest escenari, a més, cal afegir-hi un detall més: Madrid celebra el 4 de maig eleccions i un dels grans arguments del PP és la seva laxa política fiscal, criticada des de multitud d’àmbits polítics i econòmics però aplaudida pels ciutadans de Madrid.

Aquesta realitat demoscòpica complica el debat fiscal a un govern que ha demostrat tenir sensibilitats molt diferents en la qüestió. Però també amaga un fet clau: quan Calviño diu que no hi haurà pujades “a curt termini” demostra que l’executiu desconeix quan arribarà el rebot de l’economia que ha de permetre acabar bé l’any. La teoria clàssica indica que en plena crisi no és aconsellable apujar impostos per no collar més ciutadans i empreses, però ara mateix resulta molt incert en quin moment es viurà un clima de recuperació econòmica, fet del qual depenen no només els pressupostos del 2022, sinó tota la política de l’executiu de Pedro Sánchez.

El BBVA veu un rebot del 5,5%

En aquest context, el centre de recerca del BBVA va deixar ahir sense canvis les seves projeccions de creixement de l’economia espanyola per al 2021 i el 2022. El gabinet d’estudis de l’entitat financera espera que el producte interior brut espanyol (PIB) augmenti un 5,5% aquest any i un 7% el següent, les mateixes xifres que als anteriors pronòstics. Segons el director de BBVA Research, Jorge Sicilia, hi ha factors que podrien comportar una revisió a la baixa de les previsions. Els analistes del banc, però, consideren que es veuran compensades per millores a mesura que passin els mesos.

La falta de ritme en les vacunacions i l’arribada de noves onades de contagis a Europa són alguns elements que porten a la preocupació sobre el futur immediat de l’economia espanyola. Altres factors, com el creixement a la Xina i sobretot als Estats Units, així com la millora en la campanya de vacunació a partir de l’estiu, són notes d’optimisme, segons el banc. Per la seva banda, el responsable d’anàlisi econòmica, Rafael Doménech, va assegurar que preveu una acceleració de l’activitat econòmica després de l’estiu gràcies a un repunt del consum privat. A més, creu que polítiques com les ajudes directes als autònoms i els ERTO aporten “certesa” als empleats i ajuden a mantenir vius llocs de treball. Així veu positiu que el govern destini 7.000 milions d’euros a subsidis directes a pimes i autònoms.

Un difícil inici d'any
  • -1,4% El govern i diferents organismes preveuen que el PIB es contragui en el primer trimestre. L’Airef va avisar que la caiguda seria de l’1,4%.
  • 6,5% El govern espanyol creu que el 2021 se saldarà amb un creixement del 6,5%, dada molt inferior al seu anterior pronòstic, que era del 9,8%.
stats