El jutge imputa una dotzena de periodistes per les filtracions del sumari dels CDR

Les associacions del sector critiquen la decisió i hi veuen un atac a la llibertat de premsa

El titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, va imputar dijous a com a mínim una dotzena de periodistes per publicar informacions del sumari sobre el cas dels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) empresonats, segons han informat fonts jurídiques a l’agència Efe. Els periodistes ja han rebut les notificacions de la seva citació com a investigats.

Fa un mes, les defenses dels set CDR que estan a la presó des de mitjans de setembre acusats de terrorisme van demanar a la Fiscalia de l’Audiència Nacional que investigués la “filtració massiva” a alguns mitjans de comunicació sobre la causa, que en aquell moment estava sota secret de sumari. El ministeri fiscal va acceptar la petició i va demanar remetre als jutjats madrilenys la petició formulada per les defenses. Segons la Fiscalia, aquests fets haurien de ser considerats com una denúncia per revelació de secret, un delicte que el fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo, ja va avisar en el seu moment que l’Audiència Nacional no és el tribunal competent per investigar-lo, i que ho hauria de fer un jutjat d’instrucció de Madrid.

La Guàrdia Civil i la Fiscalia, assenyalades

Les defenses dels membres dels CDR volen que s’investigui si aquesta “filtració massiva” procedeix de la Guàrdia Civil o de la Fiscalia, a les quals assenyalaven en la seva denúncia. Criticaven, a més, que mentre que ells no tenien “el més mínim coneixement dels fets” i només estaven assabentats de la imputació provisional als seus clients, els mitjans havien publicat de forma “exhaustiva” les interlocutòries, inclosos vídeos de la Guàrdia Civil sobre els registres practicats.

Segons els advocats, les set interlocutòries del jutge s’han publicat de manera íntegra, però es van notificar a les defenses amb un fragment eliminat perquè la causa estava sota secret de sumari. Les filtracions, per als advocats, també incloïen dades personals i familiars sobre els detinguts, un fet que vulnera el dret de defensa dels acusats, sotmesos a un “linxament mediàtic”, i que “deixa en sac foradat el dret a la presumpció d’innocència”. Tot plegat, van afegir, sense que els afectats poguessin exercir cap dret a rèplica, “no només perquè estan privats de llibertat, sinó perquè no tenen accés a les actuacions”.

La Fiscalia demana investigar la filtració del cas dels CDR empresonats

La resposta de les associacions professionals

La decisió del jutge Peinado ha sigut durament criticada per diverses associacions professionals del món del periodisme. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, per exemple, ho considera un "atac a la llibertat de premsa", ja que la informació publicada era "valuosa i veraç", encara que fos secreta. En aquest sentit, recorda que "el delicte de revelació de secrets és aplicable a funcionaris, no a periodistes", ja que aquests últims estan "emparats pel secret professional". 

En un sentit molt similar s'han pronunciat també altres col·legis de periodistes, com el de Galícia o el d'Andalusia. 

Per la seva banda, l'Associació de la Premsa de Madrid (APM) ha emès un comunicat per "rebutjar" la imputació dels dotze periodistes. L'entitat " considera que qui ha de guardar silenci són els funcionaris i no els periodistes, el deure dels quals és difondre informació veraç i contrastada sobre assumptes d'interès públic", i assenyala que el jutge considera que els informadors haurien pogut actuar com a "col·laboradors necessaris" per a la comissió del delicte. 

La Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) ha fet seu el comunicat de l'APM, i el seu president, Nemesio Rodríguez, ha denunciat en un tuit que la imputació és "un clar atemptat a la llibertat de premsa", ja que "la llei castiga els que filtren i no els que reben la filtració". "Si es tracta d'esbrinar la font de la filtració, ens empara el dret del secret professional", afegeix.

També la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres (RSF) ha mostrat la seva oposició a la decisió judicial. L'organisme recorda que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, el periodista està emparat "quan la informació publicada compleix dos requisits: ser veraç i d'interès públic". En aquest cas, diu RSF, tots dos concorren, per la qual cosa demana "que es retirin els càrrecs i primi la llibertat de premsa". L'entitat assenyala també que "la custòdia dels sumaris correspon a la justícia, no als mitjans". 

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF