Els impulsors del desarmament demanen gestos a l’Estat

BarcelonaÉs insòlit que una organització terrorista signi en solitari el seu propi epitafi, però l’immobilisme del govern de Mariano Rajoy, que va acabar amb el context de negociació impulsat per l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, va forçar ETA a entregar les armes sola i de manera unilateral. A les portes de la seva dissolució definitiva, el Fòrum Social Permanent -una de les entitats que n’ha coordinat el desarmament- es pregunta què farà ara l’estat espanyol per portar a bon port el procés de pau. El seu portaveu, Agus Hernán, va admetre ahir a Barcelona que, malgrat no tenir-ne motius, manté “l’esperança” que, almenys, l’Estat es plantegi l’acostament dels presos de l’organització.

“La societat basca vol solucionar aquesta problemàtica”, va explicar Hernán. El fet que ETA no estigui encara definitivament dissolta és, segons Hernán, l’argument pel qual es deneguen les successives peticions dels presos perquè es revisi la seva situació. Després de l’escenificació de la mort de l’organització terrorista en l’acte que tindrà lloc el 4 de maig al País Basc francès, espera que aquesta postura canviï. Però de moment tots els senyals indiquen el contrari. Ni el lehendakari basc, Íñigo Urkullu, ni la presidenta foral de Navarra, Uxue Barkos, acudiran a l’acte. En van informar ahir, al·legant que no en comparteixen “l’orientació” ni l’“enfocament”. El govern espanyol, tot i haver sigut informat per Urkullu de la celebració de l’acte, no ha aclarit si hi assistirà, segons informa el Fòrum Social Permanent. De fet, tant el PP com el PSOE i Ciutadans s’han pronunciat a Madrid en contra de donar “contrapartides” o “beneficis” als presos després de la dissolució d’ETA.

“No demanem un tracte de favor per als presos -va replicar Hernán davant dels mitjans-, però per parlar de pau justa hem d’aconseguir una aplicació de la política penitenciària no excepcional”. Segons estudis de l’entitat, actualment hi ha 292 presos bascos, 56 en presons franceses i la resta a l’estat espanyol. D’aquests, un nombre molt reduït són en centres penitenciaris bascos, i 22 estan malalts. A això cal sumar-hi el fet que el 92% dels presos que es troben a Espanya estan en règim de primer grau, una dada que contrasta amb la del total de la població carcerària espanyola: només del 2%.

“Ens deien que era impossible desenvolupar un procés de desarmament sense la participació de l’Estat”, va recalcar Hernán, que va celebrar haver-ho aconseguit malgrat que, segons l’informe, l’Estat hagi “entorpit” aquest procés. Per al portaveu, el motiu d’aquest èxit és la “implicació de la societat civil basca” en el procés. Però pel que fa als presos tenen, per ara, les mans lligades: “¿Com podem fer aquest camí si l’Estat i les institucions penitenciàries no ens ho permeten?”

El cas francès

L’únic element per a l’optimisme és, segons va dir Hernán, el cas francès: “Ens consta que el govern francès està treballant en els 56 dossiers dels presos” que són al seu territori. De moment, França ha permès l’acostament de 12 presos a centres més pròxims al País Basc i ha rebaixat el grau de perillositat de 8 presos. “El govern espanyol coneix aquests passos”, va insistir Hernán. “Històricament, la posició dels dos governs era igual d’immobilista, i ara la francesa ha canviat”, va remarcar.