Iglesias: un vicepresident en polèmica constant
El líder de Podem ha marcat més perfil ideològic que de gestió
Barcelona“Si hagués acceptat les exigències de Pablo Iglesias, avui seria president del govern. Però seria un president que no dormiria, com el 95% dels espanyols, inclosos votants d’Unides Podem”. Era el 19 de setembre del 2019 i Pedro Sánchez definia com el seu pitjor malson Pablo Iglesias. Tres mesos després i una repetició electoral pel mig, el mateix líder de Podem es convertiria ni més ni menys que en un dels vicepresidents de l’executiu que encara presideix el líder socialista. Sense arribar a l’equador de la legislatura i després de mesos de turbulències, Pablo Iglesias abandonarà en les pròximes setmanes el primer govern de coalició de la història d’Espanya. I ho farà havent deixat una empremta més política que de gestió.
De la seva vicepresidència de drets socials i agenda 2030 n’ha sortit la "llei Rhodes" de protecció de la infància i l’adolescència, que la setmana passada es va votar en ponència al Congrés de Diputats, el pas previ al debat al ple. És una de les primeres normatives que va prometre Iglesias quan va assumir aquesta vicepresidència i és molt probable que sigui de les úniques medalles que es pugui penjar abans d'abandonar l'executiu, a més de la seva insistència en mesures com l’aturada dels desnonaments.
En aquesta llei PSOE i Unides Podem han anat a la una, però això no ha estat la tònica de la legislatura. I no cal anar a buscar gaire lluny. Des de fa uns mesos que els dos socis de govern tenen un estira-i-arronsa per la llei de l'habitatge. De fet, Iglesias ha convertit aquesta normativa en un dels seus principals cavalls de batalla contra el seu soci de govern. La regulació dels preus del lloguer ha estat i és encara una de les guerres que s'estan lliurant entre el PSOE i Unides Podem. "És un error tensionar el govern plantejant que es pot incomplir un acord o que es pot trair la paraula donada. Nosaltres serem lleials al govern de coalició", deia fa un mes Iglesias després que el ministre de Transports, José Luis Ábalos, rebutgés regular el preu dels lloguers com havien pactat els dos partits. A hores d'ara la qüestió encara no està resolta i Unides Podem ha fet front comú amb partits i entitats desmarcant-se del seu soci de govern. Com també ho ha fet amb la llei trans de la ministra Irene Montero: Podem amenaça d'entrar al Congrés la normativa al costat dels partits independentistes i de Més País si el PSOE no n'accepta el redactat actual.
Les topades per la monarquia o la democràcia espanyola
Iglesias ha marcat perfil ideològic durant tota la legislatura, a diferència de ministres com la que el succeirà, Yolanda Díaz, que ha destacat pel seu perfil gestor. Aquest tarannà més polític l'ha portat a topades constants amb els socialistes. Si a l'inici del mandat tots els ministres liles van acabar aplaudint l'actual rei Felip VI en l'acte solemne d'obertura de les Corts per intentar mostrar una imatge d'unitat amb els membres socialistes de l'executiu, un any després la imatge ha estat totalment la contrària: el partit lila ha votat a favor de les diverses comissions d'investigació sobre la monarquia –arran dels presumptes casos de corrupció del rei emèrit– que ha impulsat al Congrés al costat dels partits independentistes, mentre que el PSOE les ha rebutjat.
Les discrepàncies en qüestions com la monarquia i també el conflicte català han estat evidents i fins i tot els dos socis de govern les havien normalitzat, però el cert és que les paraules d'Iglesias en una entrevista a l'ARA en plena campanya electoral pel 14-F van portar cua dins el govern espanyol. El líder de Podem va assegurar que a Espanya no hi havia "una situació de plena normalitat democràtica". Ara el repte que encara Iglesias és fer ombra també als socialistes, però ja des de fora de l'executiu. A les eleccions madrilenyes del 4 de maig confia convertir-se en l'alternativa a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.
