PARLAMENT

El PSOE i ERC s’allunyen del diàleg

El veto dels republicans a Iceta complica les relacions abans de l’inici de la legislatura a l’Estat

Miquel Iceta no serà el pròxim president del Senat. El grup parlamentari d’ERC va ratificar dimecres el no de la direcció a la designació del líder socialista com a senador autonòmic. Un cop de porta a l’operació amb què Pedro Sánchez pretenia vendre un gest de diàleg amb Catalunya que va arrossegar JxCat. Sumant-hi la CUP, cap dels tres partits independentistes al Parlament donarà suport a Iceta al ple específic d'aquest dijous, en què necessitava majoria simple per fer el salt a la cambra alta. El bloqueig deixa en l’aire la substitució de l’expresident de la Generalitat José Montilla -que va renunciar al seu escó al Senat per deixar pas al primer secretari socialista-, però sobretot enfanga la relació entre el PSOE i Esquerra i complica les possibilitat d’entesa a les portes de la nova legislatura a l’Estat.

“Som conscients que a partir d’ara serà complicat”, explicaven dimecres fonts republicanes en referència al paper del partit al Congrés, on l’aritmètica del 28-A els ha fet decisius per a la investidura de Pedro Sánchez. “De vegades és necessària una forta sotragada per tornar a començar”, apuntava una altra font pròxima a la direcció del partit, convençuda que hauran de “reconstruir” les relacions amb els socialistes. Els republicans s’han sentit forts per plantar-se davant la jugada del PSOE tot i ser conscients del risc que comporta aquest moviment.

La resposta de Sánchez va arribar abans de les explicacions dels republicans, però això no li va restar contundència. El president espanyol en funcions va avisar que el bloqueig a Iceta és un “veto” de l’independentisme a “la convivència, el diàleg i l’entesa” a Catalunya. “El que demostren és tenir por de les solucions i de dir als catalans que la independència no serà possible”, va argumentar, i va deixar clar que “per molt cordó sanitari” que posin ERC i JxCat durant aquesta legislatura el govern espanyol no cedirà. Les possibilitats d’anar més enllà en les converses, que ja eren escasses, ahir van reduir-se una mica més.

“Aberració democràtica”

El mateix Iceta, que va qualificar el bloqueig d’“aberració democràtica” i va confirmar que recorreran al Tribunal Constitucional, va advertir els republicans que “això dificultarà moltes coses d’ara endavant”. “La vida és així, és un estira-i-arronsa, reculls el que sembres”, va reblar el primer secretari del PSC. Fonts del partit no s’atrevien ahir a qualificar el revés d’ERC com un punt d’inflexió en les negociacions amb la Moncloa, però deixaven clar que el veto no ajuda ni presenta bones perspectives de diàleg per als mesos que vindran. “Diàleg sí, per a la solució política. Però per fer màrqueting electoral d’Iceta no compteu amb ERC”, afirmava ahir el president del grup parlamentari republicà, Sergi Sabrià. Segons ell, el vot en contra era “inevitable” tant per les formes -es van assabentar de la candidatura d’Iceta a través dels mitjans- com pel fons: “Quan respectin Catalunya i seguin a negociar podrem parlar de tot”.

ERC va ser el primer a moure fitxa la setmana passada i ha arrossegat la resta de partits a un debat sobre la idoneïtat del candidat proposat del PSC. Fins ara, només la CUP -abstenció- s’havia desmarcat de la unanimitat en la designació de senadors autonòmics. Fins i tot Cs i el PP, que públicament es van posicionar en contra dels bloquejos, van anunciar que s’abstindrien per criticar les motivacions de Pedro Sánchez. Davant la manca de suports, el PSC va fer ahir un últim intent perquè la votació -secreta- es fes amb paperetes i no per via electrònica, fet que implicaria que els diputats no poguessin votar en contra. La mesa va rebutjar la petició i avui abans del ple debatrà la reconsideració presentada pels socialistes.

L’última formació a posicionar-se va ser JxCat, que, com ERC, va tenir un intens debat intern entre els partidaris del no -majoria-, els de l’abstenció i, fins i tot, els que plantejaven no participar en la votació. Entre els partidaris d’aquestes dues últimes opcions hi havia els presos polítics del grup (Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez), que s’inclinaven per no hipotecar futurs acords. “Menystenen el Parlament i passen per alt que és als diputats a qui els pertoca votar els senadors que els representen al Senat”, va criticar ahir el portaveu, Albert Batet. Els postconvergents haurien entrat a negociar amb el PSC -diverses fonts apunten que per aconseguir el grup parlamentari al Congrés-, però els socialistes es van negar a cap concessió. El president de la Generalitat es va fer seva la decisió: “¿Ara el Parlament ha de permetre que el president espanyol li digui qui ha de ser el president del Senat? De cap manera”.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF