Misc 22/04/2019

Les 48 hores que marquen l’inici d’una nova campanya

Els candidats preparen dos debats decisius amb l’obsessió de no cometre errors i captar els indecisos

i
Dani Sánchez Ugart
4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,  en un míting del PSOE  a Santander.

MadridLa campanya per a les eleccions espanyoles de diumenge entra avui en les 48 hores decisives. En els pròxims dos dies i per primer cop en la història de la democràcia s’encadenaran dos debats electorals televisats a quatre bandes que poden decantar un escenari que a hores d’ara ofereix més interrogants que certeses. Pablo Casado va ser ahir l’únic líder dels quatre que es batran aquesta nit en el primer dels dos debats que va tenir actes de campanya. La resta van optar per tancar-se amb els seus assessors per preparar les dues cites que marcaran el final decisiu. Hi ha nervis.

El debat d’aquesta nit a Televisió Espanyola, amb Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera, a més del líder popular, serà la primera volta d’una partida que es decidirà demà, a Atresmedia, en una concatenació inèdita que pot fer saltar pels aires tots els pronòstics. Una campanya condensada i que establirà el to dels últims cinc dies abans dels comicis, quan bona part de l’electorat -hi ha més indecisos que mai, diuen els sondejos- triarà quina papereta posarà dins de l’urna, si és que es molesta a anar al col·legi electoral. Ahir, últim dia que la llei permet publicar enquestes, es van multiplicar als mitjans. Apunten a un escenari obert, amb avantatge per al candidat socialista, que, no obstant això, no tindria assegurada la possibilitat de formar govern sense un pacte a diverses bandes.

O tot o res

Els partits són conscients que s’ho juguen a tot o res. Que els encerts i els errors que han comès fins avui en campanya seran només un complement al paper que facin en les quatre hores de debat, sobretot si no encerten el to, la contundència o les respostes. Els tòpics que diuen que un debat és més fàcil de perdre que de guanyar són ben presents a les sales de màquines dels partits, que estudien les dades i els arguments per deixar fora de joc els contrincants sense quedar en evidència per errors propis.

Sánchez arribarà al plató de Televisió Espanyola amb una posició d’avantatge. Els sondejos diuen que és el favorit i, a més, té l’aura de president del govern. La campanya fins ara ha sortit bé al candidat socialista, que estava obsessionat per no cometre errors i brandar l’espantall de les tres dretes per mobilitzar els votants d’esquerres alhora que llançava una opa als electors moderats inquiets pels viatges extremistes de la resta de forces. Però la prèvia del debat ha sigut el seu primer gran entrebanc. Ho reconeixen al mateix partit, que apunten a una mala gestió per haver dit primer que sí i després que no a la cita a Atresmedia, que finalment es produirà sense Vox, a qui els socialistes volien per visibilitzar l’amenaça ultra. Però el paper de favorit, justament, fa que sigui qui hi té més a perdre. L’actitud de “guant blanc” que ha promès el president espanyol en la batalla dialèctica podria fer-lo aparèixer com a candidat sense arguments davant d’una dreta que arriba disposada a arrasar-lo. Per això, a més de presumir d’agenda social, Sánchez haurà d’incrementar els decibels i entrar al xoc, com està fent de manera creixent en els últims mítings -sobretot amb Casado i Rivera-, alhora que intenta compensar l’absència de Vox acusant-los d’haver assumit les polítiques de l’extrema dreta i estar disposats a pactar-hi. Ho haurà de fer procurant no malbaratar la imatge de candidat moderat que s’ha creat durant la campanya de manera exitosa, segons els sondejos, per obrir-se camí entre el preuat electorat centrista.

Sánchez s’arrisca. No només pel dilatat temps d’exposició a l’error, sinó perquè dels quatre candidats en pugna és el menys avesat a la dialèctica televisiva. Iglesias i Rivera van eclosionar als platós de televisió, i el mateix Casado va ser durant anys qui tenia l’encàrrec de Mariano Rajoy de fer-los ombra en aquests mateixos fòrums.

A l’altra banda, el líder socialista es trobarà dos candidats de dretes amb discursos semblants que ja han dit que estan disposats a pactar amb l’objectiu de desallotjar-lo de la Moncloa i que han abraçat la duresa contra ell. Una estratègia que al comitè de campanya socialista saluden perquè creuen que ha contribuït a situar el PSOE al centre. Pablo Casado en els últims dies ha complert l’objectiu de rebaixar el to de crítica, però fonts del seu entorn admeten que en el debat tornarà a apujar-lo, intentant evitar atacs exagerats com acusar Sánchez de preferir “les mans tacades de sang” -ho va dir a principis de campanya-, però collant-lo en els assumptes que ells consideren claus. I passen, especialment, per la qüestió catalana. “En quatre hores Sánchez no es podrà escapar de contestar si pensa indultar els presos [polítics]”, expliquen fonts populars. Necessita arriscar, perquè les enquestes no li van bé, tot i que ahir les va menystenir assegurant que sempre s’equivoquen i subestimen les opcions del PP.

La duresa justa

Casado i Rivera tenen el repte de mostrar duresa sense regalar a Sánchez el cromo de la victimització que, segons ells, explota el PSOE. A més de la qüestió catalana, atiaran també la por a una recessió econòmica si continua governant Sánchez. I, sobretot Rivera, intentarà diferenciar-se de Casado en les qüestions socials, per no quedar desdibuixat en el bloc de dretes, com li està passant durant la campanya. La moderació perduda en la campanya serà un valor a l’alça i, com en l’eslògan del vell programa televisiu, serà “qui més s’acosti, sense passar-se” a collar Sánchez, qui tingui opcions de sortir vencedor de la batalla.

Per acabar, Iglesias enfocarà les crítiques a la dreta, però haurà de presentar-se com a rellevant, atiant la por a un pacte de Cs amb el PSOE. Es mostrarà com l’única garantia per evitar-lo, i també per escorar a l’esquerra les polítiques de Sánchez.

El debat d’avui és el tret de sortida a una nova campanya.

stats