Catalina Cladera: "Ens hem de llevar aquesta gran dependència dels mercats britànic i alemany"

PalmaCatalina Cladera (sa Pobla, 1972) analitza els dos primers anys al capdavant del Consell de Mallorca i la manera com encara l’equador del mandat davant un futur inèdit i incert.

Com vàreu viure els primers dies de pandèmia, amb tot tancat amb pany?

— Jo venia de viure una experiència dura, la torrentada del Llevant. Els primers dies de la pandèmia ens varen deixar a tots en un estat de xoc, de no saber què passava. L’Estat decidia les mesures de l’estat d’alarma, el Govern prenia decisions i nosaltres havíem de reaccionar. De seguida, el que més ens va preocupar varen ser les residències. Sabíem que a Madrid el virus entrava descontrolat a les residències. Aquí que en tenim cinc que gestiona l’IMAS, més la inspecció i control de totes les de Mallorca. A partir d’aquí, hem intentat fer un full de ruta, marcat pels Acords de Raixa, i hem premut l’accelerador en tot allò que la pandèmia ens ha fet veure que era necessari.

Angoixa estar al capdavant d’una administració pont?

— Ho reflexion sovint perquè a vegades es qüestiona la utilitat del Consell. El paper del Consell en pandèmia ha estat el que tocava: entendre les necessitats en cada moment, fer de coordinador amb el Govern i d’impulsor de moltes ajudes que han d’arribar als municipis i a la gent. És clau en la recuperació i reactivació dels serveis socials, en polítiques d’igualtat i en la reactivació econòmica.

Parlau sovint dels fons europeus. N’arribaran de veres?

— Ara s’activaran molt. Ja han arribat alguns fons estatals a través de les conselleries, i el gruix arribarà a partir del setembre. Tota la feina que hem fet ara per preparar-nos permet canalitzar els projectes cap a les convocatòries. En el cas del Consell, a banda de l’oficina per orientar els ajuntaments, tenim projectes concrets en l’anomenat Pla d’economia circular. És cert que manca concreció, i això genera una mica d’incertesa. En tot cas, ens hem anat preparant. Crec que és una oportunitat d’or per transformar moltes coses després de comprovar, amb la pandèmia, que el monocultiu turístic ens fa molt de mal i que aquesta elevada dependència del turisme no pot ser.

Però, què s’ha fet realment per diversificar el model econòmic? S’ha aprofitat el parèntesi de la pandèmia per repensar aquest monocultiu turístic?

— Ja hi havia un gran debat dins la nostra societat i la pandèmia ha accelerat aquesta consciència, que ja hi era. Ha creat consciència social sobre la necessitat, perquè ara un ecologista i un hoteler es poden asseure a la mateixa taula i arribar a un consens, i això abans era impossible. Tot i que encara fan falta recursos, legislació, consensos socials, polítiques de formació... les institucions podem generar aquestes palanques, fa falta un consens de tota la societat per definir una estratègia de canvi. La pandèmia ens ha demostrat que necessitam una estratègia que tal vegada no tenim ben definida o ben articulada, i, aquí, crec que les institucions ens hem de posar les piles. El Consell ho està fent. També, però, hem de ser conscients que allò de què hem passat més pena aquest any i mig és de poder menjar.

Assumim que l’únic sector d’èxit a les Balears és el turístic, que no hi ha res a fer?

— Sí, el fet insular no afavoreix una indústria, perquè els costos són elevadíssims. Hi ha altres nínxols de feina lligats a la digitalització i la transició energètica i, evidentment, al turisme, però vist des d’un altre àmbit, amb més qualitat i temporades més llargues. I més cultural, recordant que enguany fa deu anys que la Unesco va declarar la serra de Tramuntana Patrimoni Mundial. El mateix sector turístic pot ser la palanca de canvi amb la digitalització, la transició energètica i l’economia circular. Podem fomentar un turisme circular que sigui la bandera de la sostenibilitat i que també ho sigui la demanda i ho valorin els nostres mercats emissors, perquè crec que tot el món evoluciona cap aquí.

En el cas de la serra de Tramuntana, hi ha crítiques que la feina es fa exclusivament per promoció turística.

— No hi estic d’acord. La declaració de la Serra per pert de la Unesco valora l’equilibri entre l’acció humana en un entorn difícil i el fet de fer-lo rendible econòmicament a través de l’agricultura, els marges i els sistemes hidràulics. Ara el que hem de fer és preservar-la, perquè és un tresor, però perquè pugui ser dinàmica ha de tenir una utilitat lligada a un turisme que sigui delicat, sostenible i de qualitat. Això també vol dir que els establiments de la Serra ofereixin els productes que s’hi produeixen.

Teniu la competència en promoció turística d’ençà d’aquesta legislatura. Quan arribarà la d’ordenació?

— La previsió és que arribi a final d’enguany. Dia 29 tenim la reunió de transferències, assumirem totes les competències d’ordenació del Govern. L’Executiu només es quedarà la planificació, que és la part de legislació i relacions amb el govern d’Espanya.

Facilita la feina?

— Sí, i també ajuda a definir el model que volem de turisme sostenible, si s’han de reduir places o convé transformar-les. L’ordenació és clau.

El covid ha fet replantejar l’estratègia en promoció turística?

— Jo crec que el covid ha evidenciat molt la importància dels touroperadors, perquè encara són els que duen bona part dels turistes. Encara s’ha demostrat més la fragilitat de la nostra economia, que depèn d’un seguit de touroperadors, majoritàriament del Regne Unit i Alemanya. Canviar això no és senzill ni cosa d’un dia. Ara el que desitjam és que els touroperadors duguin turistes per omplir la planta hotelera i tenir ocupació. Però sí que hem de ser capaços de treballar amb altres mercats com el nòrdic i l’espanyol, que ara descobreix una altra Mallorca amb més encant. Crec que els mercats britànic i alemany no es poden perdre de vista, són els majoritaris, però hem de créixer cap a altres mercats posicionant Mallorca cap a aquest turisme amb més qualitat i sostenibilitat. Ens hem de llevar aquesta gran dependència dels mercats britànic i alemany, que cada dia ens fan patir, l’un amb el semàfor i l’altre amb el nivell de risc.

El Pla territorial ha d’estar llest a final d’any. Quins seran els grans canvis?

— Tenim en marxa dues modificacions: Una és la que ve del Decret 9/2020, que diu que els municipis han de replantejar i ordenar tot el sòl urbanitzable amb els coneguts com a falsos urbans. La segona és la zonificació de les zones prioritàries per construir parcs fotovoltaics. Hem de fer un bot qualitatiu si volem posar fi a la dependència dels fòssils i no dependre de la Península . Hem de delimitar quines són les zones prioritàries per construir aquests parcs amb criteris de paisatge, per aprofitar primer les zones més degradades o que tenen un menor impacte paisatgístic.

Sou més partidària que es construeixin a sòl rústic o a zones com ara polígons industrials?

— Si volem fer el canvi energètic, hem de ser conscients que hem d’apostar per posar plaques a tots els tipus de sòl possible. Primer, hem d’apostar per l’autoconsum de les cases; després, de tot l’urbà possible, com ara grans superfícies i aparcaments. Però hem de ser conscients que amb això no basta i, per tant, necessitarem ocupar una part del rústic de Mallorca. Hem de pensar que és una ocupació temporal, que amb el temps hi haurà la possibilitat d’ocupar menys espai i generar més energia o de nova. Sí que hem de prioritzar dins el rústic: a les zones d’alt valor agrari no n’hi hem de posar perquè ens interessa protegir el sector primari.Hem de pensar en aquelles zones degradades, com ara pedreres, voltants d’autopistes i tot allò que puguem. Així i tot, hem de ser conscients que de parcs fotovoltaics a Mallorca n’hi haurà d’haver i ens hem de mentalitzar que durant un temps, i tant de bo no sigui per sempre, perquè la tecnologia avançarà, n’hi haurà en rústic. El Pla territorial ha de delimitar les zones prioritàries, les que poden fer menys mal al paisatge i al món agrari.

Un altre maldecap del Consell és el Pla de carreteres. Va endarrerit?

— El pla s’ha de modificar. No es faran grans infraestructures, tret d’acabar la via connectora amb el tram que falta, la ronda nord d’Inca i les rondes d’Artà i l’Alqueria Blanca. Llevat d’aquestes quatre grans obres, no n’hi haurà més. La idea és tenir-ho fet aquesta legislatura, però és vera que duim una mica de retard. A Mallorca hi havia grans debats al respecte, ara hi ha consens social que les infraestructures que tenim són les que necessitam, i les hem de mantenir i millorar. El que hem de fer és apostar pel transport públic. Ja s’ha millorat molt la xarxa pública terrestre, però encara hi falta feina.

Quan en tingueu les competències, hi haurà servei de 24 hores?

— Això encara no ho sé, perquè, per començar, les competències no arribaran aquesta legislatura. Ara només feim passes, i entrarem a formar part del Consorci de Transports i dels Serveis Ferroviaris de Mallorca. Quan arribin, dependrà del volum de recursos.

Vós heu canviat de posició. La presidenta del Consell demana molt a la consellera d’Hisenda?

— Rosario Sánchez i jo ja hem tingut aluna discussió d’Hisenda a Hisenda (riu). Nosaltres li reclamam el compliment de les bestretes, perquè en pandèmia s’ha vist la necessitat de posar recursos a l’abast de la població. És vera que hem estat capaços de signar un seguit de convenis per reactivar amb els ajuntaments i sectors econòmics. La col·laboració és bona. Reconec que el Consell, al marge de les bestretes, ha pogut fer un pressupost sense retallades. Hi ha moltes vies de col·laboració.

Definitivament, ho veis diferent que quan éreu consellera?

— Sí! Sempre passa. Quan era a la Conselleria vaig ser capaç d’arribar a acords amb els consells insulars, com quan vaig negociar el traspàs de competències en promoció turística. Ara toca que el Govern ho compleixi i em toca reclamar-les (riu). Però segons on ets et toca defensar una cosa o l’altra.

Us va tocar negociar el REB. Us sentiu decebuda amb el govern estatal?

— Vàrem fer tot el que vàrem saber i es va avançar tot el que es va poder, però és una lluita que mai no acaba. Crec que fer entendre el fet insular i la reivindicació a Madrid és molt costós. També entenc que la pandèmia ha fet un parèntesi, no era el temps de reclamar el compliment del REB a qualsevol preu. Crec que l’Estat no ha escatimat recursos a cap comunitat, però especialment a les Balears. Amb els ERTO i els 855 milions, l’Estat ha quedat beníssim amb les Illes, molt més que amb un REB. Toca continuar reclamant-lo, com també el règim fiscal pendent.

Els 855 milions arriben perquè la pandèmia ens ha fet més mal que a la resta, no pel deute que es té amb les Illes.

— Efectivament. Vaig estar contenta que vingués Maria Jesús Montero, i que això l’ajudàs a entendre-ho, perquè a vegades li costava comprendre la realitat insular. Quan reclamàvem en aquell temps, teníem una conjuntura econòmica boníssima, érem la comunitat que més creixia en PIB. Era molt mal de fer que l’Estat entengués que necessitàvem un REB. Ara ho han entès, però bé, hem de continuar reclamant el que ens toca.

Un altra patata calenta és la de Tirme i MAC Insular. S’ha fet una auditoria. Què s’ha de fer, per fer net?

— Són una herència de l’època de Munar. Unes concessions que es varen dissenyar amb uns contractes que es van revisant amb dificultats. L’auditoria posa uns plantejaments damunt la taula per poder revisar els contractes i que no perjudiquin la ciutadania. Ara revisam el contracte de MAC amb una interpretació que duim al Consultiu per reduir les tarifes. També feim el mateix amb Tirme. És complicat perquè és una herència molt feixuga, molt fermada. Ara hi ha bona sintonia amb les concessionàries perquè entenen que s’ha d’evolucionar cap a bé.

Abans del covid va esclatar l’escàndol de les nines tutelades. Es va plantejar cap destitució per aturar el rebombori?

— És un tema molt delicat que va posar de manifest un problema social immens com és la violència masclista. Les institucions hi hem de posar tots els recursos i revisar tots els protocols que calgui. Ho hem d’abordar amb responsabilitat i seny, com no s’ha fet en tot moment. N’hi ha que encara volen fer un ús partidista del tema, és molt lamentable. Sobretot algun partit que ha governat i coneix perfectament aquesta problemàtica. I que quan hi era mirava cap a una altra banda. El Consell ha fet un exercici de transparència que no havia fet ningú mai. No hi va haver cap plantejament de destitució perquè jo era conscient del problema que hi havia. En aquell moment, el president de l’IMAS patia una gran tensió i no era un moment fàcil ni per a ell ni per a mi perquè es perseguia que hi hagués destitució.

Però s’hauria acabat abans, amb un cap damunt la taula?

— No ho sé, però no és just i no pertoca. Si s’hagués detectat un problema, s’hauria fet, però no va ser així. Era una tempesta que passava per aquí; els mariners havien d’aguantar i ho han fet des de la responsabilitat i el seny. Estic tranquil·la amb tot el que hem fet.

No va ser una tempesta, però la inauguració de l’autopista Llucmajor Campos va ser una tronada forta. Us vàreu sentir tota sola?

— No, es va magnificar molt. Quan s’inaugura qualsevol obra només hi som el conseller i jo, no convidam la resta de departaments. MÉS no hi estava convidat.

Però el conseller de l’obra tampoc hi era?

— El conseller m’havia advertit que no vindria per principis i coherència amb el seu partit. Ell m’intentava convèncer que jo no hi anàs i jo que ell vingués. Al final vàrem arribar a un acord. He de dir que no tenc res a dir del conseller perquè sempre va estar darrere aquesta obra. Va fer la seva feina.

Estau còmoda amb els socis?

— Sí. Hi ha hagut coses que hem hagut de discutir com a pacte, però en general estam còmodes. Estam complint i respectant els Acords de Raixa. Hi ha comoditat i entesa.

El coordinador de MÉS demana la revisió dels Acords de Bellver? Aquí no ho han fet?

— Aquí no ens han demanat res. Jo crec que els Acords de Raixa s’estan complint tots, cadascun dins el seu àmbit. Si s’ha de posar res en comú, es fa. No em consta que ho hagin demanat ni que hi hagi cap necessitat perquè ho feim entre tots i a bon ritme.

Passat l’estiu arriba el congrés del PSIB. Vós sereu l’hereva de Francina Armengol, la futura líder?

— (Riu). A mi ara em toca estar aquí. Estic a gust dins el projecte del Consell. Jo estic a disposició del partit per al que faci falta, i agraïda també per totes les oportunitats que m’ha donat. La veritat és que he tingut dues oportunitats per fer feina per aquesta terra molt bones. Ara estic centrada en el Consell.

Però, a llarg termini, us agradaria?

— No m’ho planteig, igual que no em vaig plantejar mai, quan em vaig presentar a sa Pobla, que estaria al Govern, i em va venir de nou, i quan era a la Conselleria no em vaig plantejar res del Consell fins que hi hagué l’oportunitat. Per tant, vaig fent passes i el temps i el partit diran.