L’habitatge marca els programes del 26-M
El feminisme irromp amb força en l’agenda política dels partits d’esquerres, mentre que la dreta insisteix en qüestions lingüístiques i planteja una reducció de l’ecotaxa; el que sí que comparteixen totes les formacions és una major concreció en les seves propostes electorals respecte del 2015
PalmaL’habitatge és, sens dubte, un dels temes estrella de la campanya per a les eleccions autonòmiques del 26-M. Malgrat que ja figurava d’alguna manera en les propostes dels partits fa quatre anys, els problemes per accedir-hi s’han agreujat aquesta legislatura i han marcat els programes electorals. Ciutadans és l’única formació política que no dona una importància cabdal als problemes d’habitatge. El partit taronja hi aporta mesures de caràcter general, mentre que altres formacions, com Podem, MÉS i el PSIB, el prioritzen.
El que sembla no haver canviat gaire per als partits de dretes és el tema del català. Això sí, Ciutadans marca la diferència per haver radicalitzat posicions respecte del 2015. La formació liderada per Marc Pérez-Ribas ha anat més enllà en la seva defensa de l’espanyolisme i, després de quatre anys parlant de pancatalanisme al Parlament, ara ha incorporat “l’adoctrinament pancatalanista” com un dels enemics a batre. Per part seva, el PP no innova gaire respecte d’alguns plantejaments que va incloure José Ramón Bauzá en el seu programa les eleccions passades i subratlla la necessitat d’impartir un 50% de matèries en castellà i l’altre 50% en català a les escoles.
Algunes mesures del Govern del Pacte s’han posat en qüestió en els programes electorals de la dreta, i aquest és el cas de l’ecotaxa. Tant el PP com El Pi la volen reduir, i Ciutadans torna a col·locar-se en posició destacada amb el compromís d’eliminar-la.
Un altre element sense el qual no es poden entendre els darrers quatre anys és el feminisme. Els partits d’esquerres n’han pres nota i PSIB, MÉS i Podem presten molta més atenció a la desigualtat entre homes i dones. De fet, l’apartat del programa de MÉS que el 2015 portava el nom d’Igualtat, ara ha estat rebatejat com a Feminismes. Fins i tot una formació com El Pi ha inclòs tot un subapartat del seu programa en contra del masclisme.
Però no tot són diferències en els programes dels partits polítics illencs. La concreció s’ha convertit en norma a l’hora de presentar les propostes aquest 2019. Lluny queden les digressions ideològiques i les declaracions d’intencions del 2015, i això ha repercutit en una disminució del volum de mesures i el nombre de pàgines. Per exemple, el PP va presentar 607 propostes l’any 2015, mentre que en el programa electoral d’enguany n’hi ha 366.
En aquest apartat s’ha de destacar el cas d’El Pi, el qual ha reciclat gairebé la totalitat del seu programa del 2015. Cert és que la formació regionalista no ha pogut dur a terme les seves propostes perquè ha estat a l’oposició, però també ho és que el pas de quatre anys ha propiciat el sorgiment de problemes nous i el canvi d’altres d’antics.
Tampoc no es poden oblidar els temes que afecten la mobilitat, amb l’estrella de la legislatura: l’autopista Llucmajor-Campos impulsada pel Consell de Mallorca. El rebuig d’una part de la societat i dels ecologistes a aquesta infraestructura ha propiciat un compromís de bona part dels partits a no fer més autopistes. En el cas de MÉS, els ecosobiranistes han calcat la proposta de fer un trambús a la badia de Palma que ja estava inclosa en el programa del 2015. Antoni Noguera i Neus Truyol presentaren llavors la idea i l’han tornada a presentar quatre anys més tard.
