L’habitatge, el REB i Sant Llorenç, els temes clau de 2018

PalmaAquesta setmana, el ple del Parlament ha aprovat els darrers pressupostos de la legislatura en una sessió de més de 30 hores que ha durat tres dies, de dimarts a dijous. A més, els diputats han acordat fer sessions extraordinàries el mes de gener per agilitar la tramitació parlamentària d’algunes lleis del Govern i dels grups que donen suport al Pacte i que marcaran l’inici de l’any i del darrer període de sessions abans de dissoldre la Cambra per la convocatòria d’eleccions del maig de 2019.

En el tancament d’aquest darrer any natural de legislatura, els grups fan balanç de la tasca que s’ha fet i de la que queda per fer. Tota l’atenció se centra en els comicis de l’any que ve i cadascú mira de donar visibilitat als temes que més li interessen i a la seva interpretació dels fets. Tanmateix, el balanç que fan els polítics d’aquest 2018 està inevitablement marcat per les tràgiques inundacions del Llevant, per l’inevitable ambient de precampanya i per alguns temes clau d’aquest final de legislatura, com les polítiques d’habitatge, la qüestió del REB i el transport públic.

Gener calent

La llei de canvi climàtic i la de residus arriben al Parlament

L’ampliació del període de sessions al gener permetrà avançar la tramitació d’iniciatives com la llei de canvi climàtic i la de residus, però també d’altres com la reforma del reglament del Parlament, la llei de consultes populars i la llei agrària. La intensa activitat ha estat qualificada pel líder de Ciutadans, Xavier Pericay, com “d’ofec parlamentari”, atès que els grups petits com el seu tindran poc temps per estudiar els textos.

Tant la nova regulació de canvi climàtic com la de residus són dos dels textos més “venuts” pel Govern. Han estat anunciades , presentades i debatudes en diversos moments de la legislatura i ara sembla que, en l’ sprint final, seran finalment aprovades.

Així mateix, la diputada de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar explica que la polèmica llei agrària, que ha topat amb l’oposició frontal de l’associació Asaja i dels grups de l’oposició, ha estat finalment “millorada” gràcies a la incorporació d’algunes al·legacions i esmenes.

A més de les 13 iniciatives que s’han registrat i algunes altres que puguin estar en tramitació, tothom descarta que es puguin aprovar aquesta legislatura altres textos que encara no estiguin previstos. Això situa el Pacte en l’incompliment d’una de les seves promeses: regular l’oferta del tot inclòs als hotels mitjançant una altra modificació de la llei turística. “Serà difícil, per no dir que serà impossible”, diu el portaveu socialista, Andreu Alcover.

Els principals temes

L’habitatge, la mobilitat i les emergències marquen el debat

El debat entre el Govern i els grups que li donen suport i l’oposició ha estat constant i variat. Tanmateix, les polèmiques més fortes i constants s’han centrat en alguns temes concrets que encara tindran repercussió l’any que ve, com ara la mobilitat i l’habitatge. Mentre que el Govern treu pit per haver aprovat la primera Llei d’habitatge, el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, admet que “tenim dificultats per aplicar tan aviat com voldríem la llei” i tant el PP com El Pi i Cs demanen més accions. En mobilitat, l’electrificació completa del tren no ha bastat a una oposició que demana una lluita més decidida contra la congestió del trànsit.

A més, els partits estan mirant d’avançar canvis en matèria d’emergències marcats per la tragèdia del Llevant, una crisi que el Govern considera superada, mentre que el PP insisteix en la manca de transferència i demana més informes a la consellera Catalina Cladera.

Canvis a l’Estat

La moció de censura trastoca el relat d’Armengol

L’èxit de la moció de censura liderada pel Partit Socialista de Pedro Sánchez ha trastocat també la política balear. La portaveu adjunta del PP i vicesecretària de comunicació del seu partit a escala estatal assegura que Armengol ha passat del “Madrid ens mata” al “Madrid no ens mata tant”. Tot i que la presidenta no ha dit mai que “Madrid ens mata”, el cert és que Armengol ha suavitzat algunes de les seves reivindicacions als governants espanyols. Els càrrecs socialistes mantenen el discurs que les Balears han avançat més durant el mesos de Sánchez que durant els anys de Rajoy i és cert que els socialistes han aconseguit alguns avanços, com els anuncis del ministre Ábalos de supervisar el descompte de resident i de fer un nou conveni ferroviari per invertir 100 milions en deu anys.

Tanmateix, el cert és que, d’ençà que Sánchez és a la Moncloa, Armengol ha perdut contundència en la reivindicació d’un nou model de finançament que el president espanyol ja ha descartat. El que més ha afectat la presidenta, més que no el finançament, ha estat el REB. Francina Armengol ha incomplert els terminis que ella mateixa havia anunciat davant l’evident estancament de les negociacions amb el govern espanyol, del seu mateix color polític. Tant l’oposició com els seus socis, que demanen celeritat i recursos, pressionen els socialistes amb aquesta qüestió, que marcarà mediàticament i política la recta final de la legislatura fins a les eleccions del maig vinent.