La guerra PP-Cs porta el caos a Madrid

MadridEl dia es llevava dimecres amb l’anunci d’una doble moció de censura contra el PP a Múrcia cuinada a foc lent i amb secretisme de bracet del PSOE i Ciutadans, i va acabar amb un terratrèmol polític a nivell estatal amb implicacions per a tots els partits. El president espanyol, Pedro Sánchez, pronosticava fa dues setmanes, després del 14-F, la fi d’un llarg cicle electoral que permetria a totes les formacions reconfigurar les seves forces. Però Espanya entra en un nou període de turbulències. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va respondre als fets de Múrcia trencant amb Cs i convocant a correcuita eleccions per al 4 de maig. Els comicis, però, ara mateix estan en l’aire: l’Assemblea de Madrid va admetre a la tarda les mocions de censura registrades pel PSOE i Més Madrid amb l’objectiu, precisament, de frustrar els plans de la presidenta, que ho considera un cas de “prevaricació”.

El conflicte jurídic està servit i tot apunta que, com el 14-F, s’acabarà resolent als tribunals. Però el que deixa el dia és sobretot una implosió de l’espai de la dreta espanyola després de mesos de desavinences i la mort definitiva del projecte de Pablo Casado España Suma -l’exportaveu dels taronges, Lorena Roldán, assenyalava per Twitter que “el temps li havia donat la raó”-. Previsiblement Cs aconseguirà per primer cop una presidència autonòmica el 25 de març, quan triomfi a Múrcia la moció de censura contra el popular Fernando López Miras, però en canvi veu com se li escapa de les mans el govern autonòmic més important, el de Madrid. Tot i la incertesa electoral, Ayuso va cessar dimecres tots els consellers del partit taronja -avui hi ha convocat un consell de govern extraordinari en el qual ja no hi assistiran- i va presentar-se com la víctima d’una conxorxa de Cs i els socialistes, malgrat que qui fins ahir era el seu vicepresident, Ignacio Aguado, va acusar-la de “mentir”.

El terratrèmol va tenir rèpliques a Castella i Lleó amb la presentació d’una cinquena moció de censura, aquest cop només per part del PSOE, contra el president popular Alfonso Fernández Mañueco, que governa amb Cs. Però tant PP com taronges van fer pinya i van descartar la convocatòria d’eleccions anticipades, així com l’èxit de la moció. A Andalusia els dos partits, que governen en coalició amb el suport extern de Vox, també van enviar un missatge de tranquil·litat: “El govern d’Andalusia gaudeix de molt bona salut”, va dir el seu president, Juanma Moreno, en una roda de premsa conjunta amb el número dos, de Ciutadans, Juan Marín.

És doncs Ayuso qui ha decidit començar una cursa electoral tot i la incertesa de si les eleccions estan convocades realment o no. Amb el divorci amb Ciutadans, a la presidenta madrilenya només li quedarà Vox per pactar-hi, i posa el líder estatal del PP, Pablo Casado, en una situació delicada en un moment que intentava girar cap al centredreta. Casado és, de fet, el gran damnificat del gir d’Ayuso. Si se celebren les eleccions, haurà de passar una nova revàlida sobre el seu lideratge, sabent que diferents veus del seu partit escorades a la dreta aplaudeixen l’estratègia de la líder madrilenya.

Ayuso va presentar les eleccions com una dicotomia entre “socialisme i llibertat”. Al cap de pocs minuts la portaveu del partit ultra a l’Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, li recollia el guant i defensava els comicis amb el mateix eslògan. De fet, el primer de reclamar la convocatòria d’eleccions tant a Madrid com a Castella i Lleó i Andalusia per evitar mocions de censura en cascada un cop anunciades les de Múrcia era el president de Vox, Santiago Abascal. Al cap de pocs minuts Aguado denunciava la “irresponsabilitat” d’Ayuso.

Comitè de crisi a tots els partits

La generació de titulars d’infart durant tot el matí va desembocar en reunions de les direccions de tots els partits. El PSOE va passar de la satisfacció al silenci. Si fonts socialistes del govern espanyol aplaudien de bon matí el gir de Ciutadans a Múrcia i li demanaven rèpliques a la resta de territoris, al migdia es mostraven estupefactes per la situació que s’havia generat. Ferraz va convocar una roda de premsa de José Luis Ábalos a les 13.30 h que es va anar ajornant per hores fins que a mitja tarda es va cancel·lar.

Madrid s’ha convertit en un laboratori de les idees de l’extrema dreta. El director de gabinet d’Ayuso és Miguel Ángel Rodríguez, conegut aznarista que va desembarcar a la Moncloa amb José María Aznar el 1996 com a secretari d’Estat de Comunicació. La seva influència ja havia despertat recels a Cs, que li atribueix l’estratègia de polarització que ha estat protagonitzant la presidenta madrilenya sobretot l’últim any de pandèmia, en què ha ensenyat els draps bruts en el si de la coalició.

Aquest dimecres el PP va trigar a reaccionar. El seu secretari general, Teodoro García Egea, va comparèixer al vespre per fer una crida als votants de Ciutadans. “Avui Arrimadas ha girat l’esquena als governs de llibertat i ha unit el seu futur polític a Sánchez i Iglesias”, va assenyalar, i va convidar els “militants i dirigents” del partit taronja a entrar a la “casa comuna del centredreta”. Per als populars, el que es va viure ahir va ser una “operació clandestina” de la líder de Ciutadans, que per cert va evitar fer grans valoracions.

Caçada pels periodistes sortint de la seu del partit a Madrid, Arrimadas es va limitar a dir que no entenen que la capital espanyola “hagi de pagar per la corrupció del PP a Múrcia”. Els taronges continuen jugant a dues bandes: van mantenir durant tot el dia d’ahir que la doble moció de censura contra López Miras i també la de l’ajuntament de la capital de la regió no estaven pensades com l’inici d’un efecte dòmino. Ara el partit s’aboca a un difícil escenari si se celebren eleccions. Les desfetes electorals en les generals del 2019 i les catalanes de fa un mes no són un bon presagi per a un partit que només fa dos anys se les prometia molt felices amb el pacte de govern tant a la Comunitat com a l’Ajuntament de Madrid. Els protagonistes d’aquest segon, per cert, van descartar ahir el trencament.

L’estratègia de la Moncloa

Els cants de sirena sobre una moció de censura a Madrid no eren nous. El PSOE, però, esperava el moment que Cs fes del pas de deixar de sostenir el PP. Els primers indicis van arribar amb la negociació dels pressupostos de l’Estat. Llavors ERC va acusar Sánchez de teixir una operació per “salvar el soldat Cs”. La Moncloa no ha deixat mai de pensar en la geometria variable al Congrés i comptar amb els taronges com un aliat. Però ahir Ferraz no aclaria si realment s’havia calculat l’ona expansiva de la bomba d’Ayuso a Madrid.