Com guanyar el ‘dividend de l’oposició’

Si haguéssim pogut mirar per l’espiell de la porta de la sala del ministeri d’Hisenda durant alguna de les cinc sessions en què sis negociadors han pactat l’objectiu del 3,1% de dèficit el 2017, què ens trobaríem? Dues persones -el diputat socialista Pedro Saura i l’exministre Valeriano Gómez- que fan un assaig general del que poden ser les relacions del PSOE i el PP en l’etapa parlamentària que acaba de començar.

“Tenim dues vies teòriques possibles. La primera és exercir d’oposició sense buscar acords i observar com un govern de majoria dèbil troba dificultats per tirar endavant, cosa que acabaria en eleccions anticipades. L’altra opció és utilitzar els nostres escons per aconseguir el que en un escenari de majoria absoluta no seria possible”, diu un dels interlocutors del pacte a l’ARA.

Les reunions van començar quan també tenia lloc la taula que ha obert el “diàleg social” entre govern i sindicats, el passat 24 de novembre. Els dos negociadors del PSOE apuntats van ser informats de les vaguetats intercanviades entre els líders sindicals, el president de la CEOE, Rajoy i la ministra Fátima Báñez. Va ser llavors quan els negociadors del PSOE van veure que era necessari fer de brokers per aconseguir una cosa que no estava plantejada i que difícilment sortiria a la taula de diàleg: la pujada del salari mínim com a condició prioritària si el govern volia l’aval socialista a l’objectiu de dèficit.

Les altres condicions eren que l’ajust per arribar al dèficit del 3,1% del PIB el 2017 es fes via ingressos i no despeses -això vol dir retallades- i que aquesta via dels ingressos exclogués, com havia promès públicament el PP, apujar l’IRPF i l’IVA, i augmentar altres impostos (tabac, alcohol i begudes ensucrades) i donar un respir a les comunitats autònomes.

Ajustos sense retallades?

La reunió de l’equip governamental (Cristóbal Montoro, Luis de Guindos, Fátima Báñez i Álvaro Nadal) amb Saura i Gómez comptava amb un fet que facilitava el pacte: l’acord entre les dues parts que la pujada de l’impost de societats a través de deduccions havia de ser el motor. Si es respecta la lletra i l’esperit del que es va acordar, els ajustos per complir l’objectiu de dèficit no haurien de suposar noves retallades. Massa bo per ser veritat.

El PSOE està interessat a fer d’aquest pacte una experiència pilot immediata perquè sap que el PP necessita el PNB per aconseguir aprovar els pressupostos generals de l’Estat, i va voler anticipar el seu propi acord com a principal partit de l’oposició. El PP, per la seva banda, ja té el 3,1% per portar a Brussel·les com a evidència de la seva “responsabilitat”.

L’operació ha suposat un petit terratrèmol polític, perquè el principal soci del PP, Ciutadans, n’ha quedat al marge, i per la reacció simètrica de Podem i la CEOE. Els primers consideren que la pujada del salari mínim -52,4 euros mensuals o 1,7 diaris- són “engrunes” i la patronal estima que “s’han passat”, per l’efecte a l’alça que això tindrà sobre la negociació de tots els sous.

¿Es repetirà aquesta experiència pilot? Al PSOE creuen que sí. Ara tots estan a l’espera dels sondejos per veure com s’ha rebut el pacte. El PP vol fer creure que la recuperació econòmica ja té impacte sobre els més desfavorits. I el PSOE va a la caça del dividend de l’oposició.