Política 19/04/2020

Les polèmiques ocultes sota la catifa de l’estat d’alarma

Governs i institucions aprofiten l’excepcionalitat per accelerar, frenar o tapar iniciatives controvertides

Quim Bertomeu
4 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, en un dels plens al Congrés de Diputats per aprovar la pròrroga de l’estat d’alarma.

BarcelonaEl 14 de març va entrar en vigor l’estat d’alarma que es prorrogarà, com a mínim, fins al 9 de maig. Els governs i les institucions l’han utilitzat per combatre el virus, però també l’han fet servir d’excusa. D’excusa per accelerar decisions polèmiques, per frenar-les o, simplement, per intentar que passessin desapercebudes aprofitant l’excepcionalitat del moment.

Felip ‘castiga’ Joan Carles

El rei retira l’assignació econòmica al seu pare

El cas més paradigmàtic ha sigut el de la monarquia espanyola. El segon dia de l’estat d’alarma, el rei Felip VI, en plena confusió i estat de xoc de la societat per la situació generada pel covid-19, va anunciar una mesura que en condicions normals hauria obert tots els diaris i informatius. Va retirar l’assignació econòmica a càrrec de l’Estat que rebia el seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, cada vegada més en el punt de mira per les seves tèrboles finances. La notícia va quedar en un segon pla. El tema, però, no està tancat. La Fiscalia suïssa segueix investigant l’exmonarca i la justícia espanyola no ha descartat fer-ho. Ara mateix està a l’espera d’una sol·licitud d’informació que ha fet al país helvètic.

El ‘decretazo’ andalús

El PP, Cs i Vox aproven una llei polèmica

El PP, Cs i Vox a Andalusia també han vist en l’estat d’alarma un filó per aprovar una llei polèmica de gran abast intentant que no fes massa soroll. El 2 d’abril van portar a un Parlament andalús mig buit pel virus un decret que derogava i modificava una trentena de lleis autonòmiques. L’argument és que es tracta d’una normativa per revitalitzar l’economia i suprimir burocràcia, però a la pràctica també suposa la reducció de taxes urbanístiques, la liberalització d’horaris comercials i el relaxament de controls ambientals. El govern espanyol ja ha iniciat els tràmits per impugnar-la davant el Tribunal Constitucional.

Transparència suspesa

L’Estat i la Generalitat congelen la seva informació

L’estat d’alarma ha obligat a suspendre infinitat de qüestions, moltes de les quals visibles per l’opinió pública, com ara eleccions i esdeveniments esportius. El que ha passat més desapercebut és que el decret suspèn els terminis administratius, també pel que fa a les lleis de transparència espanyola i catalana. Quan els ciutadans intenten demanar informació, se’ls diu que “els terminis estan suspesos”. Això ha fet que el ministeri de Sanitat, per exemple, eviti per ara donar informació sobre la compra de material sanitari que ha generat polèmica, com els més de 600.000 tests defectuosos. Segons va avançar El Confidencial, l’informe d’un organisme del mateix Estat, la Junta Consultiva de Contractació Pública, considera que no hi ha excusa per amagar aquesta informació. La Generalitat admet que també ha suspès els seus terminis a l’hora de donar informació als ciutadans. “Hem indicat als departaments que intentin respondre, però no hi estan obligats”, defensen des de l’administració.

El TC no dona senyals

Els presos polítics protesten pel silenci dels magistrats

El Tribunal Constitucional no dona senyals de vida des que va esclatar la pandèmia. El País va publicar la setmana passada que el seu president ha suspès el ple que tenia previst per al dimarts 21. La seva paralització arriba en un mal moment per als presos polítics, ja que havien presentat els últims recursos preceptius per, ara sí, elevar el seu cas a la justícia internacional. Mentre el Tribunal no resolgui, no hauran exhaurit totes les vies judicials estatals i, per tant, encara no podran apel·lar, per exemple, al Tribunal d’Estrasburg. Davant d’aquesta situació, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull van demanar dijous al TC que respongui amb celeritat els recursos d’empara que van presentar el 4 de març. L’escrit mostra el seu “estupor” que en “ple segle XXI” i amb els mitjans electrònics actuals s’estigui “diferint” la decisió. Divendres l’alt tribunal va reaccionar i va assegurar que s’hi posarà el 5 de maig.

Operació Chamartín

Tres dècades després, llum verda a un macroprojecte urbanístic

Fa 27 anys que estava paralitzat i ha rebut l’aval definitiu en ple estat d’alarma. Es tracta de la coneguda com a Operació Chamartín i actualment rebatejada com a Madrid Nuevo Norte, un pla de desenvolupament urbanístic d’aquesta zona de la capital espanyola. Se li ha donat llum verda amb governs populars tant a l’Ajuntament de la ciutat a com a la Comunitat de Madrid, però l’última versió del projecte s’havia elaborat amb Manuela Carmena d’alcaldessa. Els defensors esgrimeixen que crearà 250.000 llocs de treball, mentre que els opositors -moviments veïnals i ecologistes- alerten que es tracta d’un pelotazo urbanístic.

Trontolla un bastió okupa

S’accelera el desallotjament de La Ingobernable

Amb una disposició al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 14 d’abril, el govern espanyol donava 48 hores per desallotjar voluntàriament La Ingobernable, un bastió del moviment okupa de Madrid, abans de procedir a fer-ho per la força. Es tracta d’un edifici del ministeri de Justícia. El col·lectiu que gestiona el centre assegura que s’han ignorat les seves al·legacions i que això ha agilitzat els tràmits, que s’havien suspès amb el decret d’estat d’alarma però es van reactivar al cap de tres dies, així com la resta de procediments administratius “d’interès general”. El més curiós d’aquesta història és que l’edifici està buit des que es va decretar l’estat d’alarma. “No podem defensar l’espai físicament”, es lamentava dijous a l’ARA un dels portaveus del centre.

stats