La gestió del coronavirus allunya Sánchez dels seus aliats

Les diferències del PNB i ERC amb l’executiu amenacen la correlació de forces de la investidura

De moment no està previst, però és una possibilitat que la setmana vinent Pedro Sánchez torni a demanar al Congrés l’aval a una nova pròrroga de l’estat d’alarma. Seria la tercera compareixença a la cambra baixa del president espanyol en tres setmanes, aquesta vegada amb encara més pressió ambiental per la gestió del coronavirus. A banda i banda es troben motius per situar l’executiu central a la diana i l’últim actor a sumar-s’hi ha sigut el PNB, contrariat per l’últim decret de Moncloa, que restringeix més l’activitat econòmica. “La confiança ha quedat ressentida”, deien inicialment els jeltzales, abans que la ministra d’Economia, Nadia Calviño, rectifiqués. El malestar al PNB s’afegeix al d’Esquerra i EH Bildu, i dibuixa una correlació de forces incerta de cara a una eventual nova votació al Congrés que, en funció de l’actitud de PP i Vox, pot donar rellevància a Cs.

“Els nostres vots es cobraran car”, assenyalen a l’ARA fonts d’ERC, que avisen que el PSOE “ho passarà molt malament” en les pròximes setmanes. Tanmateix, Sánchez té la possibilitat d’estalviar-se la urgència de treure la calculadora: en principi no hauria de patir per prorrogar l’estat d’alarma -les formacions polítiques consultades coincideixen que és probable que calgui allargar el confinament-, i el decret 10/2020, aprovat diumenge i que inclou un permís retribuïble per als treballadors de les empreses no essencials fins al 9 d’abril, potser es convalida un cop ja passada aquesta data. De tota manera, el PSOE iniciarà contactes amb els grups. És precisament aquesta nova mesura la que ha evidenciat la distància de Sánchez amb l’hemicicle: el PNB opina que es posa en risc la indústria siderúrgica basca; les esquerres lamenten el retard i reclamen una renda mínima i més ajudes als autònoms, i la dreta reclama exempcions fiscals a les empreses.

El que més altera el mapa, però, és la distància respecte als principals aliats. Hi ha tingut a veure la recepta econòmica -amb un govern amb tibantors internes i l’ull posat en equilibris macroeconòmics i Europa- però l’objecció transversal és la de la recentralització. “Sembla que a l’hora de la veritat qui resol és el govern espanyol. I, de totes maneres, l’operació ha resultat fallida”, afirma a l’ARA el portaveu del BNG, Néstor Rego.

L’endemà de la crisi sanitària

Per a la portaveu de JxCat, Laura Borràs, que ja no va avalar la investidura de Sánchez, queda reforçada la defensa d’un estat propi per “administrar millor” els recursos, tot i que admet que la taula de diàleg amb Catalunya és “totalment irrellevant” en aquest context de crisi. El que hi haurà, apunta la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, és una revisió de les prioritats i l’agenda política, segurament forçada per una onada de mobilitzacions. La superació del covid-19 a nivell sanitari pot comportar una sortida al carrer de treballadors, autònoms i també de la sanitat pública. “És cert que la dreta pressionarà per canviar l’ordre de les coses”, assegura la portaveu abertzale , en un moment en què determinats sectors demanen que no s’aprofiti la crisi per castigar la sanitat privada.

El context ha afavorit l’aparició de cants de sirena per part de la dreta mediàtica sobre un possible govern de concentració, que apartaria Podem i revifaria el PP i Vox i/o Cs. Un escenari que ahir veia difícil Inés Arrimadas i que fonts de Moncloa descarten. L’hora de la veritat de Sánchez arribarà amb els pressupostos que ja ha retardat per al 2021, on s’haurà de tornar a guanyar la confiança de la majoria de la investidura, o bé sucumbir a la dreta.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF