INICI DE CURS

Molts de fronts oberts en un any de confrontació electoral

La legislatura s'exhaureix i encara queden diverses iniciatives legislatives per tancar

La legislatura s’exhaureix i encara queden diverses iniciatives legislatives per tancar. El Pacte ha aprovat aquest estiu ‘in extremis’ el Decret per a la protecció de la posidònia i ara vol solidificar algunes mesures per al pròxim mandat. A més, la polarització política pot marcar els comicis

LLEI AGRÀRIA

ENFRONTAMENT DEL GOVERN AMB PART DEL SECTOR PRIMARI

La tramitació de la modificació de la Llei agrària ha provocat ja un enfrontament entre el Govern i part del sector primari, sobretot el representat per Asaja. També ha provocat un forta lluita dialèctica entre aquesta entitat i els representants dels hotelers.

Asaja ha acusat el Govern de dificultar les activitats complementàries al camp i d’endurir les condicions per exonerar els pagesos del compliment dels criteris urbanístics. El Govern de les Illes Balears està disposat a acceptar canvis en la tramitació parlamentària de la Llei, però en un any electoral és probable que s’escenifiquin postures molt diferenciades entre els partits que donen suport al Govern i els de l’oposició. A més, els ecologistes segueixen molt de prop aquesta iniciativa legislativa i vigilen -i vigilaran- la possibilitat que la llei pugui oferir permetre noves eficiacions al medi rural.

ELS PARTITS CERQUEN EL SEU ESPAI DE CARA A LES ELECCIONS DE MAIG

El panorama polític estarà marcat aquest nou curs per les eleccions municipals i autonòmiques previstes per al maig de l’any que ve. Els partits que conformen el Pacte d’esquerres i l’actual Govern balear tractaran de repetir la majoria per seguir al capdavant de les principals institucions. No obstant això, el nou curs durà moviments dins el mateix pacte per marcar el territori electoral. MÉS i PSOE ja han posat en relleu algunes diferències en la tramitació de la regulació del sector de lloguer turístic, tot i que només ha estat una petita mostra del que pot passar durant aquest any electoral.

Mentrestant, als pobles començaran les negociacions entre les diverses coalicions que s’enfrontaran electoralment. En la majoria de casos, l’objectiu és desbancar els ajuntaments on el PP és més fort, a través de combinacions entre el PSIB, MÉS, El Pi i altres formacions municipalistes. Una fórmula que pot tornar a repetir-se és compartir batlies entre dos o tres representants polítics. El cas de Llucmajor, per exemple, ha estat un èxit amb moltes possibilitats de repetir. Un altre factor que pot determinar els propers comicis és que Ciutadans ja té presència en 17 municipis de les Illes Balears i és fort a Eivissa i a la badia de Palma, tot i que només té representació a Cort i a Calvià. Per això, tractaria de superar una barrera que a Podem també li va costar vèncer, a fi d’aconseguir representació a la Part Forna.

La polarització política en l’àmbit estatal podria arribar a influir a l’hora de construir un pacte de governabilitat autonòmic i aconseguir per primer cop revalidar un pacte de forces progressistes. El mateix pot passar als municipis, atès que tant al Pi com el PSIB i MÉS no els interessa que Ciutadans creixi més a les Illes, ni que un PP presidit per Pablo Casado allunyi els populars balears de la seva sensibilitat regionalista.

El Consell de Govern del 24 d’agost va aprovar el projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, que inclou algunes modificacions menors respecte de l’avantprojecte que va ser sotmès a exposició pública. El text iniciarà ara el tràmit parlamentari i hauria de ser aprovat durant el curs que s’encetarà el setembre.

Com a novetats principals, el projecte de llei allarga el termini per substituir el parc de cotxes de lloguer per vehicles elèctrics. Segons el text nou, el 2020 un 2% dels cotxes ha de ser d’emissions zero, en lloc del 10% previst, tot i que aquesta xifra s’haurà d’anar incrementant progressivament fins a arribar al 100%, el 2035. També s’han modificat els criteris d’instal·lació de plaques fotovoltaiques als sostres dels aparcaments. Les hauran d’incorporar totes les noves infraestructures de més de 1.000 m2 i també totes les existents a partir de 1.500 m2. Amb el canvi de govern central i la creació del Ministeri per a la Transició Ecològica, la Conselleria de Marc Pons té més marge de maniobra per poder fer efectives les seves propostes. Amb l’anterior executiu es rebutjà la proposta del Govern de convertir la central de Maó perquè funcioni amb gas natural en comptes de fuel i gasoil.

PROPOSICIÓ DE LLEI PER A LA PROTECCIÓ DE LA MAR MEDITERRÀNIA

A principi de l’any 2017, totes les formacions amb representació parlamentària a les Illes Balears varen signar una proposició de llei per presentar al Congrés dels Diputats amb l’objectiu de defensar la mar Mediterrània de les prospeccions petrolieres. La temptació del Partit Popular de no protegir la mar que hi ha entre les Balears i la península Ibèrica contrasta amb la situació posterior, després de la moció de censura que els va treure del govern. El Parlament balear encara ha de presentar esmenes a la proposició de llei. Actualment, el nou executiu de Pedro Sánchez ha creat un ministeri centrat en la transició ecològica, a càrrec de Teresa Ribera, i el Consell de Ministres aprovà el passat juliol un reial decret que protegeix una superfície de 46.000 km2, entre el cap de Creus, Alacant i les Balears. Els dofins, els rorquals i els catxalots, alguns dels cetacis que habiten al Mediterrani, estaran fora de perill de sorolls marins i de noves prospeccions petrolieres.

LLEI DE CANVI CLIMÀTIC

El Consell de Govern del 24 d’agost va aprovar el projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, que inclou algunes modificacions menors respecte de l’avantprojecte que va ser sotmès a exposició pública. El text iniciarà ara el tràmit parlamentari i hauria de ser aprovat durant el curs que s’encetarà el setembre.

Com a novetats principals, el projecte de llei allarga el termini per substituir el parc de cotxes de lloguer per vehicles elèctrics. Segons el text nou, el 2020 un 2% dels cotxes ha de ser d’emissions zero, en lloc del 10% previst, tot i que aquesta xifra s’haurà d’anar incrementant progressivament fins a arribar al 100%, el 2035. També s’han modificat els criteris d’instal·lació de plaques fotovoltaiques als sostres dels aparcaments. Les hauran d’incorporar totes les noves infraestructures de més de 1.000 m2 i també totes les existents a partir de 1.500 m2. Amb el canvi de govern central i la creació del Ministeri per a la Transició Ecològica, la Conselleria de Marc Pons té més marge de maniobra per poder fer efectives les seves propostes. Amb l’anterior executiu es rebutjà la proposta del Govern de convertir la central de Maó perquè funcioni amb gas natural en comptes de fuel i gasoil.

EL PROCÉS CATALÀ

UN ANY DEL REFERÈNDUM

L’actualitat política catalana marcarà aquesta tardor l’agenda de la política espanyola. L’1 d’octubre farà un any des que més de dos milions de catalans varen participar en el referèndum convocat per la Generalitat. Enguany es preparen diferents actes per reivindicar la memòria d’aquella jornada, tant pel mandat que l’executiu afirma que va generar -el sí a la independència va arribar al 90% dels votants- com per les càrregues policials. Aquesta segona imatge és la que va donar la volta al món i contra la qual es varen escoltar més veus més enllà dels partidaris de la independència. Per això, les mobilitzacions de l’1 d’octubre no només convocaran els independentistes, sinó també tots aquells que rebutgen la repressió policial d’aquella jornada i als que consideren que Catalunya té dret a l’autodeterminació.

INICI DEL 2019

UN JUDICI POLÍTIC

El judici als polítics independentistes catalans, que anaren renunciant un a un a la unilateralitat davant del jutge del Tribunal Suprem, tornarà a col·locar Catalunya al centre del debat. L’estratègia, destinada a intentar sortir en llibertat abans del judici, va canviar radicalment quan es va veure que ni la Fiscalia ni el jutge estaven disposats a transigir. Ara, el judici, que es preveu que s’iniciï durant els primers mesos de 2019, es concep com un “judici polític” en el qual els acusats per rebel·lió intentaran demostrar davant la comunitat internacional que l’independentisme està perseguit a l’Estat espanyol. El Govern català confia que serà un judici amb molts altaveus i en el qual es demostri la “injustícia” contra els líders independentistes. Serà, amb tota probabilitat, el moment més tens dels propers mesos i, després que Quim Torra ha anunciat que no acceptarà la sentència, s’obre la porta a pensar que el president podria dimitir i convocar noves eleccions. El que tothom dona per fet és que d’aquí uns mesos hi haurà una sentència condemnatòria.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF