Una fórmula per intentar evitar els vots ‘tudats’

El sistema de repartiment de regidors a l’Estat espanyol estableix que un partit ha d’obtenir almenys el 5 per cent de vots vàlids a les eleccions municipals per optar a tenir representació a un consistori. Aquesta barrera electoral, sumada a l’aplicació de la regla d’Hondt, que afavoreix els grups més votats, fa que els partits progressistes, que sovint formen pactes postelectorals, hagin apostat en aquesta ocasió per fermar els acords abans dels comicis. Un experiment que, per altra banda, també és arriscat perquè pot empènyer votants cap a l’abstenció.

A Sóller l’any 2011 s’hi presentaren 9 formacions, quatre de les quals obtingueren representació. Dels 6.238 vots vàlids emesos, 1.184 quedaren sense representació. Enguany, de moment tan sols tres partits han confirmat la seva participació en els comicis: el Partit Popular, El Pi i Junts per Sóller.

En el cas de Pollença, tot i la gran fragmentació de l’esquerra l’any 2011, vuit dels nou partits que optaven als comicis obtingueren representació. Tots tret el PSIP, una escissió del PSOE. Malgrat la gran quantitat de grups de l’oposició, en moltes ocasions el seu vot és coincident. A Calvià, quasi 3.400 paperetes varen quedar sense representació a l’Ajuntament.

Excepció a Escorca

Escorca serà enguany l’únic indret de Balears on no se seguirà aquest sistema de recompte. Les eleccions es regiran pel sistema de llistes obertes, ja que el municipi ha passat a tenir menys de 250 habitants.

Cada partit podrà presentar-hi una llista amb un màxim de cinc candidats. Els electors n’elegiran un màxim de quatre, de la llista que vulguin. Els cinc regidors més votats seran els que formaran l’ajuntament. Entre aquests cinc es triarà quin d’ells ocupa la batlia.

El Consistori passarà de 7 a 5 regidors. Sant Joan, Puigpunyent i Formentera, en canvi, augmentaran el nombre d’edils.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF