Sánchez reclama al PP, Cs i Podem que facilitin el govern

Rebutja donar preferència a Iglesias en la negociació després de ser designat candidat pel rei. Es reunirà dimarts amb els líders dels partits

Felip VI va designar ahir oficialment candidat a la presidència del govern espanyol el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Ho va fer després de tancar una ronda de consultes amb els líders dels grups parlamentaris que s’ha allargat dos dies, i en la qual el guanyador de les eleccions del 28-A li va transmetre la seva intenció d’intentar ser investit, tot i que encara no disposa dels suports necessaris per aconseguir-ho. El cap de l’executiu en funcions no havia fet els deures abans de tancar la roda d’entrevistes amb el monarca, però tant els diferents dirigents polítics que van visitar la Zarzuela com ell mateix van constatar que no hi ha cap majoria alternativa. S’iniciarà ara una negociació en què el líder del PSOE començarà per demanar als grans partits (PP, Cs i Podem) que li facilitin la investidura per poder posar a rodar una legislatura que ahir va estrenar rebutjant donar preferència a l’opció de sumar amb Unides Podem, l’únic gran partit disposat a votar-lo a canvi d’entrar a l’executiu.

Pressió a Rivera perquè s’abstingui en la investidura de Sánchez

Sánchez, doncs, vol aprofitar la manca de majories alternatives a la seva per enfortir les seves opcions de formar un govern en solitari, i ho va dir de manera explícita. En una roda de premsa des de la Moncloa, va considerar que els espanyols “van ser clars amb el seu vot” i que “no hi ha cap altra alternativa” a un govern liderat per ell. Per això va demanar a la resta de grans partits “actuar amb altura de mires i enormes dosis de responsabilitat”. La setmana que ve el líder socialista iniciarà la ronda de contactes amb reunions amb Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias, dimarts que ve, i més endavant aquestes converses continuaran amb la resta de formacions més petites. Excloent-ne, això sí, Bildu i els independentistes catalans, perquè el PSOE no vol comptar amb els seus vots per a la investidura, malgrat que podria aprofitar la suspensió dels presos polítics per facilitar-se la votació en una segona volta.

L’objectiu, va dir Sánchez, és “governar des dels valors progressistes que encarna el PSOE”, amb quatre prioritats: la transició ecològica, la digitalització, la lluita contra la desigualtat i l’enfortiment del projecte europeu. És a dir, deixant-ne fora Catalunya i la qüestió territorial. Tot plegat, un projecte com el que ha defensat fins ara en campanya i sense picades d’ullet al potencial soci amb més predisposició a ser-ho, Pablo Iglesias, a qui va insistir en posar al mateix sac que els líders del PP i Ciutadans. Això, tot i que tant Casado com Rivera, dirigents d’aquests dos partits, van insistir ahir que no pensen votar a favor de la investidura de Sánchez, ni tan sols abstenir-se. Sobre la possibilitat de formar un govern de coalició, com va demanar Iglesias i ha rebutjat el PSOE en diverses ocasions, Sánchez va dir que entén “tots els plantejaments que fan els grups parlamentaris”, però va afirmar que cal un “punt d’equilibri” entre el que volen totes les formacions per poder formar govern de manera urgent. La Moncloa havia calculat que la investidura podria ser a principis de juliol, tot i que ahir Sánchez va rebutjar fixar una data i es va limitar a dir que “Espanya ha d’avançar com més aviat millor”.

Pressió perquè Cs s’abstingui

La crida a la “responsabilitat” que va fer Sánchez a la resta de partits perquè li facilitin la investidura s’havia anat apuntant durant el dia per altres dirigents socialistes. Tant la vicepresidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo, com el ministre de Foment i número dos socialista, José Luis Ábalos, havien demanat l’abstenció en la investidura, en pro de la governabilitat. El principal objectiu de les pressions és Ciutadans, que va patir la pinça dels socialistes i Pablo Casado en aquesta direcció. El líder del PP va deixar anar que “no criticarà” que Rivera decideixi regalar l’abstenció a Sánchez. El mateix Iglesias va alertar en la seva roda de premsa que el PSOE estava temptat d’anar a buscar acords d’investidura amb el partit taronja, una afirmació que va quedar confirmada per les declaracions dels dirigents socialistes. I Rivera va intentar espolsar-se les pressions assegurant que no donarà suport a la investidura de Sánchez i fent giragonses perquè s’entengués que tampoc no s’hi abstindrà, però sense dir-ho de manera explícita.

Així, el PSOE exclourà de les converses tant els partits independentistes com Vox, que ahir va reiterar, per mitjà del seu líder, Santiago Abascal, la seva incompatibilitat total amb el PSOE. En cas que aconsegueixi tancar un acord amb l’únic gran partit que sembla disposat a fer-ho, Podem, encara li caldrà trobar més vots, que buscarà inicialment en l’abstenció de Cs, però que alternativament pot trobar en el PNB, els regionalistes càntabres, Compromís i els aliats del PP i Cs a Navarra, UPN, que demanen a canvi el govern foral. Després d’aturar el joc durant un mes, Sánchez comença a negociar.

Cop de porta de la Moncloa a Torra

La Moncloa va rebutjar ahir la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez que havia demanat dimecres el president de la Generalitat. La vicepresidenta en funcions del govern espanyol, Carmen Calvo, va tancar la porta a aquesta possibilitat titllant d’“inaudit” que el cap de l’executiu català demani una reunió al president espanyol per “parlar del poder judicial”. “Torra està demanant al president que representa el poder executiu que parli del poder judicial. Mirin, això no passarà. A ningú se li acut que el president d’una democràcia es posi a parlar de les sentències dels judicis o de la situació de ciutadans que estan immersos en un procés judicial; això és inconcebible”, va reblar Calvo. Tot i que en la carta que va enviar Torra a Sánchez no es feia referència als presos polítics ni al judici, en l’entrevista de TV3 en què va anunciar que enviaria la missiva el president de la Generalitat sí que va remarcar que volia parlar amb el president espanyol de la “repressió”.