La fiscalia recorre al Suprem el manteniment del tercer grau dels presos de Lledoners

Tal com va fer en el cas de Carme Forcadell i Dolors Bassa, la Fiscalia ha presentat aquest dimarts un recurs davant el Tribunal Suprem contra el manteniment cautelar del tercer grau als presos independentistes que es troben a Lledoners: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

El ministeri fiscal havia recorregut la progressió a tercer grau dels dirigents independentistes, i havia demanat que com a mesura cautelar se'n suspengués la sortida a la presó, però el jutjat ho va rebutjar mentre abordava el fons del recurs del ministeri públic. Finalment, aquest ha recorregut al Suprem.

En el seu escrit, el ministeri fiscal recalca que la llei orgànica del poder judicial estableix el caràcter suspensiu del recurs d'apel·lació en matèria de classificació quan es tracta de condemnats per delictes greus que puguin ser excarcerats. En paral·lel, argumenta que "no tindria cap lògica" que l'efecte "suspensiu" del règim de semillibertat dels presos es "posposés al recurs d'apel·lació pròpiament dit", ja que això pot donar marge a "l'excarcerat" per "fugir a qualsevol lloc del món", deixant sense resoldre la "finalitat" del recurs, que és "evitar, com abans millor, que presos condemnats a penes greus quedin excarcerats per l'evident risc de fuga".

La Fiscalia reclama una "interpretació de la norma que permeti l'efecte suspensiu en els recursos". Exemplifica en l'escrit que els presos de Lledoners van passar del tercer grau al segon després que el jutjat de vigilància número cinc estimés "l'efecte suspensiu de la impugnació de la resolució de progressió a tercer grau" el passat mes de juliol. "Van romandre en règim de segon grau fins que el tribunal sentenciador" -el Suprem- es va pronunciar, donant per "indeguda" la classificació del tercer grau, raó per la qual "durant la tramitació del recurs els condemnats van romandre en el grau que els corresponia". En canvi, en el cas de les preses polítiques, el jutjat número u no va estimar llavors els efectes suspensius del recurs, i per tant van estar en règim de tercer grau durant quatre mesos i cinc dies "encara que no era el correcte", ja que el Suprem va establir després que tornessin al segon grau. Aquesta situació, adverteix la fiscalia, "es pot repetir 'sine die' fins al final de la condemna, aconseguint-se per part de l'Administració un no acatament de les resolucions dictades pels tribunals sentenciadors". Per "evitar" aquestes situacions, recorda, es va establir una modificació de l'efecte suspensiu de la impugnació de la llei, perquè l'excarceració dels presos no es produeixi sense la intervenció del tribunal sentenciador.

En l'escrit, el ministeri fiscal rebutja a més la idea que l'efecte suspensiu del recurs només s'apliqui a les resolucions judicials i no a les administratives, ja que considera que "no tindria lògica" i es "frustraria" l'objectiu de la citada reforma.