Publicitat
Publicitat

FISCALIA

El jutge Llarena, el fiscal general en funcions Navajas i els quatre fiscals decidiran sobre la presó dels consellers

El relleu de Maza a la fiscalia s’escollirà d’aquí tres setmanes i Catalá no descarta proposar un catedràtic

La mort de José Manuel Maza a Buenos Aires, dissabte, obrirà un període de tres setmanes fins al nomenament del nou fiscal general de l’Estat. Aquest parèntesi deixa en mans del magistrat Pablo Llarena, del fiscal general en funcions Luis Navajas i dels quatre fiscals de sala la possible revisió de la situació de presó dels vuit consellers i dels presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium, Jordi Cuixart, quan el Suprem es faci càrrec de tota la investigació, a finals d’aquesta setmana o principis de la que ve.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, sospesarà, segons fonts jurídiques, diferents opcions per nomenar el nou fiscal general de l’Estat. Una opció amb molt poques possibilitats és l’elecció d’un membre de la carrera fiscal. És una alternativa que Catalá ja va descartar quan, el novembre del 2016, es va fer enrere en el nomenament de la fiscal Consuelo Madrigal, que podia haver optat a repetir el mandat que ocupava només des de feia dos anys.

La segona opció seria insistir en la via escollida per Maza, és a dir, proposar un magistrat de la sala segona del Suprem. El govern espanyol ja va intentar que Manuel Marchena, actual president d’aquesta sala, acceptés el càrrec, però no va aconseguir persuadir-lo.

Fonts jurídiques assenyalen que si Catalá insistís ara amb Marchena, sota l’impacte emocional de la mort del seu amic Maza, tindria poques opcions d’èxit. Magistrat d’aquesta sala penal des del 2007, Marchena va ser escollit pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per presidir-la el setembre del 2014 i, segons les fonts, el seu pla de treball encara té recorregut. A la sala segona, tanmateix, hi ha diverses vacants que cal cobrir no més enllà del mes de gener.

L’altra alternativa és buscar possibles catedràtics de prestigi per al càrrec, camí que no es descarta.

El nomenament exigeix unes tres setmanes, perquè el govern proposa el candidat i el CGPJ n’ha d’emetre un dictamen, abans que la qüestió torni al consell de ministres. A més, abans de ser nomenat, el candidat ha d’exposar els seus plans i sotmetre’s a l’escrutini -no vinculant- de la comissió de justícia del Congrés dels Diputats. Una vegada obté llum verda, el consell de ministres proposa el nomenament al rei.

La causa catalana

I precisament durant aquestes tres setmanes es perfilarà l’acumulació de les causes de rebel·lió contra els exconsellers de la Generalitat -vuit a presó i cinc més a Bèlgica- al Tribunal Suprem, a càrrec del magistrat Pablo Llarena.

Dimarts passat, Llarena va obrir un termini de cinc dies a l’Audiència Nacional perquè la jutge Carmen Lamela informés sobre les investigacions, d’una banda, contra Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, i el major Josep Lluís Trapero, i, d’una altra, contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i dotze consellers més -inclòs Santi Vila.

Fonts jurídiques assenyalen que aquest informe podria ser lliurat per l’Audiència Nacional al Suprem avui mateix, tot i que el termini de cinc dies s’acaba demà. El pas següent seria que el magistrat Llarena dictés una interlocutòria, a través de la qual s’acumularien les causes de l’Audiència Nacional i les del Suprem, i que servís igualment perquè l’Audiència li enviés les diligències.

En la interlocutòria, que podria estar a punt a finals d’aquesta setmana, Llarena haurà de puntualitzar el perímetre de la causa que instruirà. Sembla clar que l’acció contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart passarà al Suprem, però no hi ha tanta certesa que això mateix passi amb la investigació de la presumpta passivitat dels Mossos d’Esquadra durant la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia.

L’estratègia dels fiscals

El tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas, ara fiscal general de l’Estat en funcions, ha tingut una participació activa en l’estratègia de Maza sobre el referèndum de l’1-O. I, segons fonts judicials, serà ell qui tirarà endavant l’orientació dels quatre fiscals de la sala penal que porten la instrucció: Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Jaime Moreno i Javier Zaragoza.

Els fiscals no han recorregut contra les interlocutòries de mesures cautelars (presó amb fiança) que el magistrat Llarena va dictar el 9 de novembre en els casos dels representants de la mesa del Parlament Carme Forcadell, Josep Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet.

Per tant, quan Oriol Junqueras, els altres set consellers i Sànchez i Cuixart declarin al magistrat Llarena, cosa que es pot produir la primera setmana de desembre, la seva posada en llibertat sota fiança dependrà del que ofereixin als fiscals i al magistrat. Les fonts judicials reconeixen que els riscos de fuga i reiteració delictiva, com a tals, ja no seran cap obstacle per a la seva sortida de presó, que podria coincidir amb el començament de la campanya electoral. Acatar la Constitució podria resultar clau per a tots ells.

Zoido, sobre les burles a Maza: “No hi ha impunitat per a l’odi”

El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va avisar els qui han fet mofa o han celebrat la mort del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que “no hi ha impunitat per als insults i l’odi a les xarxes socials”. Des del seu compte de Twitter va assegurar que “mofar-se de la mort d’una persona és mesquí, cruel i intolerable”.

Zoido feia referència a missatges com el del dirigent de Podem a Catalunya, Cristian Fernández, que es va fer ressò de la notícia de la mort de Maza amb una imatge de dues copes de xampany brindant. O el de l’organització juvenil independentista Arran, vinculada a la CUP, que va publicar una imatge del fiscal general cap per avall amb el lema “Fins mai, Maza”. L’exdiputat cupaire David Fernàndez va marcar distàncies amb la piulada dient que a l’escola pública li van ensenyar “a no menystenir mai i a respectar sempre el dolor aliè”. També via Twitter, la Guàrdia Civil va dir que alegrar-se de la mort d’algú no era delicte però “demostra més mesquinesa, baixesa moral i estultícia que ideologia”.

La veu del poble

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF