La fiscalia no veu “cap delicte” ni en el fet de posar llaços grocs ni en el fet de treure’n

Segarra defensa que és “llibertat d’expressió” i també descarta actuar per les declaracions de Torra

El canvi de color a la Moncloa ha anat de bracet d’un replegament a la Fiscalia General de l’Estat. Tot i la defensa de la independència judicial, en els últims dos mesos el ministeri públic ha desistit de continuar fent d’ariet contra el Procés, si bé el compte enrere per al judici per l’1-O continua i els escrits d’acusació –amb el dubte sobre si la fiscalia rebaixarà o no el delicte de rebel·lió– es presentaran al setembre. La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va deixar clar aquest dilluns que no vol entrar en la batalla de símbols a Catalunya, siguin del costat que siguin. En declaracions als mitjans des de Santander, va assegurar que no veu “cap delicte” en el fet de posar o treure llaços grocs o pancartes antimonàrquiques, i que tot plegat forma part de la “llibertat d’expressió”. També va descartar actuar en contra de les declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, en què instava a “atacar l’Estat” durant el judici de l’1-O.

D’aquesta manera, Segarra va fer costat a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, que diumenge va descartar emprendre accions contra Torra tot i l’augment de la pressió del PP i Ciutadans –que veuen en el seu discurs un delicte “d’apologia de la violència contra l’Estat”–, perquè “amb una frase inacceptable no s’ataca l’Estat”. “Són unes simples manifestacions d’un representant polític i no tenen més recorregut. Nosaltres jutgem els fets concrets i no tenim cap causa contra l’independentisme. Si no hi ha rellevància delictiva, no s’actua”, va afegir la fiscal general durant un dels cursos d’estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

Dissabte els Mossos d’Esquadra van identificar 14 persones –entre les quals hi havia un agent de la Guàrdia Civil– a la demarcació de Tarragona quan estaven retirant llaços grocs. La conselleria d’Interior ha començat accions per presumpta infracció greu de la llei de seguretat ciutadana i es podrien enfrontar a multes d’entre 601 i 30.000 euros. De tota manera, Segarra va deixar clar que multar o no és un aspecte circumscrit dins de la via administrativa a través de la llei de seguretat ciutadana –en via de derogació al Congrés– i que han de ser les autoritats catalanes les que prenguin les decisions, ja que queden fora de l’àmbit penal del ministeri públic.

La fiscal general de l’Estat no veu tampoc “cap rellevància” penal en la retirada de pancartes o banderes antimonàrquiques durant l’homenatge del 17-A a Barcelona. Va assegurar que, per ara, “no hi ha cap procediment obert”, per bé que si hi ha denúncies les “estudiaran”. En definitiva, considera que és “tan lícit publicitar una opinió ideològica” com “manifestar” la contrària “retirant material que s’ha dipositat”. La posició de la cap del ministeri públic va en la línia de l’última que ha mostrat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que al juliol va rebutjar tramitar una denúncia per l’exhibició de llaços grocs en organismes públics. Ara bé, la mateixa instància també va prohibir que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès fes onejar una estelada en una plaça, una sentència que s’ha recorregut.

Contradiccions sobre el 155
Davant d’aquest escenari, tant el PP com Ciutadans continuen la seva croada particular contra els llaços grocs i les estelades a Catalunya. El líder dels populars, Pablo Casado, va fer seva aquest dilluns la posició de la fiscal general de l’Estat, però es va oblidar de mencionar que el ministeri públic també veu legal penjar llaços grocs. Tant ell com el president del partit taronja, Albert Rivera, van fer-se valer de les declaracions de Torra per tornar a exigir al govern de Pedro Sánchez que apliqués a Catalunya l’article 155 de la Constitució. Després de setmanes incrementant els decibels, ahir Ciutadans va demanar-ho formalment. Casado, al seu torn, va dir que si la Moncloa no detalla ja una “resposta jurídica” a les declaracions de Torra, exigirà una nova intervenció, aquest cop més dura –una promesa que està fent des que va ser escollit president del PP.

En canvi, el president del PP català, Xavier García Albiol, es va mostrar menys contundent que Casado i va assegurar a La Sexta que encara “no es donen les circumstàncies concretes” per aplicar el 155. “No s’ha passat de les amenaces als fets i, per tant, encara no s’ha d’aplicar”, va insistir. Per la seva banda, el líder del PP, Pablo Casado, va exigir a Sánchez que “detalli ja la resposta jurídica, administrativa o constitucional” contra Torra perquè considera que les seves declaracions són una “amenaça explícita”.

Al parer de Cs, no és necessari que s’incompleixi la llei per aplicar l’article 155. “Demanem que li enviï un requeriment a Torra perquè acati la Constitució”, va dir el secretari general del partit, José Manuel Villegas, que va afegir que si la resposta del president de la Generalitat fos negativa s’hauria d’aplicar la intervenció. El cas és que, tot i que formalment Torra no ha desacatat la Constitució, Villegas va considerar que el 155 serveix “per fer política” i que, quan ja es produeix el delicte, la resposta “és feina dels tribunals”. Però, malgrat les pressions del PP i Cs, Pedro Sánchez no té intenció de moure ni un dit en aquest cas i ja planeja reunir-se amb Torra a la Generalitat aquesta tardor.

Compareixença de Grande-Marlaska
El PDECat i ERC van demanar aquest dilluns la compareixença del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la comissió d’interior del Congrés de Diputats per l’agressió que va patir el fotoperiodista Jordi Borràs a mans d’un agent de la policia espanyola. El fotoperiodista va valorar positivament la petició: “Si vivim en un estat de dret, el ministre de l’Interior donarà una explicació creïble del que ha passat i del que han fet amb aquest agent de la policia: si està treballant, si no, si se l’està investigant i, si no és el cas, per què?” A més, les dues formacions també demanaran explicacions pels “insults” que un agent de la Policia Nacional va fer a dos diputats d’ERC, Josep Maria Jové i Jenn Díaz, i pel fet que un agent de la Guàrdia Civil, que va ser identificat pels Mossos d’Esquadra, participés en una retirada de llaços grocs divendres a Tarragona.

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF