EL JUDICI AL PROCÉS

El fiscal entén que l’1-O va atemptar contra l’Estat

Les acusacions s’oposen de ple als advocats dels presos, que demanen celebrar el judici a Catalunya
Disposició de la sala segona: les defenses a l’esquerra, el tribunal al fons i a la dreta les acusacions / BALLESTEROS / EFE

“Avui comença tot, o el principi de tot”. L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, va començar amb aquestes paraules l’assaig general del que serà el judici del Procés al Suprem. La sala segona va obrir aquest dimarts per primera vegada les portes a les defenses del total de 18 processats en la causa per rebel·lió. L’objectiu inicial: decidir si Madrid té competència per jutjar els líders independentistes en lloc del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el que es coneix tècnicament com la vista de pronunciament previ. Però la cita es va convertir en un primer test del judici que s’espera per d’aquí una mica més d’un mes. La fiscalia va abonar la tesi de la violència per justificar la rebel·lió -va afirmar que l’1-O va ser un “atemptat greu a l’interès d’Espanya”-, mentre algunes de les defenses van denunciar que som davant de la “judicialització d’un problema polític”.

A l’esquerra de la sala segona, ben apinyats, van seure els onze advocats dels acusats. A la dreta, les acusacions: els dos fiscals, l’advocada de l’Estat i l’acusació popular exercida pels ultres de Vox -a qui el Suprem ha decidit mantenir com a acusació popular després de desestimar ahir l’últim recurs de Jordi Cuixart-. I al mig, el president de la sala, Manuel Marchena, acompanyat dels sis magistrats que conformen el tribunal. En un futur, si no hi ha canvis d’última hora, s’asseuran en una sèrie de bancs els nou presos i els altres nou processats.

Durant un any el Suprem ha declinat sistemàticament totes les peticions de les defenses per tornar la causa de l’1-O a Catalunya. I aquest dimarts les acusacions van aferrar-s’hi per tornar a defensar la competència del tribunal. El fiscal del Suprem Jaime Moreno va esgrimir que el Procés va suposar un “atemptat greu a l’interès general” que va “superar” l’àmbit de Catalunya. Les acusacions van anar de bracet i tant l’advocada de l’Estat, Lucía Pedreño -que no serà la definitiva durant el judici-, com un dels advocats de Vox, Pedro Fernández, van adherir-se als arguments del fiscal. Moreno va afegir que “derogar” la Constitució estava a la “diana” de l’estratègia de l’independentisme. I per carregar-se de raons va puntualitzar que la seva actuació va obligar a la intervenció “del poder legislatiu i l’executiu amb l’aplicació del 155”.

L’altre argument que va fer servir és que la internacionalització del Procés “va ser clau per culminar l’objectiu” i que es van traspassar fronteres demanant el vot en les delegacions a l’exterior. Després d’equivocar-se i assegurar que la declaració d’independència es va publicar al DOGC -quan va ser al Butlletí del Parlament -, el fiscal va aferrar-se a les conferències fetes a l’estranger abans de l’1-O per defensar el dret a decidir i a un pagament de 50.000 euros fet des de la Delegació del Govern a Brussel·les per justificar que la causa sigui al Suprem.

Per a Moreno, no era imprescindible que en aquestes accions hi hagués violència per justificar la causa per rebel·lió. Per això, va insistir que per tirar endavant la declaració d’independència va ser necessari un referèndum que va acabar sent un “acte violent” en contra del “desplegament de les forces de seguretat”.

Les defenses no van voler entrar aquest cop en l’argument de la violència, sinó que es van centrar en la competència del tribunal. El principal argument va ser que els fets que es jutjaran “van passar, es van plantejar i executar des de Catalunya”, com va defensar la lletrada de Joaquim Forn, Judith Gené. La defensa de Jordi Cuixart, Marina Roig, va afegir-hi el fet que el líder d’Òmnium no ha sigut mai aforat, en un discurs amb un caire més polític. “De tots els tribunals hem anat a buscar el més sensible a les influències del poder polític”, va assenyalar després de denunciar que el Suprem posi la “indissoluble unitat d’Espanya” per davant dels valors fonamentals reconeguts en la Constitució.

“Poca confiança”

El tribunal prendrà una decisió definitiva entre dimecres i dijous. Per llei ha de pronunciar-se en un màxim de 24 hores, però es donarà un temps de gràcia. En la interlocutòria farà així un pas més cap a la celebració del judici. Les defenses van aferrar-se a l’última oportunitat que els quedava, però tant Van den Eynde com també Jordi Pina, l’advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, van admetre que tenien “poca confiança” en un cop de timó d’última hora i ja van avançar que demanaran declarar en català amb intèrpret durant el judici. “Avui comença la nostra campanya del judici”, va afegir el lletrat de Junqueras i Romeva als periodistes al sortir d’una vista que va durar exactament quatre hores.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF