Dona'm els fets i jo et donaré el dret

La Fiscalia sembla justificar-se més a si mateixa que no pas el delicte de rebel·lió

L'anàlisi d'Ernesto Ekaizer

La fase de declaracions d'agents de la Guàrdia Civil, en línia amb l'escrit d'acusació de la Fiscalia del Tribunal Suprem, sembla anar més dirigida a justificar per què l'instructor i els fiscals han acusat pel delicte de rebel·lió que a fonamentar els elements que sustenten la rebel·lió com a tal. Els atestats i la seva explicació no són neutrals: estan imbuïts per la militància a favor de l'existència d'aquesta rebel·lió.

Sembla que en aquesta instrucció no ha funcionat el cèlebre aforisme llatí de la pràctica judicial: 'Da mihi factum, dabo tibi ius'. És a dir: Dona'm els fets que jo et donaré el dret.

Els agents que participen en la investigació del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona –la "base", segons va escriure José María Macías, membre de la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), de la instrucció de Pablo Llarena al Suprem– van cap als fets amb el dret al front. Els esdeveniments han d'encaixar en el puzle predeterminat de la rebel·lió.

Els Mossos representen en aquest trencaclosques la fitxa del nou exèrcit de la República Catalana en potència.

I això és un fet tan provat que quan la defensa del major Josep Lluís Trapero va sol·licitar el 18 de desembre del 2017 una sèrie de diligències per acreditar la conducta dels comissaris dels Mossos durant les reunions del 26 i 28 de setembre de 2017 al Palau de la Generalitat davant Carles Puigdemont, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, el fiscal de l'Audiència Nacional es va limitar a impugnar-les amb l'argument que allò que es diu no és rellevant, només ho és el que es fa. La magistrada Carmen Lamela, al seu torn, les va denegar perquè no era necessari per acreditar els indicis ja existents, i la sala penal va confirmar aquest rebuig. Tot es remet, una cosa que és un lloc comú, al plenari del judici oral.

Ahir, la teoria dels Mossos com a exèrcit de Pancho Villa al servei de Puigdemont va tornar a la sala de judici del Tribunal Suprem. L'agent de la guàrdia civil que va examinar el document 'EnfoCATs' i l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové va explicar que a l'entrada del 8/11/2016 es parla dels Mossos d'Esquadra com d'una estructura d'estat.

No obstant això, l'únic que apareix escrit en les notes de Jové és una referència a la "situació Berga / informes mossos per actes concrets... MHP [Molt Honorable President] Els Mossos faran sempre el que diguin els jutges. No hi haurà cap ordre del D[epartament d'Interior]".

¿No sembla, això, més una prova de descàrrec que de càrrec contra els Mossos al servei del Govern de la Generalitat? I per què els agents de la guàrdia civil el fan servir com un indici incriminatori contra la policia autonòmica?

El sempre precís Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, va preguntar a l'agent si no recordava que la seva anàlisi passava per alt l'únic punt referit als Mossos en les notes examinades. Però l'agent va respondre que no ho recordava.

Però com no recordar l'única referència als Mossos? No deu ser més cert que se n'ha oblidat perquè anava en contra de la tesi de la rebel·lió?

El tribunal ha fet un ús molt limitat de la seva capacitat per aclarir matisos i afirmacions. La més sonada ha estat la pregunta del president Manuel Marchena al major Trapero sobre les reunions del 26 i 28 de setembre de 2017 al Palau de la Generalitat.

Però per què el tribunal no té una conducta més proactiva en l'aclariment de les situacions descrites?

La prova documental –vídeos i documents– es reproduirà completa quan s'obri aquesta fase del judici. Però en la mesura que la idea d'acabar el judici a finals d'abril ja ha quedat sepultada per la realitat i ens n'anem a després de les eleccions del 28 d'abril i del 26 de maig, per què no s'alternen vídeos i documents amb testimonis en temps real?

Les presses són males conselleres, sol dir-se, i aquí ha de prevaler el que és millor i més eficaç per conèixer el que veritablement ha passat. Doncs això.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF