05/11/2022

Feijóo té un problema: l'extrema dreta vol governar

3 min
Alberto Núñez Feijóo aquest dissabte a Tenerife

MadridDimecres passat, durant la sessió de control, el diputat Ignacio Gil Lázaro va dir, interpel·lant el ministre de Presidència, Félix Bolaños: “D’aquí un any Vox governarà, i llavors es complirà la llei i no hi haurà més complicitats amb l’independentisme”. El mantra que d’aquí un any Vox governarà el repeteixen una vegada i una altra els diputats d’extrema dreta perquè saben que, un cop passada l’etapa de recollir el vot de càstig al PP, ara necessiten visualitzar-se com una opció útil al seu electorat, com algú que, a més d’atacar les esquerres i els independentistes des de la tribuna del Congrés, pot canviar les coses des de l’executiu.

Això representa un problema greu per a Alberto Núñez Feijóo, que basa tota la seva estratègia política en obtenir una majoria absoluta com les que ell mateix va aconseguir a Galícia o, més recentment, va fer Juan Manuel Moreno Bonilla a Andalusia. Però resulta que el mapa polític espanyol és més complex que el de Galícia o Andalusia, i una majoria absoluta del PP mentre hi hagi Vox és simplement impensable. De fet, ni els mitjans més entusiastes del feijooisme la preveuen a les seves enquestes, que li atorguen un màxim de 130-140 escons.

Eleccions andaluses

Davant d’aquest escenari, Feijóo aposta per tenir una diferència tan gran que li permeti aspirar a governar en solitari amb el suport extern de Vox. És la repetició de la pel·lícula del PSOE amb Unides Podem però amb uns altres actors. A les eleccions andaluses, l’actual dissident de Vox Macarena Olona ja va deixar clar que, si la majoria de dretes depenia d’un sol diputat, exigirien entrar al govern. Això va contribuir a reagrupar el vot de centredreta i el de centreesquerra al voltant de la figura de Moreno Bonilla, que es presentava com a dic per contenir l’extrema dreta. Molts votants socialistes andalusos ja deien que, davant el desastre de la candidatura de Juan Espadas, farien un vot tàctic al PP per frenar Vox. Però que quan vinguessin les espanyoles tornarien a votar Pedro Sánchez.

Per això Feijóo ho té tan difícil. Per no dependre de Vox hauria de ser capaç de seduir una part de l’electorat socialista més moderat, però això és incompatible amb mantenir cohesionada una base electoral que, si veu que el líder popular es modera massa, pot tenir la temptació de marxar a Vox. El gir de Feijóo amb el CGPJ demostra que el PP ha renunciat al model Moreno Bonilla i ha fet seu el d’Ayuso, és a dir, intentar fagocitar al màxim Vox, és a dir, créixer per la dreta (o almenys tapar qualsevol fuita) i no pel centre, que és el que marcaria el manual.

Municipals i autonòmiques

Per això les pròximes eleccions municipals i autonòmiques seran claus. Hi haurà dues voltes. La primera es veurà la nit electoral, en què s’haurà de veure si l’esquerra resisteix en llocs com el País Valencià o les Balears. I després hi haurà la segona volta dels pactes postelectorals. Una victòria de les dretes al maig en unes eleccions que tradicionalment han estat un trampolí per a la Moncloa es pot convertir en una derrota a les generals si el PP es veu obligat a governar amb Vox en comunitats autònomes i ajuntaments.

Aquest és el motiu pel qual Sánchez ni es planteja avançar les eleccions malgrat les males perspectives econòmiques. La seva esperança és que el PP es vagi coent en els seus pactes amb Vox a l’estil del que li està passant a Fernández Mañueco a Castella i Lleó.

stats