Eyyup Doru: “Tenim batles amb un 80% de suport popular empresonats injustament”

PalmaEyyup Doru és el representant a Europa del Partit Democràtic dels Pobles, una força política turca que agrupa els prokurds i les diferents sensibilitats democràtiques i progressistes del país. Dilluns i dimarts que ve serà a Mallorca per reunir-se amb autoritats de les Illes Balears com el batle de Palma, Antoni Noguera, i el president del Parlament, Balti Picornell. També acompanyarà MÉS per Mallorca, que presentarà al Paralment una proposició no de llei de suport al poble kurd. Dimarts horabaixa participarà en una xerrada organitzada per les Fundacions Darder Mascaró a Can Alcover, a Palma.

A què us dedicau? Què vol dir ser representant d’un partit turc a Europa?

L’HDP és el partit que representa els diferents pobles i col·lectius religiosos que viuen i que són atacats per l’estat turc: els armenis, els cristians i, sobretot, els kurds. A més, participen en aquest moviment molts de musulmans demòcrates que veuen en el Partit Democràtic dels Pobles la millor alternativa per a una Turquia en pau. Aquí, a Europa, mantenim relacions polítiques amb tota mena de partits i institucions polítiques, com ara la mateixa Unió Europea i el Consell d’Europa. De fet, la meva oficina està a Brussel·les.

I ara vindreu a Mallorca.

Sí. Hi arrib avui i tot dilluns i dimarts seré a l’illa. Tenc diverses reunions amb polítics d’aquí.

Quina és la situació del poble kurd a Turquia?

Molt dura. Tenim batles amb més d’un 80% de suport popular a la presó, igual que molts dels nostres diputats al Parlament i els dos colíders del partit. La situació política turca és completament caòtica. Tot el país viu en estat d’excepció, però molt especialment la zona del Kurdistan turc, que es troba pràcticament en estat de setge. El govern del president Erdogan ha empresonat més de 100.000 persones d’ençà que el seu partit va arribar al poder. A més, l’economia es troba en un clar retrocés i podria empitjorar, per això s’han convocat eleccions anticipades per a aquest 24 de juny.

Com els encarau, aquests comicis?

Ens estam preparant, com sempre. Amb companys empresonats és difícil, però ens estam preparant. Teniu en compte que el Consell d’Europa, les Nacions Unides i diversos països ja han dit que amb aquest estat de setge no es poden dur a terme eleccions netes a Turquia i al Kurdistan turc.

Explicau-nos qui seran els vostres competidors.

Nosaltres som la tercera força al Parlament turc. Competirem amb el partit del president Recep Tayyip Erdogan, l’AKP, i la seva coalició amb l’extrema dreta. La segona força són els socialdemòcrates, que també han pactat amb una escissió dels integristes. Creim que ni els uns ni els altres representen les aspiracions democràtiques del poble turc.

I vós, quina feina fareu per ajudar l’HDP?

Tota la que pugui. A Europa hi viuen tres milions de turcs, que intentarem mobilitzar. L’HDP és la tercera força al Parlament turc, però som la segona entre els votants que viuen a Europa. Molts són a Alemanya, però n’hi ha arreu: a Mallorca i a l’estat espanyol, també.

Abans d’aquestes eleccions que ara hi ha convocades, a Turquia s’ha viscut un cop d’estat fallit el 2016.

Sí. El cop d’estat va ser una lluita de poder dins el partit mateix d’Erdogan, l’AKP, i els seus afins. Com que va fracassar, només va servir per estendre la repressió i per provocar purgues dins el mateix bloc de poder al voltant de l’AKP. Es varen depurar professors d’universitat i jutges, es varen tancar mitjans de comunicació, hi va haver empresonaments...

La regió del Kurdistan s’estén més enllà de Turquia. Quina és la situació de la resta de zones kurdes?

Depèn. A l’Iran, per exemple, el govern no reconeix cap dret al poble kurd. S’executen penes de mort en llocs públics perquè els kurds vegin com els seus compatriotes moren penjats i perquè tinguin por. A més, a la frontera kurda entre l’Iran i l’Iraq hi ha molts comerciants que hi treballen i el govern es dedica a boicotejar-los i assassinar-los. Tot això no ho entenem, perquè històricament el poble kurd i el poble iranià havien mantingut bones relacions, venim d’allà mateix. A l’Iraq, en canvi, les zones kurdes tenen un estatus federal reconegut. On hi ha més problemes és a certes zones en disputa. Nosaltres trobam que s’hauria de poder fer un referèndum per veure si aquestes àrees continuen com a regions iraquianes o poden ser administrades pel govern kurd. L’altre estat on hi ha kurds és Síria, on el poble kurd i els seus aliats àrabs controlen bona part del territori i resisteixen el Daesh i l’islamisme radical, tot i que el govern turc està entrant en aquesta zona envaint uns territoris que formalment pertanyen a Síria.

Què us podria passar si tornàssiu a Turquia?

Segurament em podria passar el mateix que als meus companys diputats o batles, que són a la presó. A Turquia no hi ha cap garantia. Tot i així, de moment no hi ha cap condemna contra mi, se l’haurien d’inventar...