L’expresident té set condemnes, només dues de presó

En el cas Over pot esquivar per quart pic la pena de privació de llibertat

L’any 2009 el jutge José Castro l’imputà per primera vegada en el cas Palma Arena. Des de llavors, Jaume Matas ha enllaçat una investigació amb l’altra fins a ser protagonista d’un seguit de casos amb un eix comú: la corrupció durant els anys 2003-2007, quan fou president del Govern balear. La megalomania d’aquella legislatura l’ha conduït a estar imputat en prop d’una vintena de casos, però en els set judicis que ja s’han duit a terme només l’han colpit en dues de les sis peticions de presó. En el darrer cas que s’ha jutjat, l’anomenat Over Marketing, gràcies a un pacte amb la Fiscalia, la petició de condemna de 10 anys s’ha rebaixat a una multa de 18.000 euros que li hauria de permetre esquivar més anys de presidi, si el tribunal ho ratifica.

Cas Alemany

La trajectòria judicial de Matas començà el 2012, quan va seure a la banqueta pel cas del periodista Antoni Alemany. L’Audiència Provincial considerà provat que beneficià amb doblers públics el periodista a través de la empresa Nimbus, creada ad hoc per cobrar l’elaboració dels seus discursos o de tasques de comunicació. La quantia estimada era d’uns 600.000 euros. Un any després, el Tribunal Suprem li rebaixava la condemna de sis anys de presó a nou mesos i un dia per un delicte de tràfic d’influències. El Suprem va descartar les acusacions per prevaricació, malbaratament, falsedat en document públic i mercantil i frau. Matas demanà un indult al Govern que fou denegat i, de manera exemplar, entrà a la presó de Segòvia per complir una primera pena de menys de dos anys.

Sou de Maite Areal

El segon judici en què es condemnà l’expresident balear suposà una multa de 9.000 euros per suborn. El Suprem confirmà l’any 2015 la sentència de l’Audiència, en què assegurava que s’havia contractat de manera fictícia la seva dona, Maite Areal, com a relacions públiques de l’hotel Valparaíso el 2007. La quantitat que l’empresa pagà a Areal per ser dona del llavors president ascendia a 42.111 euros.

Cas Òpera de Calatrava

La tercera condemna a Matas fou de set anys d’inhabilitació per exercir un càrrec públic quan li demanaven tres anys de presó. Es va conèixer com el cas Òpera i es jutjava una presumpta prevaricació pel fet d’encarregar el disseny del palau de l’òpera a l’arquitecte Santiago Calatrava sense haver fet prèviament un concurs públic, no tenir cap estudi tècnic ni saber si podria ubicar-lo on es va dir, el moll vell de Palma, que era propietat de Ports de l’Estat. Matas quedà absolt de tràfic d’influències, però va haver de tornar els 1,2 milions d’euros que pagà a l’arquitecte valencià amb doblers públics.

Arquitectes del Palma Arena

Aquest cas no va suposar ni presó ni cap indemnització econòmica. La sanció, de fet, fou molt menor que els quatre anys de presó que demanaven les acusacions. Se’l condemnà per prevaricació per la contractació irregular dels arquitectes del Palma Arena i se l’inhabilità durant vuit anys per ocupar un càrrec públic. Però el varen absoldre de frau a l’Administració, pena per la qual se sol·licitaven tres anys de presó. Llavors el tribunal considerà que, si bé les decisions preses eren il·legals, sí que es respectaren les normes de contractació.

Cas Nóos

La Fiscalia considerà l’expresident Matas el màxim responsable del fet que el Govern autonòmic destinàs 3,6 milions d’euros públics a l’Institut Nóos, del cunyat del rei actual, Iñaki Urdangarin. Això suposà una condemna de tres anys i vuit mesos de presó -la segona que implica privació de llibertat- per un delicte continuat de prevaricació, falsedat en document públic, frau a l’Administració i malbaratament de doblers públics que, en aquest cas, el Suprem ratificà i que ara mateix està complint a Aranjuez.

Publicitat del Mundial

El novembre de l’any 2017, ara farà un any, es jutjaren les peces 13 i 14 del cas Palma Arena, relacionades amb la publicitat del Mundial de ciclisme en pista del 2007. La Fiscalia li demanava, per a això, un any i sis mesos de presó, a més de 17 anys d’inhabilitació i el pagament de 35.000 euros per responsabilitat civil. Abans que no es fes el judici, les parts arribaren a un acord de conformitat pel qual ell admetia la prevaricació i quedava eximit de la condemna de presó.

Amb el judici del cas Over, Jaume Matas ja s’ha assegut a la banqueta set vegades, totes emmarcades en la macrocausa del Palma Arena. Entre els assumptes pendents queda per resoldre l’adjudicació de l’hospital Son Espases, el concurs públic més gran de la història de Balears.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF