RELACIONS INTERNACIONALS

L’exportació d’armes a l’Aràbia Saudita, un negoci sota sospita

De 2007 a 2017, Espanya hi va vendre material per valor de 1.439 milions d’euros

La pàgina web de l’Institut de Comerç Exterior espanyol defineix les relacions comercials amb l’Aràbia Saudita com a “molt importants”. També hi podria haver afegit l’adjectiu fosques, ja que a banda del petroli que Espanya n’importa -el país àrab és un dels cinc grans proveïdors-, i dels projectes d’infraestructures, el principal àmbit de negoci és l’opac comerç d’armament. Les profitoses vendes d’armes a aquesta monarquia feudal ja generaven recels de fa temps, sobretot des que Riad va declarar la guerra als rebels houthis al Iemen l’any 2015, a causa del seu possible ús per violar els drets humans. Però amb l’esclat de l’escàndol de les presumptes comissions il·legals del rei Joan Carles I les sospites han cobrat una nova dimensió.

L’Aràbia Saudita no és un client nou per a les companyies espanyoles adscrites al sector de la defensa. Entre els anys 2007 i 2017, el valor total de les vendes d’armament a Riad van ascendir a 1.439 milions d’euros, la qual cosa va situar aquest país al capdavant de la llista de clients d’Espanya amb sistemes polítics autoritaris, d’acord amb la classificació feta per The Economist. En l’ominosa llista, seguien Veneçuela, amb prop de 1.010 milions d’euros, i els Emirats Àrabs, amb 803 milions. “L’Aràbia Saudita va fer una aposta fa 15 anys per ampliar i modernitzar el seu exèrcit, i Espanya ha estat un dels seus principals proveïdors”, apunta Jordi Armadans, director de Fundipau.

En concret, Espanya sol exportar a la petromonarquia saudita diversos tipus de municions, bombes guiades per sistemes làser, avions militars i peces de recanvi per a les aeronaus. Aquest últim àmbit és potser el més lucratiu, ja que l’any passat el valor va ascendir a 200 milions d’euros, i el 2017 a 183 milions. Espanya també sol vendre a l’Aràbia Saudita material de doble ús, com noves tecnologies per al tractament de la imatge, si bé les xifres són més modestes i en cap dels últims anys el valor total dels diversos contractes no ha excedit els 20 milions d’euros. En aquest cas, els clients són més aviat empreses privades en comptes de les forces armades saudites.

Canvis amb el nou govern

L’estiu del 2018, el llavors flamant executiu de Pedro Sánchez va reduir les noves transaccions d’armament al govern saudita a la mínima expressió: 13,2 milions d’euros en munició, probablement per a armes lleugeres. La mateixa decisió, que s’emmarcava en el conjunt de gestos destinats a marcar diferències respecte al govern de Mariano Rajoy, es va adoptar amb altres règims que vulneren de manera flagrant els drets humans. Tanmateix, el 2019, Sánchez va fer un gir de 180 graus en la seva posició i va concedir 22 llicències d’exportació a Riad per un valor total de 392 milions d’euros -inclòs un milió per a bombes-, acostant-se així al pic de 496 milions assolit el 2017.

Les organitzacions de drets humans i els partits d’esquerres s’han mostrat molt crítics amb les exportacions d’armament tant a l’Aràbia Saudita com als Emirats Àrabs Units, ja que els dos països han practicat més de 21.000 bombardejos al Iemen des del març del 2015. Aquests atacs aeris han causat prop de 19.000 víctimes civils i, juntament amb l’epidèmia del còlera, han provocat la pitjor catàstrofe humanitària actual, segons l’ONU. “Un informe de Greenpeace va identificar armes de fabricació espanyola utilitzades per la coalició liderada per l’Aràbia Saudita, que podria haver comès crims contra la humanitat”, adverteix Pamela Urrutia, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. “Crec que s’haurien de frenar totes les vendes d’armes a l’Aràbia Saudita i les altres monarquies del Golf”, rebla Roberto Uriarte, diputat de Podem.

Exportacions secretes

A causa de la reacció que genera en una part de l’opinió pública, la venda d’armes és una activitat opaca arreu del món. A Espanya, les resolucions de l’organisme interministerial que autoritza les exportacions, el JIMDDU, són secretes d’acord amb una decisió del consell de ministres del març de 1987 que s’empara en la llei franquista de secrets oficials de l’any 1968, encara vigent. El secretisme i la naturalesa sensible d’aquest tipus d’exportacions aixeca suspicàcies sobre una possible intercessió del rei Joan Carles I a favor de la petromonarquia saudita davant del govern. La premsa ha assumit que l’origen dels 100 milions d’euros en comissions il·legals obtinguts pel rei emèrit provinents de l’Aràbia Saudita és el contracte per a la construcció de l’AVE de la Meca. No obstant, tenint en compte el paper de facilitador que ha desenvolupat durant el seu regnat en els negocis entre Espanya i l’Aràbia Saudita, acompanyant delegacions oficials i d’empresaris, algunes veus apunten que no seria d’estranyar que una part d’aquests fons, o bé d’altres no registrats per la justícia suïssa, provinguessin del comerç d’armes.

“El comerç d’armes es un àmbit especialment procliu a l’existència de suborns o comissions il·legals per la seva naturalesa opaca. De fet, han sortit a la llum molts escàndols d’aquest tipus”, sosté Armadans. Uriarte, però, considera que a Espanya el sistema jurídic actual ja permetria una transparència més gran: “Si hi ha voluntat política per confrontar el lobi armamentístic i l’estat profund, tenim les normatives i protocols per poder controlar els destí final de les armes”.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF