Política 15/11/2020

Els exiliats del Procés, a l’expectativa del suplicatori de Puigdemont

Alguns segueixen pendents de les euroordres, d’altres tenen llibertat de moviments excepte a Espanya i cap sap del cert quan podrà tornar

Aleix Moldes
3 min
La resta d’exiliats del Procés es mantenen a l’expectativa

Barcelona Lluís Puig (Bèlgica)

Aquest agost Lluís Puig va rebre una bona notícia del jutjat belga de primera instància que revisava la seva euroordre: va rebutjar extradir-lo entenent que el Tribunal Suprem espanyol no era competent per cursar l’euroordre, sinó que ho hauria d’haver fet un jutjat de primera instància. La Fiscalia belga va recórrer la sentència, i encara queden dues instàncies judicials: el Tribunal d’Apel·lació i el Tribunal de Cassació. Tot i que no se li imputa sedició -sí malversació i desobediència- en el seu cas sí que es va reactivar l’euroordre, a diferència de Serret.

Marta Rovira (Suïssa)

A Ginebra des del 22 de març del 2018, el Tribunal Suprem va intentar en un inici l’extradició, però la va acabar retirant el juliol d’aquell any, coincidint amb el revés del tribunal de Schleswig-Holstein en el cas de Carles Puigdemont. Des d’aquell moment no hi ha constància que s’hagi reprès cap altre procés d’extradició -se la processa per sedició-. El govern suís sempre ha dit que analitzarà el cas però no extradirà ningú si és per motius polítics.

Adrià Carrasco (Bèlgica)

Va fugir de casa seva la matinada del 10 d’abril del 2018, quan va saber que la Guàrdia Civil l’anava a detenir. El seu cas, com a membre dels CDR, és similar al de Tamara Carrasco, que sí que va ser detinguda aquell dia, es va passar 48 hores incomunicada a l’Audiència Nacional acusada de terrorisme i, després, va estar més d’un any de confinament obligatori a Viladecans. Ara ha sigut absolta, però l’Adrià encara no es planteja tornar.

Anna Gabriel (Suïssa)

Contra Anna Gabriel, exiliada des del 19 de febrer del 2018, no s’ha cursat mai cap ordre de detenció internacional i tampoc s’ha sol·licitat a Suïssa la seva extradició, ja que el seu processament, per desobediència, no comporta penes de presó. Sí que hi ha contra ella una ordre de detenció estatal, és a dir, que si en algun moment torna a territori espanyol serà detinguda i posada a disposició judicial. El seu cas, a priori, és equivalent al de l’altra diputada de la CUP processada, Mireia Boya, que ha sigut absolta recentment pel TSJC.

Valtònyc (Bèlgica)

El raper Josep Miquel Arenas, més conegut pel nom artístic Valtònyc, es va exiliar el maig del 2018 per evitar la presó després d’haver sigut condemnat a tres anys i mig per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, entre altres delictes, a partir de les lletres de les seves cançons. La seva destinació va ser la Casa de la República a Waterloo. La justícia belga va rebutjar el setembre del 2018 l’extradició emmarcant-la en la llibertat d’expressió, i el cas ara està encallat al Tribunal d’Apel·lacions, que ha demanat l’opinió al Tribunal Constitucional belga.

Meritxell Serret (Bèlgica)

Contra Serret, exiliada des de l’endemà de la DUI, hi havia una euroordre fins al juliol del 2018. No es va tornar a activar, a diferència del cas de la resta de polítics exiliats a Bèlgica. El jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, la va processar per desobediència i malversació i la va excloure de la sedició i la rebel·lió que imputava a la plana major del Procés. Ara té llibertat de moviments excepte a Espanya, on se li manté una ordre de detenció.

stats