El món local exhibeix unitat davant la persecució judicial i es reafirma en l’1-O

BarcelonaUnitat davant de la persecució judicial dels alcaldes per col·laborar en l’1-O. Aquesta és la imatge que va exhibir ahir el món local, amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al capdavant, i amb el Govern de Carles Puigdemont, en un acte ple de simbolisme que es va acabar convertint en una reafirmació del referèndum de l’1 d’octubre. L’esdeveniment, que va començar a l’Ajuntament de Barcelona i va acabar a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, va ser una actualització de la fotografia que ja s’havia produït abans del procés participatiu del 9 de novembre del 2014, amb la diferència que gairebé tots els càrrecs electes presents ahir estan investigats per la fiscalia per haver decidit col·laborar en la votació.

Aquest cop l’Estat no està disposat a permetre un referèndum que el Govern considera “vinculant” per aplicar-ne el resultat. Però amb la força que desprenia la imatge de més de 700 alcaldes amb la vara, l’executiu en ple i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al darrere, Puigdemont va enviar un missatge al govern espanyol per advertir-lo que “no subestimi la força del poble de Catalunya”, un poble que Puigdemont opina que s’ha “plantat” davant les querelles i les ordres judicials i que vol “decidir” sobre el seu futur polític. D’aquesta manera, va exhibir suport al territori en comparació amb les eines de l’Estat, que va resumir amb el “BOE” i els fiscals a les ordres de José Manuel Maza. “Ells no us tenen a vosaltres”, va dir Puigdemont en referència als càrrecs locals.

Al seu torn, Colau va buscar el denominador comú en la defensa del dret a decidir i la dels drets bàsics, mentre a fora centenars de manifestants reivindicaven el dret a votar l’1 d’octubre. “Trobaran un sol poble a l’hora de defensar els drets i les llibertats fonamentals”, va sentenciar l’alcaldessa de Barcelona, que, finalment, ha trobat una fórmula amb la Generalitat perquè majoritàriament es pugui votar en els punts habituals en unes eleccions a la ciutat.

Colau va fer un discurs ferm en defensa del referèndum davant els alcaldes i alcaldesses aplegats al pati de l’Ajuntament, on es va donar el tret de sortida a l’acte. La líder dels comuns, grup que s’ha convertit en un espai clau per als independentistes per incentivar la participació al referèndum, va condemnar enèrgicament les últimes accions de la Guàrdia Civil: va parlar de “situació inaudita en democràcia” i va carregar contra les “intimidacions” i “amenaces” de la fiscalia.

Tot i que ahir Colau va abraçar el referèndum, el president espanyol, Mariano Rajoy, va reaccionar des d’un acte a Galícia i va assegurar que “no hi ha res” contra l’alcaldessa de Barcelona perquè ha dit que “no cedirà locals” per a l’1-O. Per la seva banda, Ciutadans va criticar que Colau no s’atengui a les mateixes conseqüències que els alcaldes que facilitaran la votació als seus municipis.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, una de les més rellevants del món dels comuns, també va abraçar l’1-O. “No és el referèndum que es mereix Catalunya”, però és el “millor possible” tenint en compte l’ordenament jurídic espanyol, va dir. El vicepresident del Govern i encarregat d’organitzar la logística de la votació, Oriol Junqueras, es va centrar a criticar la repressió de l’Estat: va dir que la llibertat d’expressió es defensa exercint-la, igual que els drets de reunió, associació i vot.

La imatge d’ahir se suma a dues aliances més que aquesta setmana han exhibit comuns i independentistes. Primer, el pacte per poder votar a Barcelona, un anunci preuat per l’independentisme pel que suposa que la capital, amb gran projecció internacional, se sumi a l’1-O. I després, la carta conjunta de Colau, Puigdemont, Junqueras i Forcadell per demanar diàleg a Rajoy.

A l’acte hi van assistir regidors i alcaldes del Partit Demòcrata, d’ERC, de la CUP, comuns i independents, però no hi eren la majoria d’alcaldes socialistes de les ciutats més grans, com Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat) o Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet), que han deixat clar que no participaran en la logística d’un referèndum “il·legal”. De fet, ahir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va lamentar que es reclamin explicacions als alcaldes del partit “per complir amb la llei”, i va assegurar que el temps posarà “tothom al seu lloc”. Tot i la no-col·laboració d’alguns alcaldes, en els llocs que no hi hagi locals municipals la Generalitat té previst posar-ne de propis perquè es pugui votar. Iceta, però, sí que va expressar suport i solidaritat als alcaldes investigats del BNG de Galícia.

Les primeres citacions

Després que el Parlament aprovés la llei del referèndum, més de 700 alcaldes van comunicar al Govern que cedirien els espais municipals que normalment acullen les votacions en unes eleccions i van signar un decret d’alcaldia simbòlic de suport a l’1-O. En base a aquestes accions, la fiscalia ha obert una investigació per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics a tots ells, i els ha advertit que si no van a declarar voluntàriament seran detinguts. En els últims dos dies els alcaldes que també són diputats al Parlament han començat a rebre les primeres citacions. Dimarts l’alcalde de Mollerussa, David Solsona, serà el primer a declarar. També ha rebut citació per al dia 20 l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, que ja té una querella juntament amb Miquel Buch (ACM) per haver incentivat la participació dels alcaldes a l’1-O. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el d’Amposta, Adam Tomàs; el de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i el de Reus, Carles Pellicer, també han estat citats. Els alcaldes de la CUP han avançat que desobeiran i no aniran a declarar.

A menys de 15 dies per l’1-O, el gruix d’investigats pel referèndum no para de créixer i, de moment, la voluntat de tirar-lo endavant per part del Govern, persisteix.