Governabilitat a l'Estat

ETA reapareix en la baralla constant entre PSOE i PP

La Moncloa insisteix que Rajoy i Aznar també van acostar els presos

3 min
Cuca Gamarra i Alberto Núñez Feijóo aquest dimarts al Congrés

MadridL’anunci de l’acostament a Euskadi de 13 presos d’ETA, entre els quals els capos Txapote i Henri Parot, ha tornat a contaminar el debat polític a l’Estat. En plena crisi energètica i amb dos dígits d’inflació –10,4% al mes d’agost–, el PP ha recuperat la línia dura amb un discurs ja conegut: Pedro Sánchez atorga suposats beneficis penitenciaris als membres de la banda terrorista dissolta a canvi del suport al Congrés dels “hereus” o “l’entorn polític d’ETA”, que vincula amb EH Bildu. La formació conservadora no dubta en abraonar-se a aquest relat: li permet evidenciar quins socis tria el govern espanyol, justificar la seva posició d’oposició frontal i presentar-se com a alternativa al PSOE.

Però la Moncloa creu tenir guanyada aquesta disputa. Considera que 11 anys després de la dissolució d’ETA, la majoria d’espanyols veuen extemporani recuperar aquella època com a batalla política, que no desgasta Sánchez i que, en tot cas, deixa en mal lloc el PP. A Madrid va quedar la sensació que la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, es va equivocar al debat de política general quan va dedicar bona part del seu discurs a recriminar al govern espanyol les aliances amb EH Bildu. Aquella setmana de juliol es complien 25 anys de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco.

Amb intenció o no, a les portes del cara a cara entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo al Senat de dimarts per discutir sobre un hivern que uns veuen incert i d'altres alarmant, el ministeri de l’Interior ha premut el botó perquè un dels botxins de l’exregidor del PP a Ermua acabi de complir condemna en una presó basca. A Ferraz no dubten que el líder del PP traurà ETA al debat. I, esclar, això es traslladarà als titulars dels mitjans de comunicació. Aquest dissabte, des de Lanzarote, el coordinador general del PP, Elías Bendodo, ja ha titllat el darrer acostament de presos d’acte "macabre" i "immoral".

Les polítiques d’Aznar i Rajoy  

Encara queden una quarantena de presos d’ETA en centres de fora d’Euskadi, però no noms com el de Txapote i Henri Parot. El govern espanyol era conscient de l’enrenou que es generaria i la mateixa tarda que es va conèixer l’acostament, ja tenia preparat l’argumentari de resposta al PP: durant els mandats de José María Aznar, entre el 1996 i el 2004, es van acostar 574 presos d’ETA, i durant el de Mariano Rajoy, entre el 2011 i el 2018, 229. 

“El que està fent el govern, com han fet tots els governs anteriors, és aplicar la legislació penitenciària”, subratllava divendres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Afegia que, en època d’Aznar, la banda terrorista “encara matava i segrestava”. “L’ús del terrorisme quan la democràcia ha vençut la banda terrorista és absolutament inacceptable”, reblava Bolaños.

El punt diferencial és que l’esquerra abertzale ha passat de tenir un instrument polític il·legalitzat a ser un soci habitual del govern, i això és el que explota el PP. Les paraules de l’octubre passat d’Arnaldo Otegi, a més, van revelar les motivacions d’EH Bildu per donar estabilitat a Sánchez. “Tenim 200 presos dins, eh? I han de sortir de la presó. Si per a això cal votar els pressupostos, doncs els votarem”, deia en un acte amb militants. No hi ha hagut alliberaments, però el PP especula que la transferència de la competència de presons al govern basc pactada entre el PSOE i el PNB ho podria facilitar. 

Sánchez, però, no hauria sigut l’únic a negociar aquest traspàs: segons va revelar Consuelo Ordóñez a Ràdio Euskadi dijous, l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido li va admetre en una reunió que Rajoy també va acordar això mateix amb els jeltzales a canvi del suport als comptes del 2018, un mes abans de la moció de censura. “Són uns cínics”, deia la germana de Gregorio Ordóñez, exregidor del PP a Sant Sebastià assassinat per ETA el 1995. Aquesta setmana Cs també ha buscat protagonisme amb un acte a Altsasu en suport de la Guàrdia Civil i en rebuig de l’Ospa Eguna que s'ha celebrat aquest dissabte al municipi navarrès.

stats