PRECAMPANYA

L’esquerra perilla al Consell de Menorca

La carretera general, el model turístic i el procés independentista marcaran la campanya electoral

Els últims resultats electorals d’Andalusia i la força amb la qual ha entrat en el panorama polític l’extrema dreta han provocat un corrent d’incertesa davant els comicis del pròxim mes de maig. Totes les formacions polítiques, a excepció de Proposta per les Illes, Vox i Ciutadans, ja coneixen els seus caps de llista. La reedició de l’actual pacte de govern, configurat pel PSOE, Podem i MÉS per Menorca, és una de les possibilitats que contemplen els representants d’aquestes formacions, però també n’hi ha que no descarten que els partits de dretes recuperin el Consell. La clau d’aquest hipotètic daltabaix la tindrà, molt probablement, Ciutadans. El dubte és saber si la possible entrada del partit taronja a la institució es produirà aprofitant la davallada del Partit Popular o bé mitjançant la captació de votants de l’esquerra més moderada, decebuts amb la gestió que s’ha fet.

Entre els principals temes decisius per a la pròxima campanya electoral destaca l’estat de les obres de la carretera general. Paradoxalment, aquesta qüestió que va servir als partits d’esquerres per desbancar el Partit Popular -impulsor inicial del projecte, que al seu torn provocà mobilitzacions destacades- pot girar-se en contra seva. L’equip de govern del Consell ha estat incapaç d’aturar unes obres que creen malestar entre la ciutadania. A més, el Partit Popular de Menorca és conscient que aquesta serà la seva bandera durant la campanya electoral. La sensació de paràlisi i que s’allarguen les feines de la principal xarxa viària a l’illa s’ha escampat entre l’electorat d’esquerres. Els punts polèmics de la carretera, Rafal Rubí i l’Argentina, continuen esperant una solució.

Conflicte amb el turisme

El model turístic també preocupa. Malgrat els esforços destinats a diversificar l’oferta de l’illa com a destinació i a ampliar les propostes a través de l’esport i la naturalesa, el sector privat s’ha posicionat radicalment en contra de les polítiques de promoció. Critica que els recursos econòmics en aquest camp no s’hagin executat i lamenta l’ampliació de la plantilla de la Fundació Foment del Turisme de Menorca en cinc places. La mala convivència entre la institució i els empresaris perjudica la imatge de l’equip de govern. El darrer episodi viscut, l’aprovació dels pressupostos de 2019 de la Fundació, ha accentuat les diferències. L’oposició del sector privat posa de manifest que hi ha dos models diferenciats i confirma la manca de consens. A més, en l’última temporada turística, el Consell se l’ha jugada amb la regulació a l’accés a les platges de la Macarella i Favàritx, iniciatives que han sortit bé, però que, tanmateix, l’oposició ha aprofitat per sotmetre el govern de la institució a un gran desgast que no ha sabut contrarestar.

Radicalització del PP

I la tercera pota que ajuda a entendre les debilitats de l’equip de govern és la radicalització del PP davant el procés independentista a Catalunya. Els populars poden intentar mobilitzar més electorat davant els posicionaments a favor de la causa sobiranista expressats per MÉS per Menorca. De fet, el PP ha cercat l’enfrontament directe en determinats plens, però no ha aconseguit la resposta fora de to per part de l’equip de govern que cercava. Les accions favorables a la llengua catalana i el decret del català a la sanitat pública i els moviments en contra, protagonitzats principalment per la plataforma Mos Movem, d’Úrsula Mascaró, intensifiquen una campanya que esperona els potencials votants de la dreta.

Els principals partits polítics tenen el líder definit. Les formacions que formen el pacte de govern segueixen la línia continuista. Així, Susana Mora parteix en la seva segona experiència amb el repte de recuperar quota de poder per al PSOE. Els dos darrers anys ha exercit de presidenta i la seva direcció no es discuteix a les files socialistes, si bé és cert que aquest partit arrossega un dèficit important d’alternatives de lideratge.

Per la seva banda, Maite Salord s’ha postulat aquesta setmana per presentar-se com a candidata de MÉS per Menorca. És la política amb més experiència i en els dos primers anys de mandat, com a presidenta, ha aconseguit que es respecti la imatge pública del Consell. Tot i la seriositat que transmet Salord, queda el dubte de saber si MÉS per Menorca té marge de creixement després de l’històric resultat de 2015, en què va obtenir tres conselleries insulars.

Cristina Gómez encapçalarà la llista de Podem. Ha gestionat Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, i Gómez ha aconseguit en les darreres setmanes imposar-se a la candidatura oficialista de la formació morada. Aquest resultat l’ha reforçada i confirma la feina que ha fet en polítiques d’habitatge. El seu discurs clar i realista l’ha erigida en una candidata que també tindrà la difícil papereta de reeditar els dos consellers guanyats als passats comicis.

Sugrañes, una candidata dura

Finalment, la quarta candidata amb més possibilitats és Coia Sugrañes. Batlessa d’Alaior i diputada autonòmica pel Partit Popular, Sugrañes arriba a la cursa electoral per al Consell amb un llenguatge dur, agressiu i amb un partit que es veu amb més possibilitats, sobretot si pensa en hipotètiques aliances. Sugrañes té bagatge i trajectòria, però no ha destacat especialment en el paper de cap de l’oposició a la màxima institució de Menorca.

En definitiva, amb un PP mobilitzat, els partits d’esquerres hauran d’intensificar els seus esforços en una campanya electoral en què cada vot pot ser decisiu. La inèrcia de continuïtat s’ha vist capgirada pel canvi polític a Andalusia. Queda el dubte de fins a quin punt els resultats de les eleccions andaluses són un avís del que pot passar en altres llocs, inclòs Menorca. Tanmateix, queda per veure si les esquerres creuen que tenen possibilitats de perdre la nau insígnia institucional de l’illa.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF