CENTRALISME

L’espanyolisme creix i Vox-Actúa vol capitalitzar-lo

Les dades indiquen un augment tímid del nombre d’illencs que se senten “únicament espanyols”

La galàxia d’organitzacions i partits espanyolistes de les Balears, especialment de Mallorca, s’ha activat per fer front tant al moviment independentista català com al Pacte progressista. L’organització Círculo Balear s’ha reconvertit en un partit polític, Actúa Baleares, i ha signat un acord per formar una coalició amb Vox, que també viu un moment dolç després d’omplir el pavelló madrileny de Vistalegre amb més de 10.000 seguidors. Aquesta aliança pretén capitalitzar l’augment del sentiment espanyolista que, tot i que tímid, registren les enquestes.

En l’àmbit civil, en canvi, l’embranzida inicial del moviment Mos Movem contra el requisit de tenir coneixements de llengua catalana per treballar al servei de la salut pública s’ha anat desinflant a poc a poc. La reconversió en partit de l’antic Círculo Balear ha deixat un buit per al gonellisme i l’espanyolisme social. La Fundació Jaume III, més moderada, ha tingut més èxit en omplir-lo, mentre que l’extrema dreta espanyolista d’àmbit estatal continua desarticulada i desunida i alguns experiments com Societat Cívica Balear no han acabat d’arrelar, tot i que continuen ben actius. Mentrestant, els ultres del Grup d’Acció Balear no han estat capaços d’abandonar la marginalitat.

L’evolució de les organitzacions polítiques i socials de l’espanyolisme i l’extrema dreta ha anat acompanyada d’una petita remuntada del sentiment d’espanyolitat a les enquestes, tot i que les dades no són concloents. Les mostres dels baròmetres del CIS són massa petites per a Balears. Fer servir aquests indicadors “no té sentit” per al sociòleg de la fundació Gadeso Antoni Tarabini.

Són més rellevants uns estudis més específics però amb molta menys periodicitat sobre el sentiment nacionalista a totes les comunitats autònomes. Aquest és el cas d’enquestes del CIS -amb una mostra representativa- que indiquen que el nombre de persones que se senten únicament espanyoles creix un significatiu 7% entre el 2011 i el 2015 i passa d’un 15% a més d’un 22%. Tanmateix, el gruix de la població (un 49%) continua identificant-se com a “balear i espanyola”.

El baròmetre més recent -que presenta mancances en la mostra per a les Balears-és del juliol. Assenyala que el 35% dels ciutadans s’identifiquen just com a espanyols. En comparació amb l’anterior estudi, del mes de gener, l’augment és de més d’un 10%. Per a Tarabini, aquestes dades no són prou concloents i ni el sentiment espanyolista ni l’únicament balear “són significatius” en la societat illenca. Cal tenir en compte un detall que no és menor: el CIS demana sempre si els ciutadans se senten més balears o més espanyols, però aquest sentiment de balearitat “no existeix”, segons els estudis de Tarabini. “No tenim cap consciència comuna de poble, les nostres consciències de pertinença són de cada illa i, a més, aquesta concepció d’insularitat s’ha accentuat”, afirma.

L’aliança Vox-Actúa

Al marge dels moviments que detecta l’escassa demoscòpia, el cert és que, potser per la proximitat dels comicis autonòmics, insulars i municipals, l’esfera espanyolista no deixa d’agitar-se. El partit d’extrema dreta Vox va bastir fa mesos una aliança amb Actúa Baleares, liderat per Jorge Campos. Totes dues forces preparen per al dissabte 27 un acte al poble de Lloret de Vistalegre per defensar la tauromàquia i la unitat d’Espanya. En el massiu acte públic de Vox a Lloret de Vistalegre, Jorge Campos va intervenir breument per criticar les “polítiques lingüístiques nacionalistes” que assegura que han aplicat tant el PP com el PSOE i que han servit per donar ales “als objectius polítics del separatisme”. El tripartit progressista format pel PSIB, MÉS i Podem ha alertat, utilitzant diferents expressions i matisos, que algunes de les banderes polítiques que agiten el PP i Ciutadans contribueixen al creixement de l’extrema dreta.

Alguns temes clau per Vox i els seus socis d’Actúa Baleares ja eren a l’agenda dels partits de la dreta d’àmbit estatal a les Illes Balears. En el cas del PP, l’expresident José Ramón Bauzá va liderar la retallada de drets lingüístics i l’enfrontament amb la comunitat educativa que suposava el seu decret de trilingüisme amb consignes com les de l’adoctrinament a les escoles. Ciutadans recorre periòdicament a aquest mateix marc. Tot i la defenestració de l’expresident i el gir regionalista al PP de les Illes Balears, la formació conservadora ha presentat darrerament propostes que recorden a l’antic TIL i Bauzá continua insistint des del seu escó al Senat en les tesis que varen dur-lo a l’oposició. En la mateixa òrbita, l’exdiputada del PP fidel a Bauzá Aina Maria Aguiló va abandonar el partit i, després de mantenir converses amb Ciutadans i amb Actúa, va optar per formar el seu propi partit per presentar-se a l’Ajuntament de Palma, Sumam.

Tot i que el procés català ha regat de benzina el discurs de l’espanyolisme tant parlamentari com social, el que realment ha encès el foc han estat les polítiques del Pacte a Balears. La confrontació més dura amb aquest sector es va viure amb l’aprovació del requisit de tenir coneixements de català per treballar a l’IB-Salut, que fou contestada als carrers pels partits i per la plataforma unitària Mos Movem. Mesos després, les diferències internes i la competència entre seccions ha fet minvar la capacitat de mobilització social i mediàtica de Mos Movem, com la seva incidència política.

L’expresident Bauzá, cada pic més extremista

D’ençà que les mobilitzacions ciutadanes del món educatiu i l’èxit electoral de l’esquerra varen desallotjar l’expresident José Ramón Bauzá del Consolat de Mar, l’actual senador no ha aturat d’insistir en les mateixes receptes que varen dur el Partit Popular a l’oposició. Bauzá va perdre les primàries per intentar liderar el PP balear contra el candidat més regionalista, Biel Company.

Després d’aquest fracàs, l’expresident ha mantingut les seves tesis més radicals i ha intentat promocionar-les en l’àmbit estatal, aprofitant també tot l’enrenou de les primàries al carrer de Génova i el nou lideratge de Pablo Casado.

Bauzá s’alià amb el regidor madrileny Percival Manglano i rebé el suport tàcit d’Esperanza Aguirre per elaborar un document programàtic que Casado va incorporar i que contenia un seguit de mesures per a la recentralització de l’Estat i l’atac a la llengua catalana.

El senador va ser el primer dirigent del PP balear a posicionar-se al costat de Casado, potser esperant un reconeixement que finalment no va arribar. Tanmateix, el nou president del PP va preferir premiar la vicepresidenta del PP illenc, Marga Prohens, amb un lloc de pes a la seva executiva.

Tot i això, Bauzá no ha dubtat de continuar utilitzant el seu escó i els mitjans de comunicació que li han oferit una tribuna per fer un defensa encesa de qüestions que el PP balear sembla haver aparcat de moment, com el TIL.

A més de la seva activitat estrictament política, l’expresident ha mantingut el contacte amb els grups ultres de Mallorca, sobretot de l’àmbit del gonellisme. Recentment, Bauzá es va fotografiar amb el president de Societat Cívica Balear, Cosme Bernat, per convocar la manifestació espanyolista del 12 d’octubre, que finalment es va suspendre.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF