Els Mossos, la rebel·lió i la seva absència del Suprem

PeriodistaSegueix el judici al Procés en directe

Tot i que el terreny hagin sigut les qüestions prèvies, ja estem amb la rebel·lió i la violència, el binomi que ocuparà la major part de les sessions del judici oral. Ahir el fiscal Javier Zaragoza va atacar la resolució del Tribunal de Schleswig-Holstein del 2018 per haver-se extralimitat en el compliment de l’euroordre i haver entrat en la qualificació jurídica del delicte d’alta traïció -equivalent al de rebel·lió- quan havia d’entregar Carles Puigdemont.

El fiscal Fidel Cadena, coordinador dels fiscals en el cas, es va endinsar precisament en el delicte de rebel·lió i la violència. Cadena, també aragonès, com Javier Zaragoza, és menys conegut pel gran públic, tot i que la seva trajectòria és dilatada: Sant Sebastià, Àvila, Saragossa i la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Va ser l’encarregat des de la Fiscalia del Suprem, per exemple, en la instrucció del cas contra el jutge Baltasar Garzón sobre els presumptes pagaments del Banco Santander en relació amb un curs organitzat pel magistrat a Nova York, l’instructor del qual, ves per on, era Manuel Marchena. Cadena va sostenir que no hi havia delicte, però l’instructor va decidir aprofundir en la investigació per suborn impropi (rebre regals per raó del càrrec) i va considerar acreditat el delicte -amb l’oposició del fiscal-, però va acabar arxivant-lo el febrer del 2012 per prescripció.

El fiscal Cadena està considerat un dels que tenen més preparació tècnica de la Fiscalia. I és un dels fiscals inspiradors del delicte de rebel·lió en el cas de l’1-O, així com de la competència del Tribunal Suprem per enjudiciar la causa.

Ahir va il·lustrar sobre “la subversió i la ruptura de l’ordre constitucional” en què havien incorregut les autoritats catalanes, matisant les diferències amb un alçament podríem dir-ne tradicional, amb què s’identifiquen les rebel·lions o insurreccions.

El paper dels Mossos

“No va ser un grup de ciutadans que pretenguessin accedir al poder, sinó una comunitat autònoma que ha decidit separar-se del dret per aconseguir els seus fins. I, juntament amb això, el poder dels Mossos d’Esquadra, que es van posar de la banda de la rebel·lió”, va dir Cadena per justificar la decisió de l’instructor Llarena de mantenir els nou líders independentistes en presó provisional.

Aquest és el relat de la insurrecció, però més enllà de si ho va ser o no, hi ha una pregunta molt simple que suscita l’afirmació del fiscal Cadena. Per què els dirigents d’aquesta força de 17.000 homes armats, com tantes vegades es menciona en els escrits de l’acusació, no estan asseguts al banc dels acusats del Suprem, si estaven de la mateixa “banda” que els rebels? És veritat que Cadena i els seus companys van sol·licitar que Trapero -com Josep Maria Jové o Lluís Salvadó, entre d’altres- fossin incorporats a la causa, en coherència amb la seva qualificació.

Llarena, però, va resoldre que els que representaven la força coercitiva al servei de la rebel·lió no havien de seure al banc dels acusats juntament amb els representants del Govern i del Parlament. Per tant, la qualificació de la Fiscalia va patir llavors un cop dur, cosa que no li impedeix insistir en la seva teoria penal.

¿No és estrany que els que representen la violència i la intimidació per antonomàsia hagin estat segregats del procediment? I, sobretot, ¿no crida l’atenció que l’inspirador de la querella, el ministeri fiscal, no hagi recorregut aquesta decisió per la fragmentació d’una causa que consideraven “inescindible”?

Ahir el fiscal Zaragoza es va pronunciar sobre la conveniència d’incorporar al judici totes les actuacions del jutjat número 13 de Barcelona assegurant que el que havien sol·licitat els fiscals i que havia estat acceptat és el més rellevant.

Però aquesta és la posició del fiscal que ha pogut revisar el material. ¿I si, teòricament parlant, en aquesta causa hi hagués, a més de proves de càrrec contra els acusats, indicis de descàrrec? La Fiscalia ha tingut avantatge al jutjat número 13 i no s’ha respectat la igualtat d’armes que consagra el dret de defensa.