De cara a Brussel·les, no ratificar la reforma laboral suposaria posar en entredit bona part de la segona remesa dels fons de recuperació que Espanya té previst sol·licitar en el primer trimestre d’aquest any. El govern espanyol va pactar amb la Comissió Europea un calendari d’entregues dels diners vinculats a l’assoliment de certs objectius en cada tram. Per al segon, uns 12.000 milions d’euros –que és el més gran de tots els previstos fins al 2026–, el gruix de la concessió depèn de la reforma laboral i també de la de les pensions, tot i que hi ha fins a una quarantena de fites vinculades a aquests diners. Per això, no pactar la reforma laboral a temps no implicaria directament perdre tots els diners de la segona remesa, però Espanya hauria de renegociar el calendari i els objectius amb la Comissió i el Consell. Aleshores seria Brussel·les qui decidiria quin percentatge de diners pot rebre aquest trimestre i fins quan s’ajorna la resta. Espanya també podria, per exemple, ajornar la sol·licitud de la remesa fins a tenir aprovada la reforma, però a la pràctica suposaria incomplir el calendari d’execució pressupostat.
Esquerra i Díaz redoblen el pols per la reforma laboral
Els republicans s'alineen amb Bildu, la CUP i el BNG en el no i demanen una negociació "seriosa"
MadridS’aguditza el pols entre Esquerra i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per la reforma laboral. Les posicions actuals de les dues parts no condueixen a una entesa perquè els republicans puguin donar-li suport dijous vinent en la votació al Congrés, però ningú vol donar per morta la negociació. Des de Martorell, on ha visitat la fàbrica de Seat, la vicepresidenta segona espanyola ha assegurat que no s’aixecarà de la taula, i el diputat d’ERC al Congrés Jordi Salvador veu “marge” per arribar a un acord. De moment se situa en el no, tal com ha manifestat en una compareixença conjunta amb diputats d’EH Bildu, la CUP i el BNG al Congrés, en la qual han exposat els canvis que entenen que hauria d’incloure la reforma laboral. Díaz, però, ha instat els independentistes catalans a abordar les seves reivindicacions un cop aprovat el decret. “Estic segura que queda molt per fer en aquests dos anys de legislatura”, ha indicat.
La vida parlamentària a Madrid en context de fragmentació està avesada a les negociacions fins a l’últim minut i, a una setmana vista, queda una eternitat. Així ho apunten fonts del PSOE, que es resisteixen a donar-se per satisfets amb una majoria ínfima (però suficient) per aprovar el projecte sense ERC ni el PNB. Són els socis habituals i preferents, però estan instal·lats ara en una negativa d’on sembla difícil sortir. Les calculadores treuen fum i ja circula un escenari possible: 174 vots amb Cs (9), el PDECat (4), Més País (2), Compromís (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1), Terol Existeix (1), Coalició Canària (1) i Nova Canàries (1). S’obtindrien més sís que nos (173), sempre que Unió del Poble Navarrès s’abstingués i tenint en compte que amb la baixa d’Alberto Rodríguez a Unides Podem la composició és de 349 diputats. Tanmateix, el PDECat ha volgut aclarir que el seu aval encara no es pot donar per fet. La votació de dijous serà únicament presencial i qualsevol imprevist podria fer saltar fetes a miques les previsions.
Per això, els socialistes continuen demanant el “suport més ampli possible”, en paraules de Nadia Calviño en una entrevista aquest matí a RNE. La vicepresidenta econòmica es referia a l’entrada de Cs en l’equació, que Unides Podem veu amb recels. Díaz prefereix entendre’s amb ERC i manté obertes les converses amb Jordi Salvador, que és l’encarregat de la carpeta laboral al grup republicà. La vicepresidenta segona també es va reunir dimecres a Barcelona amb el conseller d’Empresa, Roger Torrent, però el dirigent d’ERC va deixar clar que va ser una trobada institucional i que no va negociar res sobre la reforma laboral. No obstant, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, s’ha mostrat “sorprès”. “No és la millor manera de pactar”, ha expressat en una entrevista a La 2.
Millores substancials
Ni Torrent ni Díaz han revelat res sobre la seva trobada, i la vicepresidenta segona també opta per la “discreció” en relació a les converses amb Salvador. És fonamental perquè les coses surtin “bé”, ha apuntat, i el seu entorn no vol confirmar si acceptaria que el decret es tramités com a projecte de llei per poder negociar esmenes. Això és el que demanen els republicans, que reclamen “millores substancials” al nou marc laboral. Ara bé, Díaz ha suggerit que els canvis s’abordin durant els dos anys que resten de legislatura i tant el PSOE com la patronal no volen que es toqui ni una coma. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ja va advertir que si es modificava al Congrés, se’n desmarcaria. Des d’ERC rebutgen ajornar la negociació i es pregunten per quin motiu hauria de ser possible arribar a acords més tard i no ara.
En la seva compareixença, Salvador ha mostrat el seu rebuig a aquests “vetos” i ha demanat “respecte” per la tasca que pertoca als grups del Congrés de la mateixa manera que n'hi mereix la que s’ha desenvolupat els últims mesos en el marc del diàleg social amb patronal i sindicats. En aquesta línia, ha instat el govern espanyol a obrir una “negociació seriosa” en la qual no es reclami el vot favorable sense possibilitat d’introduir retocs. La declaració conjunta d’ERC, EH Bildu, la CUP i el BNG parla d’una “sincera voluntat d’obrir un procés de diàleg”, tot i que els anticapitalistes han volgut deixar clar que el seu no és pràcticament inamovible. Per canviar, caldria aplicar mesures que, a la pràctica, deroguessin efectivament la reforma laboral del PP de 2012.
Sense condicions 'sine qua non'
La resposta d’ERC a la gira de Díaz per Catalunya, en la qual dimecres va trobar-se amb Comissions Obreres i UGT com a maniobra de pressió, ha estat redoblar l’aposta de la mà de les formacions d’esquerres i sobiranistes de la cambra baixa. “Hi ha un espectre d’esquerres que vol anar més enllà. Em sembla que cap sindicat s’hi oposarà. És elemental”, ha advertit Salvador, que a diferència de la CUP està disposat a aparcar algunes propostes en benefici de l’acord. Fonts republicanes ratifiquen en aquest sentit que el comunicat no parla de “condicions sine qua non”.
Una de les que centren la negociació és la prevalença dels convenis autonòmics, que, per exemple, el PNB i EH Bildu també exigeixen per a Euskadi. El debat està en “aclarir” i “blindar” perquè no hi pugui haver interpretacions jurídiques divergents. N’hi ha d’altres, com la recuperació de la indemnització per acomiadament improcedent, a les quals la mateixa Díaz ja ha tancat la porta. Un altre punt important és crear un mecanisme per frenar els ERO abusius, mesures per evitar devaluacions salarials i per facilitar la conciliació personal i familiar. Les espases continuen alçades.
