ERC carrega contra Sánchez pel seu paper en el 155 i demana l'abdicació del rei

BarcelonaERC ha registrat aquest dimarts les seves conclusions de la comissió d'investigació del Parlament que ha analitzat com es va aplicar el 155, de les quals destaca la seva crítica al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. També en surten malparats el rei, l'expresident Mariano Rajoy i altres dirigents estatals, però sobresurten les paraules contra el líder socialista, tenint en compte la relació que hi mantenen els republicans des que li van facilitar la investidura el 7 de gener d'aquest any.

Segons el document redactat per ERC, Sánchez va tenir una "participació activa" en la intervenció de l'autonomia catalana, malgrat que llavors encara no fos president –era líder del PSOE però no tenia escó al Congrés–. Un 155 que va ser un "cop d'estat institucional" que, per als republicans, va tenir un impacte polític i judicial, però també econòmic en forma de 1.800 milions d'euros negatius. Els republicans creuen que Sánchez va formar part de l'engranatge de l'Estat que des de llavors ha creat una "causa general contra l'independentisme" que té com a objectiu "desarticular-lo com a moviment civil i polític".

Aquest dimarts era l'últim dia que els grups tenien per presentar les seves conclusions de la comissió, i el calendari ha volgut que les crítiques d'ERC a Sánchez arribin just en el mateix moment que el partit d'Oriol Junqueras negocia amb el govern espanyol la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma. En les seves conclusions, els republicans recriminen al dirigent socialista haver rebutjat comparèixer davant la comissió quan se'l va citar, "una nova mostra de menyspreu absolut i manca de respecte institucional" cap a "les institucions catalanes i vers el poble de Catalunya".

Mentre a ERC es debat ara mateix si dona suport o no a aquesta cinquena pròrroga, les conclusions consideren que el 155 va ser un "precedent" que "ha impactat en la gestió de l'estat d'alarma". En quin sentit? Doncs en el sentit que el govern espanyol ha promogut una "concentració jeràrquica del tot inconstitucional" absorbint les competències de sanitat de les autonomies.

El president espanyol no és l'únic de la llarga llista que ofereix ERC de responsables del 155. També hi figuren, entre d'altres, Rajoy i exmembres del seu govern com Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal, Rafael Catalá i Juan Ignacio Zoido. A diferència de JxCat, però, els republicans no plantegen reprovar ni Sánchez, ni Rajoy ni el rei davant del ple del Parlament.

El paper del rei

A més de Sánchez, el rei Felip VI també té protagonisme en aquestes conclusions. Els republicans el veuen com un dels caps visibles de la repressió contra Catalunya i l'acusen de "menyspreu absolut" a les institucions catalanes. En gran mesura, pel discurs que va pronunciar el 3 d'octubre del 2017, però també per "promoure l'estratègia de descapitalització econòmica de Catalunya" fomentant la deslocalització d'empreses, tal i com va avançar l'ARA. Per tot això en demanen l'abdicació. Les peticions sobre la monarquia no acaben aquí. També exigeixen una "investigació exhaustiva sobre les interferències polítiques i la corrupció" de la família reial, a més "d'un referèndum sobre monarquia o república a la resta de l'Estat".

Les conclusions registrades per ERC, de 36 pàgines, són un recopilatori de totes les demandes i propostes que ha fet el partit en els darrers anys sobre com afrontar el conflicte català. S'hi inclouen el referèndum d'autodeterminació i l'amnistia, però també el "diàleg" amb l'Estat sempre que hi hagi prèviament la determinació d'"esborrar el camí de la repressió".

Que l'Estat pagui 1.800 milions

Els republicans citen l'informe que en el seu dia va fer la Generalitat –firmat pel comissionat Pau Villòria– i que xifrava en 1.800 milions d'euros l'impacte negatiu que havia tingut el 155 en les arques públiques catalanes. En aquest sentit, demanen que aquests diners siguin abonats per l'Estat en concepte de "reparació". Plantegen que el govern espanyol assumeixi aquest pagament en forma d'un "fons extraordinari".

Durant els seus mesos de feina, la comissió d'investigació va citar nombrosos testimonis, entre els quals diversos banquers catalans. ERC és crítica amb la posició de tots, però els principals dards se'ls emporta CaixaBank. Primer per haver mantingut una actitud "desafiant" a la comissió i després per haver-se "congraciat" amb "les altes institucions de l'Estat" per acceptar l'estratègia de desgast econòmic que va promoure l'Estat contra Catalunya sobretot durant l'octubre del 2017.

La CUP: crítiques a JxSí

També ha fet els deures la CUP. Les seves conclusions segueixen un fil argumental contrari al 155 molt similar, però amb una diferència substancial: inclou crítiques a JxSí, la coalició que llavors formaven ERC i el PDECat. Els cupaires acusen aquest dos partits i al llavors Govern de Carles Puigdemont d'haver declarat la independència sense buscar després que tingués una "traducció jurídica efectiva". Aquest escenari, conclouen, "va facilitar l'aplicació del 155 i va crear un context propici per a la repressió posterior".

Com ERC, les conclusions dels cupaires també tenen una connexió amb l'actualitat i l'aplicació de l'estat d'alarma. Proposen al Govern que aposti per la desobediència davant de nous escenaris de recentralització i volen que el Parlament creï una comissió d'estudi sobre les restriccions de l'autogovern i les estratègies per "exercir efectivament el dret a l'autodeterminació".

Un cop presentades les conclusions, ara s'hauran de debatre i els grups que han participat a la comissió, ERC, JxCat, la CUP i els comuns, hauran d'analitzar si hi ha consens per portar al ple un document conjunt. Les d'ERC i JxCat coincideixen en gran mesura en el fons, però discrepen en la forma. Els segons volen que es tradueixin en reprovacions al ple. En això, de nou, també hauran d'intentar posar-se d'acord.